José Sánchez Real: Un il•lustre tarragoní

Serveixi aquest article per homenatjar el Professor Sánchez Real, un incansable investigador amb el qui vaig tenir l’ocasió de col · laborar en nombroses ocasions, i que en va fer descobrir la Tarragona de 1800 ara ja fa molts anys. Algunes de les seves més importants i conegudes obres sobre la Tarragona de 1800 son la Defensa de Tarragona en 1811 (1982 ) i Port de Tarragona, 1802-1829 (1995).

José Sánchez Real neix el gener de 1918 a Gaucín (Màlaga), passa la seva infància a Figueres (Girona) i la seva joventut a Màlaga i Granada, on es llicencia en Ciències Químiques el 1940.

El 1943 passa a ser el catedràtic d’institut més jove d’Espanya obtenint la càtedra de química amb només 25 anys a l’Institut «Antonio Martín Franquès» de Tarragona «traslladant juntament amb els seus pares i germana a Tarragona. Inicia la seva tesi doctoral el 1944 a la Universitat de Barcelona i al CSIC, sota la direcció del Doctor José Pascual Vila, encara que durant l’estiu de 1944 per motius familiars va estar treballant-hi a la Universitat de Granada. El 1948.11.16 va defensar la tesi «Obtenció de àcid ganma-benzoilbutirico i derivats «a la Facultat de Ciències de Madrid.

El 1956 obté la càtedra de didàctica de la química a l’Escola Normal de Tarragona i el 1967 la de professor en els ensenyaments professionals (Universitat Laboral de Tarragona). El 1954 obté el títol de mestre, per complaure els desitjos del seu pare, professió aquesta, la de mestre de primària, que no va arribar a exercir mai. El 1950 és nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola de la Història, el 1954 l’Institut Arqueològic Alemany, el 1985 de l’Acadèmia de les Belles Arts de Sant Jordi i el 1994 de la Reial Acadèmia de la Cultura Valenciana.

 El 1967 es trasllada a València on continua com a docent a l’Institut Isabel de Villena i a l’Escola de Magisteri Ausiàs March, tot i que torna en vacances a Tarragona. Després de la seva jubilació com a docent, per la qual molts l’han conegut com «Professor Sánchez Real» a principis dels 80 torna a Tarragona on continua la seva tasca com a historiador i escriptor.

El 1994 és nomenat fill adoptiu de Tarragona, el 1998 fill adoptiu de Constantí (Tarragona) i rep el Premi Servir del Rotary Club de Tarragona.

Els últims anys de la seva vida els va viure retirat de l’activitat docent i investigadora amb la seva dona, fills i néts a València.

Va morir als 90 anys d’edat envoltat de la seva família a València el 25 d’abril de 2008.

Va publicar més de 1.000, entre articles i llibres, dels seus dos grans passions que han estat l’ensenyament i divulgació de la ciència i la investigació històrica. Entre les obres més conegudes podem destacar: La història dels hospitals, El braç de Santa Tecla, Defensa de Tarragona en 1811, La construcció d’una campana, El Port de Tarragona, i les excavacions de la muralla romana de Tarragona.

Amb la curiositat com a bandera, després d’arribar a Tarragona aquest inquiet catedràtic encomanar la seva passió a altres professors i junts es van dedicar a excavar, classificar i fotografiar tot el que trobaven a Tarragona i en pobles del voltant com Altafulla, Renau, l’Arboç o Montblanc. El resultat d’aquelles expedicions segueix vigent cinquanta i seixanta anys després. Que no és poc. Els seus estudis van obrir camí i va abastar àmbits en què ningú abans havia reparat. Va fer les primeres excavacions estratigràfiques de Tarragona en el claustre de la catedral i a la muralla romana. Sánchez Real va ser membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i també l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.

Defensava les seves tesis amb rigor i propiciar debats i per sobre de tot la reflexió, encara que les seves tesis no fossin compartides per tots i susciten, sovint, controvertits debats amb arqueòlegs i historiadors coetanis. I no va deixar de fer-ho durant dècades. Molts dels seus treballs van ser recollits en la seva Obra menor, editada per la Diputació de Tarragona, la qual recollia els seus primers articles publicats al Diari Espanyol i el Diari de Tarragona. Posteriorment es van publicar quatre volums més. Sempre disposat a lliurar batalla per allò en el que creia, va ser sonada la seva oposició a la construcció de l’actual centre comercial Parc Central, ubicat sobre una basílica paleocristiana. Aquella lluita la va perdre, però Tarragona li deu molt a aquest polifacètic químic.

 

Elies Torres Claravalls

 

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: