La Medalla de Presoners Militars o de Sofriment per la Pàtria (1814)

L’11 de desembre de 1813 a Valençay se signa el tractat pel qual Napoleó reconeix a Fernando VII com a Rei d’Espanya i amb el qual recupera el tron, els territoris i les propietats de la Corona arrabassats el 1808. El Rei és alliberat i torna a Espanya el 14 de març de 1814.

(Col·lecció Particular)

 

Després d’uns mesos d’haver acabat la guerra, milers de presoners civils i militars que van estar captius a França tornen a casa. La quantitat d’espanyols deportats s’estima en uns 50.000, entre presoners de guerra, mariners, ostatges i individus sospitosos. Les seves condicions de vida van ser molt dures. Molts d’ells van intentar evadir-se, altres van prestar o rebutjar el jurament de fidelitat al Rei Josep I i ​​alguns es van allistar en l’exèrcit imperial. Els deportats il · lustres van ser empresonats en fortaleses, els soldats rasos es van dispersar en desenes de dipòsits o van formar batallons de treballadors.

Només en el Lloc de Tarragona van ser capturats entre 8.000 i 10.000 homes, segons les fonts. Un d’ells va ser el General Contreras que va estar presoner al castell de Boullon, de la qual va aconseguir escapar. D’altra banda gairebé tota l’oficialitat de la guarnició de Tarragona va estar presonera en Soissons.

Ferran VII, signa una reial ordre el 6 de novembre de 1814, en els termes següents:

«Volent el Rei nostre Senyor donar una prova de l’estima que li mereixen els individus militars, als que havent cabut la sort de presoners van ser conduïts als castells o tancaments, els uns sense altra causa que la seva constant adhesió cap al seu Reial Persona, i els altres per haver-se fugat, o intentat escapolir dels dipòsits, patint el afrontós càstig de ser portats amb un cadena de ferro al coll, s’ha dignat S. M., … concedir el distintiu d’una medalla d’or, de la mida i figura d’una pesseta per als oficials i Cadets, i de plata per a la tropa, amb una cadena gravada al voltant, i en el seu centre un castell amb la inscripció Sofriment per la Pàtria, la qual portaran uns i altres pendent del trau de la casaca o jaqueta, amb una cinta estreta de color groc amb els cants verds «.

Aquesta medalla seria el distintiu per als presoners militars i milícies urbanes que, fugats dels dipòsits, i capturats pel govern francès, van ser conduïts amb la cadena a diferents castells, per als que fugats i arribats a Espanya es van presentar en les seves unitats, els que van estar presos sense llibertat de moviments i els individus de tropa que van haver estat destinats als treballs públics, o tancats.

Es tracta llavors d’una condecoració creada per recompensar d’una manera públic a aquells militars que sent presoners dels francesos per la seva lleialtat al Rei van ser maltractats i van patir l’afront de ser portats amb una cadena al coll.

Al juny de 1815, s’autoritza el seu ús als individus no militars en les mateixes condicions que s’esmentaven per als militars.

Al Museu de l’Exèrcit, a més de les reglamentàries, es conserven algunes de fantasia.

 

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: