PROJECTE TARRAGONA 1800 Visita la Girona Napoleònica

Membres de la Junta davant del monument als herois de Girona

 

Aquest cap de setmana passat, una representació de la Junta Directiva de l’Associació Cultural de Recreació Històrica Projecte Tarragona 1800 vam visitar la ciutat de Girona per a entrevistar-nos amb els membres de l’Associació Girona 1809. L’objectiu, assolit amb escreix, era rebre el seu assessorament sobre temes de recreació històrica i demanar-los la seva col·laboració en el projecte de donar a conèixer Tarragona i el seu antic Corregiment. Totes dues associacions vam coincidir en la necessitat i en la voluntat de treballar en la difusió de la Catalunya, abans, durant i després de la Guerra del Francès.

Recreació dels Setges de Girona

 

Els membres de la junta de l’Associació Girona 1809, encapçalats en aquesta ocasió per seu secretari Albert Puignau ens van explicar en profunditat quines eren lles principals activitats que conformen la Festa dels Setges napoleònics de Girona, i ens van fer una visita guiada pels principals escenaris de la ciutat que es van veure involucrats.

Després d’un àpat, entre nous amics, vam poder visitar els tallers d’una de les més importants empreses del món dedicades a la creació de figures a escala, Art Girona, de reconegut prestigi internacional.

Visita als tallers d’Art Girona

Per acabar, i abans de marxar, vam poder visitar el Fortí de Montjuic, un dels principals escenaris de la festa gironina.

 

Castell de Montjuic

 

Moltes gràcies a tots.

 

Una Cronologia de la Tarragona de Carles IV i Ferran VI

Projecte Tarragona 1800 pretén donar a conèixer els principals fets que es van esdevenir a la ciutat de Tarragona i a la resta de ciutats i pobles de l’antic Corregiment de Tarragona.

En aquest article i gràcies a l’ajut del Servei d’Arxiu i documentació municipal, us fem un breu resum dels fets més significatius que van passar a la ciutat de Tarragona en aquest període (1788-1833).

1788	Carles IV es coronat Rei d’Espanya
1789	S’autoritza l’enderroc de la Muralleta per urbanitzar la Rambla Vella.
1790	Martí Franquès investiga sobre la composició de l’aire i troba la quantitat d’oxigen que conté.El 25 de juny s’inauguren les obres projectades al port per Juan Ruiz Apodaca.En aquest any s’inicia la construcció del dic de Llevant segons el projecte de Juan Smith, que s’acabarà l’any 1869.
1792	En un any on a França s’aboleix la monarquia i es proclama la República francesa, a Tarragona es construeixen les portes de Sant Francesc i Santa Clara.El riu Francolí es desborda per Sant Cristòfol.Els presos son destinats a la construcció del Port amb la extracció de pedra de la Pedrera.
1793	Creació de la Junta General de Corregiment de Tarragona. Invasió del Rosselló i de Catalunya per les topes franceses (1794)
1795	S’organitza el servei de Miquelets. Guerra d’Espanya amb Gran Bretanya (1796-1808)
1798	Arriba l’aigua a la ciutat des de Puigpelat.Construcció de les fonts de les escales de la Seu.
1799	Joan Smith nomenat director de les obres del port.Crisi comercial al port per la guerra amb Gran Bretanya

1800	L’església del Miracle és converteix en presidi. Es comença l’empedrat dels carrers  que s’allarga fins el 1805.
1801	Inauguració del nou convent del Caputxins.Creació de l’escola de Dibuix i Nàutica.
1802	Construcció de l’edifici de l’Antiga Audiència.La família reial visita la ciutat acompanyat de Godoy i s’estan a Casa Canals.S’obre el portal de Santa Clara. S’autoritza l’enderroc de les fortificacions de la Rambla Vella. Es creen juntes per socórrer les necessitats de la població.
1806	S’aprova el projecte del nou barri de Marina Catalunya perd el mercat de les Índies (1805)
1808	Comença la Guerra del Francès.
27 de maig	Carles IV renúncia a la corona i l’Ajuntament de Tarragona elegeix a Joan Smith com a representant a les corts de Baiona. Motí d’Aranjuez: Carles IV abdica a favor del seu fill Ferran.
31 de maig	Formació d’una Junta Revolucionària. Aixecament popular a Madrid
7 de juny	Curta ocupació del exèrcit francès a Tarragona. Napoleó nomena rei d’Espanya al seu germà Josep I
13 de juny	Reunió fundacional de la Junta Corregimental.
1 de novembre	Es comença a publicar el “Diario de Tarragona”.
1809	Trasllat del Cementiri a l’indret actual. Setge i ocupació de Girona pels francesos.Epidèmia de febre tifoidea per la massiva immigració dels camps de batalla.Construcció del castell de l’Oliva, el fort dels Ermitans, el baluard de Reding i la bateria del Francolí, que s’allargaran les obres fins el 1811.
1810	Mentres Lleida es ocupada per les tropes napoleòniques i les Corts és traslladen a Cadis, neix Bonaventura Hernández i Sanahuja, director del Museu Arqueològic i autor de treballs sobre la ciutat antiga i medieval de Tarragona.Tarragona es converteix en capital de Catalunya amb la instal·lació dels serveis del govern anti-francès.En el “Congreso Provincial” es designa a Josep Antoni de Castellarnau  representant del Principat.
4 de març	L’establiment del Consolat de Comerç a Tarragona.
18 de juny	Enrique O’Donnell crea la Milícia Urbana.
1811	S’inicia el Setge de Tarragona que durarà 56 dies.
3 de maig	Setge napoleònic pel fort de l’Oliva i els Ermitans.
6 de maig	Les tropes franceses ocupen el Llorito.
7 de maig	Els francesos ocupen el marge dret del riu Francolí fins el mar.
10 de maig	El general Campoverde desembarca al port.
29 de maig	Els francesos ocupen el Fort de l’Oliva.
21 de juny	Es perden tots els fortins exteriors i cau la part baixa de la ciutat.
26 de juny	Arriben al port vaixells anglesos.
28 de juny	Suchet assalta la part alta de la ciutat i cau presoner el general Contreras.Es perd la relíquia del braç de Santa Tecla.
1812	Any de fam.
26 de gener	Tarragona queda annexionada a l’Imperi Napoleònic.
1813	Fi de la dominació francesa de Tarragona
19 d’agost	Retirada francesa amb la voladura de fortificacions exteriors, el molí del port i els castell del Rei i del Patriarca.
setembre	Primer govern constitucional amb Don Carlos de Morenes i Bertran, baró de les Quatre Torres, com alcalde.
1814	Acaba la Guerra del Francès, retornant  Ferran VII a Espanya i abolint  la Constitució de Cadis.Es reconstrueixen les fortificacions, el Palau Arquebisbal i es reprenen les obres del Port.
1 d’abril	Ferran VII visita la ciutat per veure els estralls de la guerra i aboleix la Constitució. Barcelona és abandonada pels francesos.
1816	Construcció de la carretera Tarragona –Lleida.Per Reial Ordre, Tarragona és eximida de pagar tot tribut reial, dins l’any 1826.
1817	Creació del Teatre Principal
1820	Neix Josep Opisso i Roig, periodista i escriptor.
9 de març	Es proclama el constitucionalisme de les lleis de Cadis. Tarragona és la primera ciutat en pronunciar-se. Ferran VII  jura la Constitució. Trienni Constitucional (1820-1823)
15 d’abril	Es jura la Constitució i es col·loca una làpida recordatòria al Pla de la Seu que passarà a ser plaça de la Constitució.
1821	Tarragona és elegida capital de província.Forts temporals de mar, males collites i baixada del preu de l’aiguardent.
31 de juliol	Guillem Oliver crea la Tertúlia Patriòtica.
1822	Ignasi d’Alemany i Carbonell és el primer alcalde constitucional. S’obre un centre d’Ensenyament secundari.
1823	Ferran VII aboleix la Constitució i els “Cent mil fills de Sant Lluís” envaeixen Espanya.
25 d’agost	Tarragona rep els primers soldats de la Santa Aliança, els Cent mil fills de Sant Lluís.
1824	Dècada Ominosa (1823-1833).
16 d’abril	L’arquebisbe Jaume Creus substitueix el Tribunal de la Inquisició per la Junta de Fe.
1827	Ferran VII ve a Tarragona per promoure la construcció de la carretera Tarragona –Reus, anomenada “Amàlia”.A la plaça de la Font s’instal·la una font de sis brocs. Sublevació dels Malcontents. Tarragona es converteix en base d’operacions contra el revoltats.
1828	Guerra carlina a Catalunya o revolta dels Malcontents (1828)
1829	Neix Eduard Saavedra i Moragas, enginyer.Construcció d’un mur a l’esquerra del Francolí per barrar el pas dels sediments.
1832	Principi de la Primera guerra carlista (1832-1839)
1833	S’obre el carrer de la Unió per connectar la part baixa de la ciutat amb la part alta. Regència de Maria Cristina (1833-1840).Mor Ferran VII i s’implanta la divisió de Catalunya en províncies

 

La gastronomia a la Tarragona de 1800 (3a part)

L’Art de Rebosteria

La rebosteria de Juan de la Mata va influir molt probablement en les cuines de la noblesa catalana. Els nobles de Tarragona, emparentats i molt relacionats amb la burgesia barcelonina, sens dubte van importar moltes de les receptes de la cort.

Juan de la Mata va ser un reboster espanyol del segle XVIII famós per haver publicat un llibre titulat «Art de Rebosteria» (1786) i de subtítol: «… en què es conté tot gènere de dolços secs i en líquid, bescuits, torrons, nates, begudes gelades i de tots els gèneres, etc, amb una bona introducció per conèixer les fruites i servir-les crues «. Moltes de les preparacions tradicionals de la rebosteria espanyola actual es troben en el seu llibre.
Algunes referències de l’autor es coneixen per la informació de la portada del seu llibre en la qual esmenta que era natural d’Matalavilla (Lleó). La seva obra ha estat referència per als estudis històrics de receptes del segle XVIII i avui dia és font d’estudi d’origen de certs plats. Va ser reboster cap a la cort dels reis espanyols Felipe V i Ferran VI i influenciat pels corrents europees italianes i franceses.

Per al vostre delit us fem arribar en format PDF el seu magnífic llibre.

Arte de reposteria De Juan de la Mata

ELS GEGANTS VELLS DE TARRAGONA (1825)

En l’any que morí Napoleó, una forta epidèmia de febre groga s’estengué per tot el litoral català, sent Barcelona i Tortosa les ciutats més afectades. Tarragona, que aconseguí evitar la tant mortífera infecció, es dedicà, entre altres coses a enriquir el seu patrimoni folklòric.

Els gegants vells de Tarragona, construïts el 1825, són les peces més antigues que actualment surten al Seguici Popular de les Festes de Santa Tecla de Tarragona. Encara que són de propietat municipal son portats pel veïns del carrer del Cós del Bou des de l’any 1904.

 

Els gegants van ser realitzats per l’escultor Antoni Verdaguer i estan realitzats en cartró pedra. Representen un gegants moros, molt propi de l’època.

Ell porta a la mà dreta una porra, element propi dels gegants de certa antiguitat, i ella un ram de flors a la mateixa mà.

Els “Cent Mil Fills de Sant Lluís”

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un gran exèrcit enviat per França l’any 1823 (uns 60. 000 homes), dividit en cinc cossos, procedent dels acords presos per les potències de la Santa Aliança al Congrés de Verona (1822), en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d’ajuda que féu Ferran VII perquè fos restaurat com a monarca absolut. L’exèrcit va travessar la frontera espanyola i va recórrer tot el país perseguint el govern liberal refugiat a Cadis, significant així el final del Trienni Liberal (instaurat pel tinent coronel Rafael del Riego, el qual morí penjat aquell mateix any) i començant així el darrer període del regnat de Ferran VII, l’anomenada Dècada Ominosa.

A petició del rei Ferran VII d’Espanya, França va intervenir militarment a Espanya el 7 d’abril de 1823 per donar-li suport davant els liberals i restablir l’absolutisme, en virtut dels acords de la Santa Aliança. L’exèrcit francès, denominat amb el nom dels Cent Mil Fills de Sant Lluís , va ser encapçalat pel duc d’Angulema, fill del futur Carles X de França. L’objectiu fonamental de la intervenció francesa era acabar amb els liberals en el govern des de tres anys abans. A les forces franceses s’uní l’exèrcit de voluntaris reialistes (uns 30 000 homes) comandats pel general Quesada, el comte d’Espanya i el baró d’Eroles. L’actitud poc resistent dels generals liberals, López Ballesteros a Aragó i el comte de la Bisbal a Castella, facilità l’avançada d’Angulema en territori espanyol.

Duc d’Angulema

 

General Quesada

Aquest gran exercit entrà pels Pirineus el 7 d’abril i començà a combatre els liberals a Catalunya, que lluitaven sota les ordres de Francisco Espoz y Mina, però no hi va haver cap reacció popular de suport i van haver de retirar-se. Després d’una sèrie de ràpides victòries, ocupà Madrid el 23 de maig sense resistència i es preparà per a l’ofensiva a Andalusia en persecució dels liberals, que s’havien refugiat a Cadis amb Ferran VII com a ostatge.

General Espoz y Mina

Cadis va ser assetjada i bombardejada. La resistència va ser molt forta i els francesos no van poder prendre la ciutat, encara que van acabar amb les fortaleses que la protegien, com el fort del Trocadero. La situació dels assetjats era desesperada, ja que no arribaven reforços de enlloc. Al final es va arribar a un pacte: es deixava sortir a Ferran VII que va prometre defensar la llibertat aconseguida pels espanyols amb la Constitució de 1812 i a canvi la plaça es rendia.

Acordat així amb els francesos, Ferran VII va sortir de la ciutat, però de forma immediata es va unir a l’invasor i el mateix 1 d’octubre va decretar l’abolició de totes les normes jurídiques que havien estat aprovades durant els tres anys anteriors, posant un punt final al Trienni Liberal

Als Països Catalans la resistència fou molt més dura. El quart cos de l’Exèrcit dels Pirineus, comandat pel mariscal Moncey, havia passat la frontera catalana el 14 d’abril amb 18 000 homes, ajudat per les forces absolutistes del baró d’Eroles (8 000 homes), que s’enfrontaren a les forces liberals del general Espoz i Mina (20 000 homes), les quals lluitaren aferrissadament. La derrota de la Legió Liberal Estrangera al combat de Llers i la defecció del general Milans del Bosch, que defensava Tarragona, decidiren la campanya a favor dels invasors. Encara Espoz y Mina intentà de contraatacar el juny i ocupà part de la Cerdanya. Barcelona, centre de la resistència, capitulà el 4 de novembre de 1823 i restà ocupada per l’exèrcit francès fins el 1827. València encara resistí fins al juny del 1824.

 

Els Cuirasses espanyols (1a.Part)

El regiment va ser format a Catalunya on hi va combatre durant el període 1810-1814.
Segons ordres expresses del General O’Donnell, comte de Bisbal, es va crear un regiment de cuirasses a Reus, el dia 24 de Maig de 1810, dotant de cuirassa a la 1a.Companya d’Hússars de Granada. Aquestes cuirasses procedien de la destrucció durant la Batalla de Mollet del Vallès, el dia 22 de gener de 1810, de l’esquadró del Regiment Provisional francès n.3. Aquest regiment està format per 2 esquadrons de 3 companyes formats per 360 homes i 140 cavalls i el seu Coronel es Juan Malats. Per uniformar-lo s’utilitzen casaques angleses i cuirasses i cascs francesos capturats.

La casaca de l’uniforme era de color vermell, suposadament d’origen anglès, amb coll i punys de color verd. Els pantalons eren de color blanc amb bota alta de muntar i en campanya eren grisos amb bota per sota el camall.

Dibuix J.M.Bueno

Donada la falta de cavalleria a Catalunya, el regiment es va veure dividit en diferents destacaments repartits entre els diferents cossos que operaven per tot el territori així, va participar en nombroses accions incloses dues incursions en territori francès.
Presentem aquí els combats més importants:

1810

Juliol: Absorbeix el destacament de Cazadores de Olivenza que operava a Catalunya. El regiment compta amb 15 oficials, 385 soldats i 355 cavalls agrupats en 2 esquadrons. Coronel Juan Malats, Tinent Coronel (?) Casasola, Comandant Juan Jaldón.

Setembre/Octubre: Un destacament de 60 homes enquadrat a la 1ª Divisio del 1r Exercit a les ordres del general O’Donnell combat en diferents accions al voltant de Barcelona: al Molí del Besós (18/09) fa 68 infants i 10 cuirassers presoners i a la Creu Coberta (24/10) on fa 57 presoners. La sort es veu truncada quan en un combat contra el regiment Dragons de Napoleó (italians) una de les dues companyies (uns 30homes) és aniquilada.

La resta del regiment opera durant tot l’any entre Tarragona i Benicarló.

 

Dibuix J. M.Bueno

1811

Gener: El regiment es reorganitzat a Valls: 2 esquadrons, 254 homes, 195 cavalls. S’enfronta al Plà de Sta. Maria al 24 de Dragons Francès.

Abril-Juny: El regiment es reparteix entre Tarragona (Div. Campoverde) on participa a la defensa de la ciutat i l’Empordà (Div. Volante) combatent a Figueres i Olot.

Maig: surt de Tarragona evitant caure presoner.

Octubre: Amb la divisió d’Eroles participa en una incursió a la Cerdanya francesa (50homes). Accions de Montluis (24/10), Marens (29/10).

Novembre: Combats al Vallès: San Celoni (03/11), La Garriga (05/11), Granollers i Hostalric (07/11)

 

 1812

Amb Tarragona en mans franceses l’exèrcit espanyol s’encarrega de mantenir la ciutat acordonada evitant que rebi ajuda.

Gener: Batalla d’Altafulla (24/01), La divisió Maurice-Mathieu intenta aixecar el setge de Tarragona. Els exercits despleguen separats pel riu Gayà prop del poble de Ferran. El regiment (uns 200homes) rep la carrega del 29 de Chasseurs a Cheval patint moltes baixes (només queden 40 homes) i el Tinent Coronel Casasola és fet presoner.

Febrer: 2a incursió en territori francès. Accions de Tarascon, Cabannes, Foix i MontLuis.

Maig: Acció del Pont de Molins de Rey. Amb la divisió Sarsfield, carrega i fa 200 presos rebent nomes 1 mort i 5 ferits. Comandant Juan González Anleo.

Agost: Enquadrat a la Brigada Manso un destacament participa a la Batalla de Molins de Rei fent 400 presos. Coronel Luis Decreft.

 1813

Febrer: El regiment es troba a Vic . 140 homes i 151 cavalls. Comandant Pedro Casasola.

Maig: Acció de la Bisbal del Penedès (17/05). 1 home mort, 1 ferit i 2 cavalls morts.

Juliol: Acció de Torregrossa (27/07): El coronel Juan Gonzalez Anleo dirigeix tres càrregues contra els quadres enemics. 10 morts 26 ferits.

Desembre: Setge de Lleida.

Al finalitzar la Guerra del Francès, els Cuirasses espanyols formaven un sol esquadró de 210 homes i 183 cavalls.

Memòria del Setge i ocupació de Tarragona

Encara avui degotegen interessants aportacions del Bicentenari del Setge de Tarragona, que vam cel.lebrar l’any passat. Ara fa uns dies vam assistir a la presentació de la medalla commemorativa realitzada per l’Associació del Setge de Tarragona 1811. Aquest passat dijous, un altre entitat, la Fundació Privada Mútua Catalana, va presentar una contribució més, dins els actes, ja fora de programa, de tant important esdeveniment històric.

Davant d’un multitudinari públic entregat, va tindre lloc a la sala d’actes del Centre Cultural El Pallol, la presentació del llibre “Memòria del Setge i Ocupació de Tarragona”- La Guerra del Francès en els fons documentals de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (1808-1814). El llibre, que ha estat escrit per Manuel Maria Fuentes, Joan Maria Quijada i Neus Sánchez, ha estat pulcrament editat per l’editorial Rafael Dalmau dins la Col·lecció Camí Ral.

En aquest acte no vaig poder res més que treure’m el barret, perquè porto barret, en molts sentits. En primer lloc, aplaudir a la Fundació Privada Mutua Catalana per la publicació d’aquesta obra, demostrant un cop més la seva entrega aferrissada, i més en els temps que corren, en pro de la cultura catalana i molt especialment en la difusió del patrimoni cultural i humà de Tarragona. Una fundació que va fer brillar el seu “glamour” amb una presentació del acte en “tempo” perfecte, carregat de contingut emocional i professional i, a més a més, guarnit amb unes brillants pinzellades de música clàssica, al son d’un “cantabile”violoncel.

Una impecable presentació del llibre a càrrec del Dr. Ramon Arnabat Mata i una cloenda del Director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, el Pvre. Manuel Maria Fuentes i Gasó, van acabar d’arrodonir aquests excepcional acte.

Pel que fa a la publicació, no avançarem res més, es tracta d’un buidat documental dels fons de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, sobre la Guerra del Francès a Tarragona. El “Memorial” del Canonge Ignasi Ribes, el centre d’aquest treball, en serveix per conèixer en tercera persona alguns dels esdeveniments que ell mateix havia viscut en pròpia persona durant els anys 1811-1813 en una ciutat destruïda i captiva pels francesos.

Caldrà dons gaudir d’una lectura acurada per a poder comprendre un mica més aquells esgarrifosos moments i no oblidar que tenim el deure de mostrar a les nostres generacions que som el relleu d’aquells ciutadans i ciutadanes de Tarragona que van morir, ara fa 200 anys, defensant la seva ciutat, la nostra ciutat.

Elies Torres Claravalls

 

Carles IV i la Guerra Gran (I)

El Projecte Tarragona 1800 engloba un llarg període comprés entre l’inici del regnat de Carles IV i el final del regnat de Ferran VII, entre els anys 1788 i 1833. Aquest article pretén donar a conèixer els trets més significatius del seu regnat per a poder entendre més endavant l’evolució de Tarragona i del seu Corregiment en aquest període.

El regnat de Carles IV (1788-1808) va estar marcat per l’esclat de la Revolució francesa i les seves conseqüències així com per ser una època de crisi generalitzada per a la societat espanyola. Espanya no es podrà mantenir en una posició neutral davant l’esclat revolucionari i així Carles IV es veurà obligat a escollir entre els imperatius estratègics i les motivacions ideològiques per decantar-se en una aliança amb Anglaterra o França.

Carles IV va abandonar la política reformista i amb ella van desaparèixer de l’escena política els ministres il·lustrats com Floridablanca o Jovellanos. A més, va segellar les fronteres per evitar que penetressin a Espanya les idees progressistes procedents de la França revolucionària. El 1792, Manuel Godoy, un jove militar allunyat dels cercles nobiliaris que fins aquell moment havien gaudit del poder a la cort, va ser nomenat primer ministre, per Carles IV.

El 1793 a França era guillotinat el rei Lluís XVI: ens trobem en la fase més radical de la Revolució francesa. A Espanya, si la Inquisició ja s’encarregava d’evitar l’entrada al país de les idees revolucionàries franceses, després de l’execució de Lluís XVI Godoy va decretar l’expulsió del país dels súbdits francesos. Davant la radicalitat de la Revolució Carles IV va declarar, en coalició amb d’altres monarques europeus units en la Primera Coalició, la guerra a la França de la Convenció.

Va ser la Guerra Gran (1793-1795), en la qual Espanya formaria part de la coalició per a preservar l’absolutisme i les institucions de l’Antic Règim. El País Basc, Navarra i Catalunya serien els principals escenaris del conflicte. Aquesta guerra, que duraria poc més de dos anys, va afectar de formar especial a Catalunya i va ser un bon testimoni de les actituds polítiques dels catalans vuitanta anys després del final de la Guerra de Successió.

El Tercer Pacte de Família es trencava definitivament donant lloc a una aliança hispano-britànica per fer front a la guerra. Durant el conflicte la propaganda revolucionària a territori espanyol va augmentar i això va unir-se a la crisi que vivia el país amb l’increment dels preus i dels impostos indirectes per fer front a les despeses bèl·liques. Els intents revolucionaris interns i les manifestacions van augmentar.

La guerra va ser pagada substancialment a costa d’un fortíssim endeutament de la monarquia que seria el preludi de la crisi final de la hisenda absolutista en els primers anys del segle XIX. El cost econòmic de la guerra va ser de 935 milions de rals. Entre 1794 i 1795 van emetre’s vals reials destinats a pagar les despeses corrents de la guerra, però aquests no van bastar ni per cobrir el 10%.

 

El pla de campanya preveia la formació de tres exèrcits a Catalunya, Guipúscoa i Aragó, però l’exèrcit que va iniciar la invasió de les terres franceses del Rosselló no passava dels 3.500 homes armats amb fusells. En un principi, entre març de 1793 i febrer de 1794, tot un seguit de pobles van lliurar-se sense resistència a l’exèrcit espanyol perquè estaven enfrontats amb el govern de la Convenció i creien que la monarquia espanyola seria un mal menor davant el republicanisme francès, però això va canviar quan l’exèrcit mal proveït va iniciar la rapinya i els voluntaris van realitzar actes de violència.

Les tropes espanyoles van intentar la presa de Perpinyà i amb l’arribada de l’hivern van haver de retirar-se a posicions defensives advertint al govern que si no es milloraven les seves condicions s’aniria cap al desastre. El govern va respondre iniciant un procés de militarització de Catalunya ressuscitant el sometent. Tot i això, la campanya de 1794 va significar la desfeta de l’exèrcit espanyol amb la contraofensiva francesa que va capgirar la situació i va suposar la penetració francesa a Catalunya ocupant la Seu d’Urgell i Puigcerdà.

L’ajuntament de Manresa va proposar al de Barcelona que convoqués una reunió de representants de diversos districtes per tal de prendre mesures contra el desastre que s’apropava. Així, van reunir-se una cinquantena de representants de les principals localitats catalanes que van acordar la creació d’un cos de miquelets integrat per 18.000 homes per reemplaçar l’ineficaç sometent i un seguit de mesures econòmiques com la contribució general de defensa.

El 1795, amb els reforços proveïts per aquesta assemblea, la situació a Catalunya va començar a millorar recuperant algunes places catalanes i derrotant els francesos en alguns combats. En canvi, al País Basc les coses no anaven tant be i els francesos van arribar a ocupar Bilbao. La derrota de les tropes espanyoles era contundent.

La situació va complicar-se quan el govern va tenir temor a que es produís un cop republicà i perquè era incapaç de sostenir decorosament la guerra. Llavors Godoy va iniciar les gestions per signar la pau. El conflicte entre els absolutistes i els revolucionaris francesos va perllongar-se des de 1793 fins a 1795 quan es signava la Pau de Basilea i els francesos abandonaven la Península Ibèrica.

(continuarà)

 

La medalla commemorativa del Bicentenari del Setge de Tarragona, 1811. (1811-2011)

L’Associació «Setge de Tarragona 1811», com a colofó del dilatat any commemoratiu del Bicentenari del Lloc de Tarragona durant la Guerra del Francès a Catalunya (1811-2011), ens ha sorprès gratament amb la realització d’una medalla commemorativa que serveix de record de aquest important fet.

Per realitzar el seu disseny i per crear un vincle amb el primer aniversari del web s’ha optat per repetir el disseny de la medalla commemorativa de 1911 utilitzant l’anvers de l’antiga medalla, avui ja peça de col · leccionista i de la qual es van fer molt pocs exemplars . El text del revers s’ha adaptat al bicentenari i s’ha posat en català.

Les dues medalles tenen en comú que, tant la del 1911 com la del 2011, s’han realitzat en els mateixos tallers, exactament en els Tallers Vallmitjana de Barcelona.

Medalla del Centenari del Lloc de Tarragona 1811-1911

 

La seva principal característica és que aquesta realitzada en plata, el seu diàmetre és de 3,3 cm. i el seu pes aproximat és de 16 grams.

L’edició limitada a 50 monedes, realitzada mitjançant subscripció dels socis, s’ha esgotat en pocs dies, i ha donat motius a l’associació per a plantejar una segona edició, també limitada. Fa pocs dies la Junta Directiva de l’Associació va acordar obrir una nova subscripció per un total de 50 medalles més. En total, el nombre màxim de medalles que es realitzaran serà de 100 exemplars.

Medalla del Bicentenari del Lloc de Tarragona 1811-2011

 

Totes aquelles persones que estiguin interessades a poder adquirir una d’aquestes escasses medalles poden contactar amb l’associació mitjançant el seu correu electrònic ass.setgetarragona1811@tinet.cat , per poder formalitzar la reserva. Recordeu que només s’admetran les 50 primeres sol·licituds.

No podia acabar millor la celebració del Bicentenari del lloc de Tarragona amb aquesta guinda que sens dubte serà el millor record per a les generacions futures d’aquests fets que mai s’han d’oblidar i que mai van haver de succeir.

Volem des d’aquestes pàgines felicitar la gran iniciativa d’aquesta associació que va néixer l’any passat, any de la commemoració del bicentenari del Lloc de Tarragona, i que la seva raó de ser és el de perpetuar la memòria de tots els ciutadans que donaren la vida per Tarragona , fa 200 anys.

 

L’equip humà del PROJECTE TARRAGONA 1800: BLANCA CROS

 

‘La Guerra del Francès és un període històric fascinant’

Blanca Cros va estudiar Turisme a la Universitat de Saragossa, és copropietària d’Argos Serveis Culturals i forma part de l’equip que ha posat en marxa l’associació Projecte Tarragona 1800. Va néixer a Saragossa el 1984. Procedeix d’una família d’hostalers emprenedors que regenta a Carinyena el restaurant «La Rebotica», ubicat en una antiga farmàcia. Entre d’altres activitats professionals, Cros ha treballat a l’oficina de Turisme de la ciutat de Saragossa i en l’Expo 2008 celebrada a la capital aragonesa. Un cop finalitzat aquest esdeveniment internacional, va anar a residir a Tarragona.
Què espera de Tarragona 1800, un nou projecte de divulgació cultural del qual formes part?

El consideraria un primer pas per reivindicar un període històric fascinant i important per igual.

Del període de les guerres napoleòniques, què li crida més l’atenció?

La capacitat de França per poder guerrejar durant vint anys per Europa de manera gairebé sempre victoriosa i el punt d’inflexió que va suposar en la Història d’Europa.
Digui’m un fet històric que ressalti de manera especial?

Hi ha molts, però possiblement destacaria els setges de Saragossa, la meva ciutat.

Què pot aportar Tarragona 1800 a la divulgació de la Guerra del Francès al nostre territori?

Crec que és projecte que pot reivindicar l’important paper que va jugar el Corregiment de Tarragona en la lluita contra els invasors en totes les facetes de la vida quotidiana, no només la militar.

Què va significar per a Tarragona el setge de 1811 i l’ocupació francesa de la ciutat?

Va marcar un abans i un després, en quedar reduïda a cendres i gairebé despoblada. L’any 1813 amb prou feines arribava als 300 habitants. La guerra va obligar a la ciutat a tornar a començar des de zero i gràcies al patiment de 1811 va ser nomenada capital de província el 1834.
Com valora el naixement de Tarragona 1800, un nou projecte de divulgació cultural del qual forma part?

Jo espero que es converteixi en un gran projecte en el qual tota la ciutat participi. Així podrem entendre millor la història de la nostra ciutat, d’una manera més didàctica i real, no només per allò que es posa en els llibres que va succeir, sinó recreant la situació d’aquella època. Crec que aquest projecte portarà coses molt bones a Tarragona, com més turisme cultural i col·laboració entre els tarragonins i, en definitiva, pot ser una referència en l’àmbit de la unió ciutadana i d’un desenvolupament local i turístic de qualitat.
En què es concreta la seva participació en l’associació?

Actualment, sóc la Community Manager de l’associació, es a dir, la persona encarregada de gestionar, construir i moderar tot una sèrie de comunitats a partir de la nostra marca, en Internet. Prenc part en el desenvolupament de les xarxes socials, faig el manteniment del bloc gràcies a tots els articles que m’envien els meus companys i vaig dissenyar la pàgina web de l’associació. En definitiva sóc la responsable de la difusió 2.0.

 

 Carles Gosálbez