ANTONIO SANT GERMÀ I TORT (1755-1833)

Primer cirurgià de l’Exèrcit durant el Lloc de Tarragona 1811

Nascut a Molins de Rei, Barcelona, ​​el 1755 va iniciar els seus estudis en el Reial Col · legi de Cirurgia de la Ciutat Comtal, es va graduar de cirurgià en la categoria superior (o de nou exàmens) el 1780 i el 1789 es va incorporar com a cirurgià al Reial Cos d’Artilleria, va ser destinat el 1793 al Rosselló com a primer ajudant quirúrgic i el 1795 va ascendir al càrrec de primer consultor supernumerari perpetu de l’Exèrcit, ocupació aquest que tenia annex el de substitut de càtedra del Reial Col · legi de Cirurgia. El 1796 va realitzar el doctorat i el 1797 va guanyar mitjançant oposició la càtedra de «Afectes Externs i Operacions», del Col · legi de Cirurgia de Barcelona, ​​que va exercir fins al seu retir.
Durant la guerra de la Independència va ser nomenat cirurgià major de l’Exèrcit, destí que portava agregat el títol de cirurgià de cambra Reial, en què va ser confirmat en 1809.

El 1811 el trobem a Tarragona com a Primer cirurgià del Primer Exèrcit. Exercint les seves màximes responsabilitats durant el Lloc de Tarragona (3 de maig a 28 de juny) marxa de la ciutat a finals del mes de maig. Segons les seves pròpies paraules ens diu «Vaig estar a Tarragona fins al 29 de maig on vaig haver de partir per ordre del General en Cap i amb comissió de la Direcció General d’Hospitals per establir al més aviat, vencent tots els obstacles, a la ciutat de Mataró, ja que els molts ferits que teníem no cabien a Tarragona ni a Villanueva «.
Separat, per la seva posició liberal, durant la repressió absolutista, de la càtedra en 1824 al costat d’altres professors, va ser reintegrat en el seu lloc més tard.


La seva obra va ser el primer tractat quirúrgic editat a Barcelona i representa la tasca renovadora de la cirurgia que van realitzar els Reials Col · legis de Cirurgia en la Medicina Espanyola, com a professor del mateix va participar en les Juntes Setmanals del claustre, en les quals es dissertava sobre un tema que era contestat o censurat pels altres, de les quals a la Facultat de Medicina de Barcelona es troben seus seis memòries i tres discursos inaugurals del curs al costat d’algunes censures a la resta de les exposicions dels companys. De la seva contribució urològica es conserven quatre observacions llegides a les Juntes Setmanals del Reial Col · legi de Cirurgia de Barcelona.
Va escriure Tractat d’afectes externs i operacions, en dos volums, com a llibre de text per als seus alumnes en el qual recull les explicacions donades durant el curs 1802-1803; millora amb ell l’obra de Velasco i Villaverde, Curs teòric pràctic d’operacions de cirurgia , de 1763 per a l’ensenyament en els Reials Col · legis, hi afegeix les innovacions recents dels cirurgians francesos i anglesos i, escrit amb claredat i ordre, és de fàcil lectura i compressió; volia publicar el 1805 però, degut a les ordenances dels reials Col · legis de 1804, en què era preceptiu remetre a la censura de la Junta Central Governativa a Madrid qualsevol obra prèvia a la seva edició, al que cal sumar la guerra d’Independència i problemes polítics posteriors, va quedar «oblidada» fins que el 1822 la va poder editar.

És autor de multituds de textos en els que recull tractats mèdics sobre molt diferents aspectes: Les gangrenes de l’exèrcit (1796); Un nou mètode per a la curació de la tinya (1797), Ferida per arma de foc que interessava l’esòfag i la tràquea (1798), Reforma de la part operatòria de la cirurgia (1801), Llavi leporí (1803), Nou mètode de curar certes fístules urinàries (1803), Continuació a la reforma d’operacions i instruments inútils (1804), Fístula salival (1805 ), La cirurgia vindicada, Lligadura de les artèries en l’aneurisma (1819), Càlcul produït a la bufeta urinària (1821), Mètode preferible d’operar la cataracta (1821), i La ràbia, la taràntula i l’escurçó (1828).

A més de les obres ja citades, cal destacar Tractat elemental d’afectes externs i operacions de cirurgia, publicat a Barcelona el 1822, encara que el manuscrit és de 1818, que va tenir una gran influència en tot el primer quart del s. XIX.

 

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: