August Ferrer-Dalmau i el Setge de Tarragona de 1811

 

Tarragona està d’enhorabona. Despre´s de molts anys, per fi un pintor s’atreveix a pintar un quadre basat en el Setge de Tarragona de 1811.

Malauradament pocs artistas, exceptuant el celebèrrim Josep Cusachs i el no menysimportant josé Vázquez i Bardina, han prestat atenció als fets esdevinguts durant els 56 dies que va durar el Setges de Tarragona. Afortunadament el nostre desconegut setge està, per diferents camins i circumstàncies, recuperant en pocs mesos el temps perdut i sortint a la llum com és de merèixer.

Gràcies al nostre gran amic i col·laborador en el Projecte Tarragona 1800 Francesc Pintado, un dels més importants especialistes i col·leccionistes d’armes napoleòniques d’Europa, Tarragona tindrà el primer quadre realitzat per l’internacional pintor barceloní, Ferrar Dalmau.

Tot i ser un encàrrec personal del mateix Pintado, crec que també será una miqueta de tots els tarragonins amants de la nostra ciutat.

Si voleu tenir més información sobre aquest quadre, d’unes mesures més que considerables 100 x 80 cm., i veure més fotografíes d’ell, no dubteu en anar-vos als nostres links i teclejar http://guerrasnapoleonicas.blogspot.com

Per la nostra part, no ens queda més que felicitar al Francesc pel seu “capritx” envejable i mostrar unes imatges del quadre en procés de realització.

Anuncios

Les forces militars franceses durant el Setge de Tarragona de 1811


L’EXÈRCIT SITIADOR

La formalització del Setge de Tarragona no va ser una empresa fàcil pel General Suchet. Tot i estant al cap de l’exèrcit d’Aragó amb 40.00 homes armats, el general es prenia molt seriosament la pressa  d’una plaça que segons deia ell mateix al seu germà en una carta escrita a primers d’abril “considero difícil de conquerir-la, per tractar-se d’una plaça amb un vast camp atrinxerat, formada per un triple recinte fortificat i recolzada, des de el ma
r, per la flota anglesa”.

Però a la vegada la seva dificultat augmentava al tenir-se que enfrontar en un vast territori dominat per un exèrcit enemic de més de 25.000 homes i 1500 cavalls, que el mirava d’encerclar. La primera acció que va tenir que fer fou la de distribuir part de les seves forces per mantenir tranquil el sector d’Aragó així com la de protegir les rutes per on circulaven els seus combois d’abastiment. Un cop tot això controlat, clau de l’èxit militar de Suchet, quedava el camí obert cap a Tarragona.

Les seves tropes procedien la major part del 7è. exèrcit i estava formada per regiments francesos i italians. Les podem classificar en:

INFANTERIA DE LÍNEA

REG. 7è. Va lluitar a la península en Girona, Valencia, Castalla i Tarragona, per acabar a la Batalla de Leipzig. Es ressentia després de dos anys de lluita a Catalunya.

– REG. 14è. Veterans d’Austerlitz i Jena lluitaren en el setge de Saragossa abans de Tarragona.

– REG. 16è. Havent lluitat com a tropa embarcada en la batalla naval de Trafalgar, amb la combinada Franco-Espanyola,i distingit a Wagram, lluità en territori català en  el setges de Girona i Tarragona. Tenia instrucció suficient i estava ben armat i equipat.

REG. 42è. Després de la Batalla de Wagram fou enviada al Principat on lluità a Girona i Tarragona. Regiment valerós estava un xic atrotinat després de dos anys de dures lluites a Catalunya.

REG. 116.  En la península lluità a Saragossa, Tarragona, València i Castalla.

REG. 117. Serviren juntament amb el reg.116 en les mateixes poblacions.

REG. 1è. POLAC DEL VÍSTULA. La Legió Vístula, un cos polac al servei de l’Emperador Napoleó, participà en els setge de Saragossa i Tarragona durant la seva estada a la península.

REG. 4t. ITALIÀ. Lluità a Valls en 1809 per després està durant el setge de Tarragona, amb la Brigada del General Palombini. Participà en la Batalla de Sagunt amb la Divisió italiana del General Palombini.

– REG. 5è. ITALIÀ. Participà durant el Setge de Tarragona amb la Brigada del Coronel Balathier.

– REG. 6è. ITALIÀ. Lluità a Valls en 1809 amb la Divisió Pino i després participà en el Setge de Tarragona amb la Brigada del Coronel Balathier.

INFANTERIA LLEUGERA

– REG. 1è. Lluità en la península en els setges de Girona i Tarragona i en la batalla de Castalla on va ser derrotat Suchet. També estaven les seves forces i la seva indumentària força atrotinades després de dos anys al Principat.

REG. 5è. Lluità en la península a Saragossa, Tarragona, i a Nivelle i Nive, en el país basc.

– REG.2on. ITALIÀ . Després de lluità durant el setge de Tortosa va ser transferit a l’exèrcit  d’Aragó, on prengué part en el Setge de Tarragona. Més tard participà en la Batalla de Sagunt i en la captura de València.

 

CAVALLERIA

-REG. 4t. HÚSSARS. Després d’haver participat, entre d’altres,  en les famoses batalles europees d’Austerlitz i Jena va ser traslladat a la península on participà en les accions militars d’Alcañiz, Belchite, Estella, Chiclana, Tarragona, Sagunt, Yecla i en el Pas de l’Ordal.

-REG.24è. DRAGONS. De 1808 a 1813 prengué part en les accions peninsulars de Roses, Cardedeu, Molins del Rei, Valls, Santa Coloma, Tarragona, Villareal, Sagunt, Castalla i el Pas de l’Ordal.

-REG. 13è.CORACERS. Prengué part en la península en les accions de Tudela, el setge de Saragossa, Villareal, el setge de Lleida, Margalef, el Setge de Tarragona, Sagunt, Castalla i el Pas de l’Ordal.

-REG. DRAGONS DE NAPOLEÓ ITALIANS. Serviren des de 1808 a 1813 principalment en Catalunya i València. Foren 2 esquadrons d’aquest 2on. regiment els que prengueren part en el setge de Tarragona.

 

ARTILLERIA- ENGENIERS – INFERMERIA I EQUIPATGES

 

 

Elies Torres Claravalls

L’equip humà de PROJECTE TARRAGONA 1800: JOSE LUÍS HERNÁNDEZ

José Luis Hernández s’ha vinculat a l’associació Projecte Tarragona 1800 des dels seus inicis. En la seva qualitat d’escriptor, destaca d’aquest període, i en especial de la Guerra del Francès, en pròpies paraules, el coratge, la decisió i la persistència de la població tarragonina que va decidir quedar-se a defensar les seves cases i les seves famílies. Ho van fer “tot i que sabien que el seu destí estava segellat per endavant”, ha manifestat.


Què l’ha motivat fer-se soci de l’associació Projecte Tarragona 1800?

L’estar involucrat en un projecte divulgatiu que donarà a conèixer encara més la història de la nostra ciutat dins i fora de les nostres fronteres. La història més enllà de l’època romana, ja que més enllà de la grandiositat que, és evident que va tenir, i que tots coneixem, crec també que és important donar a conèixer també les vicissituds per les que va passar i els herois que es van veure implicats en els fets anteriors, durant i posteriors al setge a què va estar sotmesa la ciutat, i els esforços que els supervivents van fer per tirar endavant en aquells moments tan durs.
Com valora la creació d’una entitat que té com a primer objectiu donar a conèixer la ciutadania de Tarragona i del seu Corregimiento en un període de la història, a cavall de dos segles, el segle XVIII i el S. XIX, i immersa de ple en la Guerra del Francès?

Importantíssima per donar a conèixer que, igual que altres ciutats que han passat a la història de la Guerra del Francès, com la nostra, també mereixen el seu lloc en ella.Ciutats com Saragossa i Madrid tenen el seu reconeixement i el seu lloc en els llibres, Per què no Tarragona? Amb la creació d’aquesta entitat i el treball de tots els seus integrants podem esmenar i col · locar a la nostra ciutat on es mereix per mèrits propis.No tan sols el lloc i la batalla final a les escales de la Catedral, que és el que ens ha arribat a través de la literatura, sinó l’esforç al qual es va veure sotmesa la població per ressorgir de les cendres i aixecar-se de nou.
Considera que els tarragonins coneixen en profunditat l’abans, el durant i el després de l’episodi bèl · lic que va patir la ciutat el 1811?

Jo puc parlar per mi. I sincerament he de contestar que no. Evidentment coneixia per sobre els fets esdevinguts, però el aprofundir i descobrir m’ha apassionat fins al punt de voler involucrar-me en aquest projecte per aportar el meu granet de sorra.

Com a soci col·laborador de Projecte de Tarragona 1800, què pot aportar vostè a l’entitat?

Recrear els episodis esdevinguts des d’un punt de vista històric, creant personatges que enganxin als lectors i amb els que puguin sentir identificats en els seus avatars al llarg de tota l’aventura que iniciarem amb ells.

Té algun projecte per realitzar en el futur?

Finalitzar un llibre que tinc a la recta final, intentar editar, amb un altre que ja tinc acabat i que forma part d’una trilogia, i posar-me a investigar per començar l’esmentat anteriorment.
Què li crida més l’atenció dels successos esdevinguts en ocasió de la invasió de l’exèrcit de Napoleó?

El coratge, la decisió i la persistència de la població que va decidir quedar-se a defensar les seves cases i les seves famílies tot i que sabien que el seu destí estava segellat per endavant.
Creu que la Guerra del Francès va marcar un abans i un després en la trajectòria històrica de Tarragona?

Tarragona és un exemple a seguir de com un poble abatut i destruït va aconseguir tirar endavant sense donar-se per vençut en cap moment. Entre tots van tornar a aixecar les seves cases, les seves famílies, els seus negocis. Com he dit al principi, Tarragona no surt als llibres d’història com la ciutat que va ser arrasada per les forces napoleòniques per donar un exemple a tot Espanya. Aquest projecte aconseguirà que això es posi remei i que l’abans, el durant i el després de Tarragona ocupi el seu lloc en la història, tal com es mereix.

Carles Gosálbez


Els Cuirasses espanyols (2ª.Part)

Oli de José Ferre Clauzel

 

En l’art militar espanyol els cuirassers van estar sempre en el punt de vista de importants pintors, especialment durant el segle XIX. En l’actualitat encara son objecte de ser pintats o reproduïts per prestigioses pintors i modelistes de reconegut valor nacional e internacional. La seva vistositat tant pels colors de l’uniforme com per el significat que van tenir per la nostre cavalleria els fan únics i singulars.

Valguin aquests exemples com una petita mostra de aquesta realitat.

 

 

 

Miniatura de Mario Armando Ocaña Carreño

Detall miniatura de Mario Armando Ocaña Carreño

Col·lecció de l’Editorial El Prado

Olis de Ferré Dalmau

 

Antonio Fernando de Echánove i Zaldívar. L’Arquebisbe perseguit

 

 A la Capella de la Mare de Déu del Claustre hi ha enterrat, D. Antonio Fernando de Echánove i Zaldívar,que va ser arquebisbe de la ciutat de Tarragona des de l’any 1825 fins el 1854. És dons l’últim arquebisbe del període que Projecte Tarragona 1800 vol donar a conèixer.

Va néixer a Otxandiano, el 28 de maig de 1768. Fill d’Antonio de Echánove, de la anteiglesia de Mañaría (Biscaia) i d’Engràcia Zaldívar, d’Otxandiano (Biscaia).

Va estudiar jurisprudència a la universitat d’Oñate, on va ocupar el càrrec de rector. Fou ordenat de prevere el 1792 i després de diferents oposicions a càtedres i prebendes, va restar de mestre d’escola a la Seu de Santiago. Va deixar aquesta dignitat per ser abat de La Granja, el 29 de juny de 1818. Va ser preconitzat a Roma amb el títol de bisbe de Leucosia el 2 d’octubre del mateix any i consagrat a l‘església de Sant Antoni del Prado, de Madrid, el dia 10 de gener següent. En aquella abadia hi estigué fins que, el 26 d’octubre de 1825, el rei el va presentar per la Metropolitana de Tarragona. Va ser preconitzat a Roma el 13 de març de 1825.
A la mort de Ferran VII, el nostre arquebisbe va ser víctima de tota mena de persecucions, que culminaren l’any 1835, amb ocasió de la cremadissa de convents, amb l’assalt i saqueig del seu palau. Amenaçat de mort, i sense trobar en les autoritats locals la protecció deguda, va marxar a Maó dins una corbeta anglesa. Allí tampoc no va trobar la tranquil·litat i protecció que necessitava, i es va refugiar en un buc francès que el portà a Tolon. D’allí va passar a Niça i més tard a Roma, on va viure amb tota austeritat a la casa missió de Montecitorio.
Va retornar a la seva arxidiòcesi el 1845, amb l’encàrrec també de les de Girona i Tortosa. Va ser prelat domèstic de Sa Santedat, Gran Creu de Carles III i senador del Regne.
Va morir el 15 de novembre de 1854, als 86 anys.

Sepultura de l’arquebisbe a la capella de la Mare de Déu del Claustre

El nou uniforme del Regiment de infanteria lleugera “Voluntaris de Tarragona”(1805)

Antic uniforme de 1800

En l’Estat militar de 1805 s’aprova un nou reglament canviant en la seva totalitat el model anterior. El seu uniforme serà: “ guerrera o casaca de color azul turquí con vueltos de los faldones amarillos o rojos según regimiento, pantalón blanco abotonado a media pierna, polainas negras y bicornio negro con plumín verde. Se rescatan las divisas para cada regimiento que se lucirán en cuellos, solapas, bocamangas. Es cada vez más frecuente el uso de gambetos y ponchos de color marrón”.

En el cas del Regiment de Tarragona el coll i la bocamàniga serà de color groc i la solapa serà del mateix color blau turquí que la casaca i en un bordó groc al seu voltant. El botons seran daurats i portaran gravats el nom de Tarragona.

Aquest uniforme no serà portat fins ben entrat l’any 1809.

A continuació us mostrem alguns dibuixos basats en dibuixos publicats en la desapareguda revista Ristre. A disfrutar-los.

 

El Trienni Liberal: Ferran VII jura la Constitució de Cadis

Coronel Rafael del Riego

Com a conseqüència de la repressió contra els liberals i, especialment, per l’existència d’un important nucli liberal en el si de l’exèrcit espanyol, a més de la ineficàcia mostrada pels successius ministres de Ferran VII davant la crisi econòmica i d’Hisenda que patia el país, l’1 de gener de 1820 el coronel Rafael del Riego, cap de les forces que havien de sufocar les sublevacions americanes i constitucionalista convençut, es va aixecar a Cabezas de San Juan en un pronunciamiento contra Ferran VII i va recórrer Andalusia proclamant la Constitució de 1812.

La rebel·lió de les tropes va ser el resultat de la suma de factors provocats per la crisi del país i el fracàs de l’Estat absolutista, però el propi Riego pensava que la sublevació havia fracassat quan només li quedaven uns 50 homes desmoralitzats i cansats després del seu recorregut per Andalusia proclamant la Constitució i va dissoldre la partida. Sense que ell ho sabés, aquesta vegada el pronunciament havia tingut resposta i La Corunya, Múrcia, Saragossa, Tarragona, Pamplona, Barcelona i Cadis van anar sumant-se a la insurrecció. Finalment, a Madrid van esclatar una sèrie d’aldarulls als carrers que va precipitar l’èxit del pronunciament.

Balcó des de el que el coronel Riego dirigí el seu discurs el 4 de octubre de 1820

 

La passivitat de l’exèrcit, l’acció dels liberals a les principals ciutats espanyoles i la neutralitat dels pagesos van obligar Ferran VII a acceptar la Constitució el 10 de març. El triomf del pronunciamiento va suposar l’aplicació de la Constitució de Cadis, fet que va comportar la formació d’un nou govern que va proclamar una amnistia que va permetre el retorn dels liberals i la convocatòria de Corts. La constitució havia estat imposada al monarca en un exercici de sobirania nacional i el règim liberal s’havia imposat sense gaire violència, el que suposaria un model revolucionari per a la resta d’Europa.

Manifiesto Regio de Ferran VII (10 de març de 1820)

 

“Cuando vuestros heroicos esfuerzos lograron poner término al cautiverio en que me retuvo la mas inaudita perfidia, todo cuanto vi y escuché, apenas pisé el suelo patrio, se reunió para persuadirme que la Nación deseaba ver resucitada su anterior forma de Gobierno; y esta persuasión me debió decidir á conformarme con lo que parecía ser el voto casi general de un pueblo magnánimo que, triunfador del enemigo extranjero, temía los males aun más horribles de la intestina discordia.

No se me ocultaba sin embargo que el progreso rápido de la civilización europea, la difusión universal de luces hasta entre las clases menos elevadas, la más frecuente comunicación entre los diferentes países del globo, los asombrosos acaecimientos reservados á la generación actual, habían suscitado ideas y deseos desconocidos á nuestros mayores, resultando nuevas é imperiosas necesidades; ni tampoco dejaba de conocer que era indispensable amoldar á tales elementos las instituciones políticas, á fin de obtener aquella conveniente armonía entre los hombres y las leyes, en que estriba la estabilidad y el reposo de las sociedades.

Pero mientras Yo meditaba maduramente con la solicitud propia de mi paternal corazón las variaciones de nuestro régimen fundamental, que parecían mas adaptables al carácter nacional y al estado presente de las diversas porciones de la Monarquía española, así como más análogas á la organización de los pueblos ilustrados, me habéis hecho entender vuestro anhelo de que se restableciese aquella Constitución que entre el estruendo de armas hostiles fue promulgada en Cádiz el año de 1812, al propio tiempo que con asombro del mundo combatíais por la libertad de la patria. He oído vuestros votos, y cual tierno Padre he condescendido á lo que mis hijos reputan conducente á su felicidad. He jurado esa Constitución, por la cual suspirabais, y seré siempre su más firme apoyo. Ya he tomado las medidas oportunas para la pronta convocación de las Cortes. En ellas, reunido á vuestros Representantes, me gozaré de concurrir á la grande obra de la prosperidad nacional.

Españoles: vuestra gloria es la única que mi corazón ambiciona. Mi alma no apetece sino veros en torno de mi Trono unidos, pacíficos y dichosos. Confiad, pues, en vuestro Rey, que os habla con la efusión sincera que le inspiran las circunstancias en que os halláis, y el sentimiento íntimo de los altos deberes que le impuso la Providencia. Vuestra ventura desde hoy en adelante dependerá en gran parte de vosotros mismos. Guardaos de dejaros seducir por falaces apariencias de un bien ideal, que frecuentemente impiden alcanzar el bien efectivo. Evitad la exaltación de pasiones, que suele transformar en enemigos á los que solo deben ser hermanos, acordes en afectos como lo son en religión, idioma y costumbres. Repeled las pérfidas insinuaciones, halagüeñamente disfrazadas, de vuestros émulos. Marchemos francamente, y yo el primero, por la senda constitucional; y mostrando á la Europa un modelo de sabiduría, orden y perfecta moderación en una crisis que en otras naciones ha sido acompañada de lágrimas y desgracias, hagamos admirar y reverenciar el nombre Español, al mismo tiempo que labramos para siglos nuestra felicidad y nuestra gloria.”