La moneda borbònica

El 1808 i durant el regnat de Carles IV, el sistema monetari a Espanya amb prou feines havia sofert canvis des del segle XVI.

Carles IV. Real de vuit. Madrid 1808

La peça base del sistema era el Reial de plata, equivalent a 64 maravedís, però la moneda que s’acceptava a tot el món (similar al dòlar actual) era el seu múltiple, l’anomenat Real de vuit, també conegut com Pes o Dur ( 27,06 grs. i llei de 916 mls. que es rebaixaria a 902 mls. a partir de 1772).

Carles IV. 8 escuts (Unça) Madrid 1808

L’or es nominava en Escuts i la seva múltiple superior la Unça o Doblón de vuit Escuts (amb pes i llei gairebé idèntics al Real de vuit) era equivalent a 16 reials de vuit. En l’ús normal s’utilitzava com a moneda de compte-sense existència física per tant-l’anomenat Reial de billó amb una valoració de 2,5 per cada Reial de plata.

Després de l’anomenat Motí d’Aranjuez, el març de 1808, Carles IV abdica en el seu fill Ferran VII i dos, a la ignominiosa reunió de Baiona, deixen el regne en mans de Napoleó I, qui procedeix a designar com a rei al seu germà Josep.

Durant aquest primer període s’ordenen encunyacions a nom de Ferran VII en les seques que segueixen el model oficial.

En el cas de la Junta Superior del Principat de Catalunya, el territori estava en ple escenari bèl · lic, es van poder realitzar emissions en diferents ciutats i en una seca volant en la mesura dels avatars de la guerra. La seva deficient encunyació parla clarament de les difícils circumstàncies en què es van realitzar.

Signat. VII. Un Dur. Girona 1808 Signat. VII.

30 Sous. Palma de M. 1808

La seca volant, que va ser traslladada diverses vegades, encunya amb tipus oficials i amb la marca C de Catalunya. En el cas de Girona, Tarragona o Palma de Mallorca, les seves emissions, realitzades de forma precària amb la plata de les esglésies i les aportacions dels particulars, presenten la curiositat d’utilitzar nous nominals: Girona utilitza per primera vegada el terme Dur, Palma de Mallorca dels 30 sous o sous-d’ús comú entre la seva població-i Tarragona, que també fabrica una emissió obsidional utilitza com nominal les 5 pessetes, una denominació derivada de l’diminutiu català de Pes.

5 pessetes. Tarragona 1809

En el cas de Saragossa, que en aquests dies vivia la terrible experiència dels dos Llocs per part de l’exèrcit francès, no es van arribar a efectuar encunyacions.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: