Bonaventura Hernández Sanahuja (Tarragona 1810-1891)

Un dels personatges més importants dins de l’arqueologia del segle XIX, a les nostres comarques, va ser sens dubte Bonaventura Hernández Sanahuja. Serveixi aquesta breu biografia per recordar un dels tarragonins que va néixer en plena Guerra del Francès.

 

Va néixer a Tarragona l’any 1810, al número 30 del carrer Merceria, fill d’una família de menestrals i comerciants. El seu pare trasllada a Tarragona, des de Barcelona, el seu negoci de passamaneria.
Cursa humanitats al Seminari de Tarragona i a la Llotja de Barcelona, estudia també a l’Escola de Dibuix de la plaça del Pallol.
L’any 1844 es crea la Comissió Provincial de Monuments amb la finalitat primera de protegir el patrimoni i es funda la Societat Arqueològica Tarraconense amb interès similar.
L’any 1845 Bonaventura Hernández ingressa a la Societat Arqueològica i també va ser nomenat soci de mèrit de la Societat Econòmica d’Amics del País.
El mes de març de 1850 va tenir lloc la trobada de l’esmentat sepulcre egipci, fet que el portà a difondre una sèrie d’informes a acadèmies espanyoles i europees. Després d’una important polèmica Hernández Sanahuja reconsidera la seva cronologia i rectifica les opinions inicials.
L’any 1851 va ser nomenat responsable del Museu Arqueològic i més endavant, l’any 1853, l’Acadèmia de la Història, de la qual era membre des de 1851, el va designar Inspector d’Antiguitats.
El seu càrrec i la seva vàlua com a arqueòleg van fer possible la salvació de moltes troballes, tant a la Pedrera com en altres sectors. L’arqueòleg Hernández veia en el mètode denominat estratigràfic utilitzat per geòlegs una forma efectiva d’estudiar.
Els treballs de restauració de l’aqüeducte de les Ferreres (1854 i 1856), fets per encàrrec de la Comissió de Monuments, li reportaren prestigi internacional.
L’any 1870 va participar activament en les accions dutes a terme per part de la Comissió de Monuments i la Societat Arqueològica per evitar la destrucció de la muralla romana de Tarragona.
D’entre les seves obres podem destacar l’Indicador arqueològic de Tarragona (1867), Tarragona en poder dels àrabs (1882), Opuscles històrics, arqueològics i monumentals (1884), El Pretori d’August a Tarragona (1888), Història de l’antiga ciutat de Tarragona (1891) i el Catàleg del Museu Arqueològic de Tarragona (1894).

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: