Reial Col·legi Militar de Tarragona (II)

Seguint amb la recopilació de la documentació dispersa en diferents arxius sobre la creació del Reial Col · legi Militar de Tarragona, aportem en aquest segon article nova informació de gran interès.

En ple 1810, les enormes baixes sofertes pels nostres exèrcits van fer plantejar la urgència de formar nous oficials per cobrir les vacants produïdes. Amb aquesta finalitat el Consell de Regència va aprovar la creació del Reial Col · legi Militar de Tarragona mitjançant una Real Ordre datada a Cadis el 3 de juliol de 1810.

Per dur a terme la creació d’aquesta institució es va escollir el convent dels Pares Mercedaris o de la Mercè (actual Palau de la Diputació), designant com a cap de detall el sergent major don Antonio Soto de Alfeirán, col · laborador del director del centre, el Coronel Navarro.

Convent dels Pares Mercedaris

            (Detall pintura original a l’Ermita de Sant Magí de Tarragona)

La necessitat de formar oficials va fer que es van incorporar al Col · legi joves universitaris el que va permetre ampliar el nombre d’alumnes (va arribar a 150), amb els quals es van formar dues companyies. Segons la història d’aquest establiment: “la instrucció que es va donar al principi, es va limitar a ordenances i tàctica en la seva major extensió, i mestres els oficials mateixos de les companyies que es van treure l’exèrcit, amb la capacitat é instrucció convenient. Però més endavant es van establir les assignatures de matemàtiques pures i fortificació de campanya, que van tenir els professors Enrich i Fox, de manera, que ja en caps de 1810, van ser examinats uns 30 cadets a presència del mateix general en cap, comte l’Abisbal, i els mariscals de camp, Sarsfield i Winfen, els comandants d’enginyers i artilleria i el sotsinspector d’infanteria, D. Ramón Pírez, sent jutjats dignes de fer a sotstinents “.

El Reial Col · legi no va trigar a ampliar les seves possibilitats de formació al Arma de Cavalleria. Aquests estudis estaven dirigits “pel capità del Regiment de Dracs de Numància don Joan Maria CODHES i dels seus segons els tinents d’Hússars Espanyols i de Alcántara Manuel Nicolás de Rabassa i don Sebastián de Capdevila”.

Els dies 6, 7 i 8 de març de 1811 es van realitzar els primers exàmens que van ser presidits per “el mariscal de camp José Sanjuán, sotsinspector de cavalleria de l’Exèrcit. Aprovar els vint cadets que van ser proposats per a oficials “.

Actual Palau de la Diputació

Col · legis Militars en temps de Ferran VII

Bibliografia:

Gazeta Militar i Política del Principat de Catalunya número 63 del 30 de març de 1811.

BERTRAN VALLVÉ, Dídac – Gramunt DE MORAGAS, Manuel: Els regiments de guarnició a Tarragona 1700-1931: de Felip V a Alfons XIII. Ministeri de Defensa. Novembre, 2000.

Firmat: Alfredo Redondo Penas

 

La Batalla de Valls (Pont de Goi) 15 de febrer de 1809

El dia 25 de febrer de l’any 2009 es van complir 200 anys de la Batalla de Valls (Pont de Goi) emmarcada dins la Guerra del Francès. Aquesta, junt amb la Batalla de Vic, va ser l’enfrontament a camp obert més important esdevingut a Catalunya entre les tropes franceses i espanyoles.

El llibre La Batalla del Pont de Goi (15 de febrer de 1809), editat per l’ Institut d’Estudis Vallencs, es una interessantíssima aportació per conèixer més detalls de la Batalla de Valls.

De la mà de l’ historiador Francesc Murillo podem conèixer en minuciositat com va ser l’enfrontament entre dos nombrosos exèrcits d’uns 14.000 homes cadascun, comandats per part espanyola pel general Reding i per part francesa pel mariscal Saint-Cyr. Després d’un dia de batusses al voltant del riu Francolí, l’exèrcit francès va aconseguí una important victòria que li va permetre ocupar la major part del Camp de Tarragona i de la Conca de Barberà.

L’explicació detallada i acurada de Francesc Murillo ens transporta elegantment pels camins del voltant del Francolí i ens fa protagonistes d’aquest impressionant fet vèlic, succeït en el Camp de Tarragona.

La moneda borbònica

El 1808 i durant el regnat de Carles IV, el sistema monetari a Espanya amb prou feines havia sofert canvis des del segle XVI.

Carles IV. Real de vuit. Madrid 1808

La peça base del sistema era el Reial de plata, equivalent a 64 maravedís, però la moneda que s’acceptava a tot el món (similar al dòlar actual) era el seu múltiple, l’anomenat Real de vuit, també conegut com Pes o Dur ( 27,06 grs. i llei de 916 mls. que es rebaixaria a 902 mls. a partir de 1772).

Carles IV. 8 escuts (Unça) Madrid 1808

L’or es nominava en Escuts i la seva múltiple superior la Unça o Doblón de vuit Escuts (amb pes i llei gairebé idèntics al Real de vuit) era equivalent a 16 reials de vuit. En l’ús normal s’utilitzava com a moneda de compte-sense existència física per tant-l’anomenat Reial de billó amb una valoració de 2,5 per cada Reial de plata.

Després de l’anomenat Motí d’Aranjuez, el març de 1808, Carles IV abdica en el seu fill Ferran VII i dos, a la ignominiosa reunió de Baiona, deixen el regne en mans de Napoleó I, qui procedeix a designar com a rei al seu germà Josep.

Durant aquest primer període s’ordenen encunyacions a nom de Ferran VII en les seques que segueixen el model oficial.

En el cas de la Junta Superior del Principat de Catalunya, el territori estava en ple escenari bèl · lic, es van poder realitzar emissions en diferents ciutats i en una seca volant en la mesura dels avatars de la guerra. La seva deficient encunyació parla clarament de les difícils circumstàncies en què es van realitzar.

Signat. VII. Un Dur. Girona 1808 Signat. VII.

30 Sous. Palma de M. 1808

La seca volant, que va ser traslladada diverses vegades, encunya amb tipus oficials i amb la marca C de Catalunya. En el cas de Girona, Tarragona o Palma de Mallorca, les seves emissions, realitzades de forma precària amb la plata de les esglésies i les aportacions dels particulars, presenten la curiositat d’utilitzar nous nominals: Girona utilitza per primera vegada el terme Dur, Palma de Mallorca dels 30 sous o sous-d’ús comú entre la seva població-i Tarragona, que també fabrica una emissió obsidional utilitza com nominal les 5 pessetes, una denominació derivada de l’diminutiu català de Pes.

5 pessetes. Tarragona 1809

En el cas de Saragossa, que en aquests dies vivia la terrible experiència dels dos Llocs per part de l’exèrcit francès, no es van arribar a efectuar encunyacions.

Guia dels escenaris de la Guerra del Francès a Catalunya

COMMEMORACIÓ DEL 200 ANIVERSARI DE L’INICI DE LA GUERRA (1808-2008)

Amb aquesta guia, publicada l’any 2008, es pretenia donar a conèixer a tots els catalans i a totes les persones que visiten Catalunya, quins van ser els principals escenaris  vèlics de Catalunya durant la Guerra del Francès i pels  que Catalunya va ser annexionada a la França Imperial.

Llibre interessant pel seu contingut que permet fer una passejada per Catalunya en busca d’aquells espais que van ser més significatius durant la Guerra del Francès.

79 p. Editat per la Generalitat de Catalunya.

GUIA DELS ESCENARIS DE LA GUERRA DEL FRANCÈS A CATALUNYA

Voluntaris de Tarragona (1802)

FIGURA COMMEMORATIVA DE LA XXIII MOSTRA DE MINIATURES DE SARAGOSSA

La figura, de 54 mm, representa un soldat del Batalló de Voluntaris de Tarragona, en vestit de marxa, que va defensar la ciutat de Saragossa durant el seu primer lloc en l’any 1808.

L’excel·lent figura, en metall blanc, va servir per commemorar la XXIII Mostra de Miniaturisme a Saragossa, que va tenir lloc entre els dies 17 desembre 2010 fins el 8 de gener del 2011.

La figura ha estat magistralment realitzada per Antonio Zapatero Guardini i ha estat brillantment pintada per Jorge Fano. Un treball digne dels millors.

Història de tres monedes

Aquesta historia ja s’ha publicat en diferents llocs i possiblement a nivell local es conegui prou bé. Però si tenim en compte que aquest bloc documental va més enllà de les nostres petites fronteres, hem cregut interessant de tornar-la a publicar.

Un reconegut col·leccionista de monedes en té tres que són propietat de la seva família des de l’any 1811. Dites peces han estat heretades de pares a fills juntament amb un mocador negre i un manuscrit escrit per el seu avantpassat Juan de Dios Vilanave Estradé. La història va ser escrita en un diari manuscrit entre els dies 28, 29 i 30 de juny de 1811, durant els tres dies de saqueig de Tarragona que van dur a terme les tropes franceses i italianes del General Suchet, i diu així:

“En los cuatro días que llevo aquí solo he visto desastres. Mis compañeros se han desparramado por la ciudad, buscando sitios dónde ser útiles. Cuando escribo esto es domingo, en las murallas, los franceses aún están quemando cadáveres del asalto de la catedral. Los franceses no son soldados, son salvajes inhumanos. El día de mi llegada, dentro de una casa maté a dos de estos bárbaros que estaban violando a una madre y a su hijita, la fatalidad fue que con mis disparos herí también a la madre, a ambas me las llevé a la catedral y las entregué al padre Coll.  Lo que no sé como narrar son las barbaries en las que he sido parte activa en el asalto de los franceses a dicha catedral, cuyo lugar sagrado por considerarlo seguro e inviolable, se había convertido en el Hospital General de Tarragona y en donde se habían refugiado más de 5.000 personas, en su mayoría civiles, en gran número mujeres, heridos y niños. El asalto de los franceses ha sido un infierno, me volví loco, me ha herido una bala rasante en la cabeza y tengo un corte profundo de bayoneta en el muslo (…)

Eran las ocho de la noche, me escapé como pude de la catedral y me metí dentro de una casa, dónde encontré unas monjas blancas que cuidaban a una docena de heridos tendidos en el suelo. Una de las monjas quiso curarme y yo lo rehusé, pues mis ansias eran escapar lejos de aquel infierno dantesco. Debajo de una ventana por la que quería huir había un abuelo tendido, que me llamó con los ojos y el ademán de darme algo. Me acerqué a él y le puse la mano en la cabeza en plan de calmarlo y él muy inquieto, me introdujo un pañuelo negro liado dentro de mi camisa, mientras me decía: “dáselo a Tonet, es para mi nieto Tonet”, y así expiró. Pregunté a una hermana si por allí había alguien llamado Tonet, y me dijeron que no y ante las malas perspectivas que se oían fuera, salté por una ventana que daba a un patio. De patio en patio llegué a un corral grande, en donde había más de 500 cadáveres. Al oír la llegada de una patrulla francesa me tumbé entre los muertos, como uno más, y desde allí pude presenciar una escena que no me atrevo a escribir, aunque sí me vanaglorio decir que unas horas más tarde mataba a uno d aquellos depravados franchutes. (…)

A la mañana siguiente, después de haber dormido en unas ruinas de las afueras me pasé a un campamento de voluntarios cercano. Allí volví a abrir el pañuelo del abuelo que tengo que entregar a Tonet. En el pañuelo solo hay tres monedas grandes de plata. Dos de ellas son de los recientes duros fabricados con la plata de la catedral y el otro es una del rey cuarto.”

Mentre Juan de Dios va estar vagant pels carrers de Tarragona, amb un ull tapat a causa de la ferida que li havien fet a la catedral, intentà indagar sobre on podia trobar al tal Tonet però no va aconseguir cap informació. El 16 de juliol marxà de la ciutat i escrigué en el seu diari:

“He de marcharme de Tarragona y aún tengo el pañuelo de Tonet que es para mí una herencia sagrada. He pasado hambre y no la he tocado, por lo tanto la conservaré intacta toda la vida y pediré a mis herederos que hagan lo mismo. Que sea también para ellos una herencia sagrada y si alguno no quiere tal responsabilidad que done el dinero a un centro benéfico para niños o ancianos”.

Les dues monedes de plata que van ser encunyades a la Fábrica de Moneda de Tarragona, l’any 1809, son duros per un valor de 5 pesetas i estan marcades amb el segell de les armes d’Aragó, i en el revers l’ inscripció: “5 Ps. Fer. VII. 1809”. A més estan orlades per les dues parts i perfectament cordonades per a que no puguin ser falsificades. Aquestes monedes, son de curs legal tenint el mateix valor que les fabricades i en curs en la resta d’Espanya.

La moneda de plata de Carles IV va ser encunyada l’any 1805 i el seu valor era de 1 Real de a8.

Si tenim en compte que 5 pesetas equivalien a 1 Real de a8, tindrien que les dos monedes tenen el mateix valor. Com que 1 Real de a8 equival a 20 Reals de Velló, 5 pesetas serien 20 reals de Velló, nomenats també “pes dur”. D’aquí que a la moneda de 5 pesetas se li digui “duro”.

 

 

Voluntaris de Tarragona (1792-1815)

INTRODUCCIÓ

 Durant el regnat de Carles III i amb motiu de la guerra contra Portugal i la necessitat de controlar la frontera  amb França es crea a Espanya l’anomenada “Infanteria Ligera”.

Creada per a complementar els Regiments de Línea, de molta rigidesa, els Regiments d’Infanteria Lleugera son molt més àgils i tenen molta facilitat de moviment. La seva missió és desplegar-se als costats de la línea de batalla en exploracions, descobertes o flanquejos. Son unitats “especials” creades amb gent de les zones frontereres. Els seus membres estan molt acostumats a les dures condicions de la muntanya i dels seus escarpats camins, sent a la vegada bons tiradors, acostumats a la caça. 

Els primers regiments que es van crear, de manera provisional van ser l’any 1762, essent l’Infantería Ligera de Aragón i l’Infantería Ligera de Catalunya. L’any 1763 passaren a ser de manera definitiva tres unitats: Voluntarios de Infanteria de Aragón i 1º y 2º Regimiento de Infanteria ligera de Catalunya.

Al començar la guerra contra la Convenció (1792) contra França, es van crear dues unitats més, el Regimiento de Tarragona y el Regimiento de Gerona. L’any 1793 es crearen 3, l’any 1794 dos i l’any1803, dos de nous.

L’any 1808, al començar la guerra de l’ Independència, el nombre dels regiments era de dotze dels quals tres estaven fora d’Espanya. El 1º de Voluntarios de Cataluña y el 2º de Voluntarios de Barcelona es trobava a Dinamarca, sota el comandament del Marquès de La Romana. Altres tres (Gerona, Barbastro y Voluntarios de Valencia) tenien part de les seves forces a Portugal.

Un cop acabada la guerra contra les tropes napoleòniques, a part dels dotze regiments existent, s’havien creat quaranta quatre noves unitats, prova de la seva gran eficiència en combat.

 CREACIÓ

 El Regiment d’infanteria “Tarragona” va ser fundat per D. Vicente Maria Cañas Portocarrero Trelles y Silva, Marqués de Castrillo y de Vallecerrato, amb autorització del Rei Carles IV en 1791 a efectes d’ubicar-lo a Catalunya.

El 3 de juny de 1792 es publica un Reglament  per a l’ Infanteria Lleugera de Catalunya que afectaria a la formació del Regiment de Voluntaris de Tarragona.

Per aquest reglament, aquest  regiment quedaria reduït a un batalló que constaria “de cuatro compañías, y cada compañía de un primero y segundo capitán, de un primero y un segundo teniente, y de un primero y un segundo subteniente, de un sargento primero y cinco segundos, de tres tambores, ocho cabos primeros y ochos segundos, y 175 soldados.”

La plana major estaria formada per un comandante, de un sargento mayor, de un primero y un segundo ayudante, de un capellán, de un cirujano, de un maestro armero, y de un tambor mayor”.

Aprovat el projecte, es fundà en la ciutat de Barcelona l’any 1792, anomenant-se “Regimiento de Voluntarios de Infanteria ligera de Tarragona nº36”.

El reclutament d’aquest regiment començà el 31 d’agost de 1792, posant-se en funcionament, de manera oficial, el dia 1 de gener de 1793.

El seu primer comandant va ser el coronel que el va fundà, el Marqués de Castrillo, essent el primer sergent major el tinent coronel don José González, germà del Marqués de Campoverde,  qui seria més tard governador de Tarragona i que moriria heroicament durant el Setge de Tarragona, l’any 1811.

L’any 1800 ens consta que era el seu comandat el Coronel D.José González i el seu sargent major era D.Francisco Marcó del Pont. La seva tropa era de 720 soldats.

L’any 1801 va ser traslladat a Mérida y el seguen any, 1802 va ser novament traslladat al Camp de Gibraltar.

FETS D’ARMES

La seva primera Campanya va ser contra els francesos entre 1793 i 1794, durant la guerra del Rosselló, destacant la seva actuació a la batalla de Ceret .

L’any 1807 forma part, amb 633 homes, de l’exèrcit espanyol aliat de Napoleó, enviat per a conquerir Portugal. 

L’any 1808 formava amb 300 homes la guarnició de la ciutadella de Pamplona i era el seu tinent coronel D. Francisco Marcó del Pont. Després de ser conquerida la Ciutadella per enganys de les tropes franceses, aconseguiren escapar-se 100 homes comandats per Marcó del Pont i es dirigiren a Saragossa on intervingueren durant el primer Setge.

Durant la guerra de l’ Independència (1808-1812) va estar en diferents fronts, lluitant en la batalla de Bailén, el Setge de Saragossa, el Setge de Girona, la Batalla de Valls, la batalla de Palamós, la batalla de Sant Feliu i la batalla de la Bisbal, entre d’altres. Durant el Setge de Tarragona està a les afores de Tarragona pendent d’atacar per intentar aixecar el Setge, cosa que no es realitzà.

CONDECORACIONS

Entre les recompenses més importants rebudes pels seus serveis destaquem:

– Creu de Distinció de Girona 1810 i per la defensa i auxili de la ciutat en 1809

– Creu Commemorativa del Primer Exèrcit 1815

– Creu de Distinció de Valls 1815

– Creu de Distinció de la Fuga de Portugal 1815

– Creu de Distinció dels Setges de Saragossa 1817

– Creu de Distinció de Palamós 1817

– Creu de Distinció de la Bisbal 1817

– Creu de Distinció de Sant Feliu 1817

UNIFORMES

L’uniforme del regiment va anar canviant seguint les diferents ordenances. En aquests primers anys el seu uniforme era descrit:  El uniforme para oficiales y sargentos consistía en una casaca encarnada, solapa, vuelta y cuello verde con vivos opuestos, chupa y calzón blanco con listas verdes. El uniforme para la tropa consistía de chupa encarnada con solapa, vuelta y cuello verde, chaleco y calzón blanco con listas verdes y faja azul. Se complementaba con un gambeto blanquizo”.

 

Regiment 1er. d’Infanteria lleugera de Voluntaris de Catalunya (1789)

En l’Estat militar de 1800 ens descriu el seu uniforme d’aquesta manera: Su uniforme para los oficiales y sargentos consistía en una casaca azul, solapa, vuelta y cuello amarillo, botón, chipa y calzón blanco. El uniforme para la tropa consistía en un gambeto blanquizco, chupa azul con solapa, vuelta y cuello amarillo, chaleco y calzones blancos”.

 

Regiment 2on. d’Infanteria lleugera de Voluntaris de Catalunya (1800)

 En l’Estat militar de 1802 s’unifica el vestuari que servirà per igual a tots els regiments d’infanteria lleugera, a diferència fins ara que cadascun tenia un color diferent de solapes i colls. El seu uniforme serà: casco negro con plumín verde, chaquetilla verde con alamares y botonadura dorada, bocamanga y cuello rojo, pantalón blanco a media pierna y polainas negras. Los correajes serán blancos, vaina de bayoneta y cartuchera negra con caja de 18 “bujeros”, mochilas de piel de cabra al estilo francés pero más simplificado, manta parda  o bien  el capote que reglamentariamente era gris medio pero al final se hacía de la tela más abundante: marrón. Al progresar la guerra se usaron los “ponchos” y los “gabetos” para los ligeros.  Los oficiales cuando estaban de servicio llevaban además la gola (reminiscencia de las corazas de la edad media)”. 

Aquest uniforme encarà està documentat durant el 1er.Setge de Saragossa.

Regiment d’Infanteria lleugera de Voluntaris de Tarragona (1802)

 En l’Estat militar de 1805 s’aprova un nou reglament canviant en la seva totalitat el model anterior. El seu uniforme serà: guerrera o casaca de color azul turquí con vueltos de los faldones amarillos o rojos según regimiento, pantalón blanco abotonado a media pierna, polainas negras y bicornio negro con plumín verde. Se rescatan las divisas para cada regimiento que se lucirán en cuellos, solapas, bocamangas. Es cada vez más frecuente el uso de gambetos y ponchos de color marrón”.

En el cas del Regiment de Tarragona el coll i la bocamàniga serà de color groc i la solapa serà del mateix color blau turquí que la casaca i en un bordó groc al seu voltant. El botons seran daurats i portaran gravats el nom de Tarragona.

Aquest uniforme no serà portat fins ben entrat l’any 1809.

Regiment d’Infanteria lleugera de Voluntaris de Tarragona (1805)

ORGANITZACIÓ

En 1792 es van crear 2 cossos d’Infanteria Lleugera, un per Aragó i l’altre per Catalunya. Al any següent van rebre el seu Reglament: el d’Aragó tenia un sol Batalló amb 6 companyes i el de Catalunya serien 2 Regiments organitzats en 2 Batallons de 6 companyes cadascú.

El 3 de juny de 1792 un nou Reglament reorganitza l’Infantaria Lleugera passant a organitzar-se en Batallons de 4 companyes amb un total de 801 places. Aquest reglament crea 2 nous Batallons, Girona i el nostre, el de Tarragona.

El Reglament de 26 d’agost de 1802 estableix que l’Infantaria Lleugera es compondrà de 12 Batallons, 10 existents més dos de nous. En aquesta època, igual que la resta dels altres batallons, el Batalló de Tarragona conta amb 6 companyes, cada una de les quals conta amb un capità, un capità segon, dos tinents, dos subtinents, un sergent major, cinc sergents, vuit caporals primers, vuit caporals, tres tambors i 105 (en temps de pau) o 175 (en temps de guerra) soldats. Cada un dels Batallons tenia un Estat Major de tres oficials de camp, un estendard, un capellà, un metge, un tambor major i un mestre armer.

En el Reglament de 1808 es denominen Batallones de Infanteria Ligera, organitzats en Plana Major i 6 companyes amb 41 Oficials y 780 de Tropa en temps de pau y 1200 en guerra.

BANDERES

El regiment tenia com a banderes el model de 1760,confirmat per les R.O. de 1768, idèntiques a la dels regiment d’Infanteria de Línea. Totes eren de tafetà blanc de 147 x 147 cm. i els seus dibuixos realitzats amb peces de tafetà de diferents colors retallats i cosits en els forats prèviament realitzats en la tela de fons, de manera que les figures quedessin visibles per les dues cares i sempre invertides en el revers. Tots els contorns estaven ribetejats de cordonet negre i els petits detalls com les piques, ungles, ulls,… eren brodats.

Les astes mesuraven 2.37 m. entre el “regatón y la moharra”.

Per el reglament de les R.O. de 1802 i com els Regiments de lleugers tant sols tenien un únic batalló, passen a tenir una sola bandera, la Coronela, retirant-se la Batallona.

La Bandera Coronela consta d’ escut central amb les armes reials de Carles III i en cada un dels seus angles les armes del Regiment, en forma d’escudet amb les quatre barres ondulades de Tarragona. La Bandera Batallona o d’Ordenança consta de l’aspa vermella de Borgonya, i figuren en els seus quatre angles els escudets amb les armes regimentals.