Els gegants en les festes populars del Reus de principis del S.XIX

Els Vitxets, els Moros i els Indis

Al principi del segle XIX trobem notícies sobre les tres parelles de gegants que han arribat fins als nostres dies: els Vitxets, els Moros i els Indis, tot i que hi ha diverses versions sobre la data en què s’estrenaren. En general s’accepta que fou per les festes de col·locació de la primera pedra del canal que havia d’unir Reus i Salou, celebrades del 23 al 26 de novembre de 1805, malgrat que el document conservat d’aquesta celebració no els esmenta. Tanmateix, els autors que afirmen que s’inauguraren en aquest esdeveniment no coincideixen en l’any: Güell i Mercader situa les festes el 1802; Pere Llord (Eduard Toda), el 1803; Pere Cavallé, el 1805; Pere Gras, el maig de 1806 i Andreu de Bofarull, més genèric, a principis del segle XIX. Per acabar-ho d’adobar, l’1 de juny de 1902, La Renaixença publica: «Enguany compleix una centúria que foren estrenats les 3 parelles de gegants».

La manca de referències fa possible la hipòtesi que els gegants Vitxets, Moros i Indis fossin anteriors al 1805. Segons diverses opinions crítiques, és poc probable que l’artista que féu les mans –de gran qualitat escultòrica– modelés també els caps –d’una qualitat no tan notable. Ens reafirma aquesta hipòtesi un full de despeses del 12 d’agost del 1798 on s’especifica que en una sortida extraordinària dels gegants hi participaren onze portadors: sis per als gegants i cinc per a la Mulassa. Si tenim en compte que, en aquella època, el més usual era que hi hagués un portador per gegant, podríem suposar que aleshores ja eren sis les figures que sortien juntament amb la Mulassa.

També es desconeix la identitat de qui els construí. En tot cas, responen a una visió del món pròpia de l’època. Ho mostra l’aparença dels Indis, molt semblant a altres representacions iconogràfiques dels nadius americans en aquell moment o, per exemple, a les pintures de Pere Pau Muntanya realitzades el 1788 al Palau Bofarull, on el comerç de la ciutat és il·lustrat en icones que reflecteixen les quatre parts del món per la dedicació del senyor del palau, Josep de Bofarull i Gavaldà, comerciant a l’engròs d’aiguardent, vi, oli i grans.

Pel que sembla, la comparsa gegantera reusenca havia de representar les quatre parts del món; però només se’n feren tres: els Vitxets (Europa), els Moros (Àsia) i els Indis (Amèrica); mancaren per fer les figures d’Àfrica.

El 1833, el gremi d’adroguers intentà la creació de la parella africana, però en desistí quan, encarregats ja dos gegants de raça etíop a un escultor de Barcelona, se’ls acudí que podrien servir de befa contra els liberals, ja que aquests eren motejats com a «negres» pels absolutistes.

El vestuari i estructura dels gegants era similar a l’actual, excepte el Vitxet, la carcassa del qual arribava fins a sota de la cintura i mostrava els pantalons del portador. Segons Andreu de Bofarull, aquesta figura conservà la indumentària esmentada fins a mitjan segle XIX, quan «se le disfrazó suprimiendole los pantalones y cubriéndolo con un traje que nada significa».

 

FestesReus

Gerard Pouget

 

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: