El Regiment d’Infanteria lleugera «Voluntaris de Tarragona» a la Gran Guerra (1793-1795) 1 ª Part.

Saint-Laurent-de-Cerdans en l’actualitat

 

El Regiment de «Voluntaris de Tarragona», durant la Gran Guerra contra França, va jugar un important paper militar en els diferents combats amb els quals es va enfrontar. La seva gran coratge i fermesa davant l’enemic li va merèixer el seu reconeixement i admiració tant en un bàndol com en l’altre.
Aquesta sèrie d’articles estan destinats a donar a conèixer algunes de les accions en què tan gloriós regiment va participar i va donar fama i nom a Tarragona.

Ocupació de Sant Llorenç de Cerdà (17 d’abril de 1793)

Antecedents

El dia de Dijous Sant de l’any 1793 els habitants de la petita vila de muntanya de l’alta vall del Tec anomenada Sant Llorenç de Cerdà van treure en processó les imatges habituals del poble. Assabentat de les seves intencions, el comissionat de la Convenció de la República es va oposar a la processó enèrgicament, manifestant que «ja havia passat l’època de tals mojigangas». No obstant, la processó es va portar a efecte i, al seu pas davant del comissionat, aquest va començar a insultar amb paraules grolleres la imatge de la Verge. Els habitants del poble reacccionaron amb indignació i van carregar contra el comissionat, que es va veure obligat a fugir i refugiar-se a Perpinyà.
El Directori del Departament va enviar 300 homes per castigar els habitants de Sant Llorenç per grandària desacatament a l’autoritat d’un representant de la Convenció. Però el poble es va mantenir ferm en les seves conviccions de manera que la Convenció va instruir un procés criminal contra ells i va condemnar la guillotina a un terç de la població, al presidi a un segon terç ia la confiscació dels seus béns al terç restant. Per a l’execució de la sentència van sortir de Perpinyà dos botxins escortats per un batalló.

Aquest era l’ànim dels habitants de Sant Lorenzo quan el 10 d’abril es van presentar a Figueres els tres principals habitants de la localitat, anomenats Noel, Costa i García, per oferir al general Ricardos l’entrada lliure de les tropes espanyoles a les seves muntanyes.

El general Ricardos va acceptar immediatament l’oferta. Militarment, se li oferia la possibilitat de passar els Pirineus amb les seves tropes i artilleria pel coll de Portell, deixant sense efecte l’amenaça que suposava el fort de Bellegarde, que bloquejava el pas del Coll del Pertús des de La Jonquera. Políticament, si no acceptava la proposició corria el risc que es enfriasen els ànims col · laboracionistes dels addictes a Espanya dins de la vall del riu Tech Per tot això, el general Ricardos va decidir el començament de les operacions sense esperar l’ordre de Madrid.
Preparatius per a la invasió

El 16 d’abril va ordenar que les tropes d’invasió es concentressin a la nit al poble de Maçanet amb quatre dies de pa, sis càrregues de útils, tres enginyers i un recanvi de cartutxos. També va ordenar que a Massanet hagués formatge i vi per donar a la tropa, i que la sortida de Maçanet cap a la frontera es realitzés a la una de la matinada del 17 d’abril.

Massanet era l’última població espanyola abans de la frontera. Aquest punt havia estat el lloc habitual de concentració de les tropes espanyoles durant les guerres entre ambdós països durant el regnat de Lluís XIV, i d’aquest lloc van partir les tropes d’invasió el 1674.

La força d’invasió ascendia a uns 3.500 homes i es va posar sota el comandament del Mariscal de Camp D. Joan Escofet, el segon va ser el brigadier D. Joaquín Palafox. Les unitats d’aquesta força van ser les següents:

  • Quatre companyies de granaders del Regiment de Guàrdies Espanyoles.
  • Quatre piquets del Regiment de Guàrdies Espanyoles.
  • La companyia de granaders del Regiment d’Infanteria de Línia de Burgos.
  • La companyia de granaders del Regiment d’Infanteria de Línia de Mallorca.
  • El Regiment d’Infanteria de Línia de València, amb els seus dos batallons i la seva companyia de granaders.
  • El Regiment d’Infanteria de Línia de Granada, amb els seus dos batallons i la seva companyia de granaders.
  • El 1er. Regiment d’Infanteria Lleugera de Catalunya, amb el seu únic batalló.
  • El Regiment d’Infanteria Lleugera de Tarragona, amb el seu únic batalló.

Van ser dividits en quatre columnes:

  • una columna al comandament del brigadier D. Eugenio Navarro, capità del Regiment de Guàrdies Espanyola, amb missió d’atacar i ocupar el poble de Sant Llorenç de Cerdà.
  • una columna al comandament del brigadier D. Antonio Cornel, coronel del Regiment d’Infanteria de Burgos, amb missió d’atacar i ocupar el poble d’Arlés.
  • una columna formada pels regiments de València, l’1 de Voluntaris de Catalunya i el de Voluntaris de Tarragona, al comandament del brigadier D. Francisco Javier Negrete, coronel del Regiment d’Infanteria de València, amb missió d’atacar i ocupar el poble de Ceret.
  • una columna de reserva, al comandament del Mariscal de Camp Escofet.

Voluntaris de Catalunya

 

Però la concentració de les forces no es va executar tan bé com el pla requeria. Alguns cossos es van extraviar i van arribar tard a Massanet, altres estaven massa lluny i tampoc van arribar a la seva hora, i la provisió de pa per a les tropes va ser deficient. Les últimes unitats van arribar a les 03:30 del matí del dia 17, i la majoria de les unitats van iniciar la invasió sense pa ni roba de recanvi. Com es pot observar, l’operació s’iniciava de forma una mica desorganitzada, però va ser el preu que va haver de pagar per haver canviat el pla original per donar suport i socórrer els habitants de Sant Llorenç de Cerdà.

En vista d’això el Mariscal de Camp Escofet va ordenar la sortida de la columna del brigadier Negrete a l’avantguarda per atacar i ocupar Sant Llorenç de Cerdà, mentre ell romania a Massanet esperant a la resta de les unitats. La columna del brigadier Negrete estava formava per:

  • 1er. Regiment d’Infanteria Lleugera de Voluntaris de Catalunya, a l’avantguarda.
  • Regiment d’Infanteria Lleugera de Voluntaris de Tarragona.
  • Regiment d’Infanteria de Línia de València (un batalló).

Una vegada concentrats tots els cossos, les columnes van anar sortint a continuació. Els passos de muntanya cap a on es van dirigir les columnes espanyoles eren els següents: Coll de Creu, sobre Sant Llorenç de Cerdà; Coll de Faitg, sobre Arles, i Coll de Illas, sobre Ceret. Mentrestant, noves forces anaven concentrant-se en Massanet per cobrir els forts francesos de Prats de Molló i Castell dels Banys, i per unir-se al gruix de la invasió.
Ocupació de Sant Llorenç de Cerdà

A l’altra banda de la frontera es trobava el general La Houlière al comandament de la defensa. Disposava d’un miler de voluntaris de guarnició a Arles i dues companyies d’un batalló de Tarn a San Lorenzo de Cerdà. Aquesta última força era tan feble que va decidir reemplaçar-la per cinc companyies més fortes al comandament del Tinent Coronel Laterrade, un enèrgic cap del 2 º Batalló de Gers.

A primera hora del matí del 17 d’abril les dues companyies sortints estaven formades al poble esperant l’arribada del relleu, quan van veure baixar per la muntanya al 1er Regiment d’Infanteria Lleugera de Voluntaris de Catalunya, que anava a l’avantguarda a la columna del brigadier Negrete. Els francesos van fugir presa de pànic en direcció a Arles, abandonant armes i bagatges. A la sortida del poble els va saludar una nodrida calamarsada de bales que els va causar diverses baixes. Soldats espanyols els van perseguir escanyant i matant als més endarrerits. El regiment va prendre 34 presoners i va patir tan sols dos ferits.

A les 10:00 hores del matí el tinent coronel Laterrade es va presentar davant Sant Llorenç al capdavant d’uns 400 homes, disposat a fer el relleu. En veure el poble ocupat, va prendre posicions en una alçada que domina el poble des del nord-oest. Davant els francesos els Voluntaris de Catalunya van formar en ordre de batalla. El regiment havia ocupat les altures dominants i reforçat l’esquerra de la seva línia amb una companyia del Regiment d’Infanteria Lleugera de Voluntaris de Tarragona, acabat d’arribar a Sant Llorenç. Presentava un total aproximat de 1.000 homes, als quals es van unir els habitants de Sant Llorenç, armats tots ells.
El tinent coronel Laterrade va comprendre la inutilitat d’un atac i va disposar la retirada de les seves tropes a Arles, que es va iniciar ordenadament. Però van ser posats en fugida desordenada pels Voluntaris de Catalunya, que els van assetjar durant més d’una hora causant 4 morts als francesos, prenent 8 presoners i capturant dues banderes, els equipatges, 66 fusells i algun sabre. El regiment només va tenir un mort.

En aquesta presa de Sant Llorenç de Cerdà es van destacar els següents oficials del 1er. Regiment d’Infanteria Lleugera de Voluntaris de Catalunya:

  • D. Lluís Vives, coronel del regiment.
  • D. José Calvo, tinent coronel agregat al regiment.
  • D. Joan Alegre, ajudant.

Finalitzada l’acció, els habitants de Sant Llorenç de Cerdà van rebre als espanyols amb vives demostracions d’alegria, llançant crits de «Visca del Rei», «Viva España», «Visca la Religió» i tocant les campanes de l’església.

 

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: