Pere Virgili i Bellver: Cirurgià Major de la Real Armada Espanyola

 Pere Virgili i Bellver, considerat com el restaurador i renovador de la cirurgia a Espanya al segle XVIII i precursor de la florent cirurgia del segle XIX., va néixer el 15 febrer 1699 a la població de Vilallonga del  Camp (Tarragona).

Diferents autors i diferents pàgines electròniques com mcn.biografias ens apropen al seu important figura.

Fill de pagesos, va començar a practicar de barber i als catorze anys va passar a l’Hospital de Tarragona com sangrador, on va romandre un temps formant-se. Amb disset anys se’n va anar a Montpeller per estudiar medicina, acabant l’especialització en cirurgia amb 24 anys.
En 1724 va ingressar com a cirurgià en els Reals Exèrcits, quan va ingressar com a militar a l’Hospital Reial de Tarragona; des d’allí va passar al de València com a practicant major. En el Lloc de Gibraltar va ser cirurgià ajudant a l’hospital que es va crear a Algeciras, on aviat va ascendir a cirurgià major. En aquesta ciutat va conèixer precisament al cirurgià Jean La Combe, cridat per Felip V per elevar el nivell dels cirurgians de l’Armada. La Combe estava projectant en aquests moments la creació d’una escola al Reial Hospital de l’Armada de Cadis, en la qual, entre altres coses, existiria l’obligatorietat d’assistir a les demostracions anatòmiques. Virgili va trobar tan suggestiu el projecte, que va decidir abandonar l’Exèrcit per passar a Cadis a les ordres del cirurgià francès com a ajudant de cirurgià major de l’Armada. Va viatjar de nou a París i per tres vegades a Amèrica, el que li va servir per prendre contacte amb els problemes reals d’un cirurgià en un navili.
Se li va destinar a una Flota d’Índies al comandament del tinent general Rodrigo Torres amb les que va estar realitzant viatges a Terra Ferma i Nova Espanya, així com a Cuba, començant l’any 1738 i romanent fins a 1740. En el mateix any va ser nomenat per Reial Cèdula Cirurgià Major de l’esquadra, pertanyent al Departament Marítim del Ferrol.
L’any 1743 va demanar llicència per passar a París a acabar de perfeccionar les seves tècniques, d’on va tornar l’any 1745, passant a demostrar els seus nous coneixements va defensar la cirurgia. Aquest mateix any, a petició seva, s’ordena i obliga els propietaris i capitans dels vaixells de Carrera d’Índies a portar en els seus viatges com a mínim un barber-sangrador per vaixell.

Reial Col·legi de Cirugia de Cadis

 

L’any 1747, va elevar un memorial al rei D. Ferran VI, en el qual li indicava la manca de cirurgians en l’Armada, causa per la qual un gran percentatge de morts es produïen per no poder ser atesos els malalts. El resultat d’aquesta demanda va ser que l’any següent va fundar el Reial Col·legi de Cirurgians de l’Armada, a Cadis, origen dels altres col·legis de Cirurgia que es van anar creant per tot Espanya a partir d’aquest moment.
Per Reial Ordre del dia 4 gener 1749 se li va ascendir a Cirurgià Major de la Reial Armada.
Virgili va arribar a ostentar fins i tot títol de noblesa. A causa de la seva fama, va ser cridat el 1758 a la Cort, al principi com a metge de la reina Bàrbara de Bragança i més tard del propi Ferran VI. Encara que va mantenir la seva vinculació amb el Col · legi de Cadis, del qual va continuar sent director, la seva estada a Madrid va suposar una disminució de la seva activitat científica, agreujada a més per les polèmiques amb Vicente López sorgides amb motiu de la malaltia de la reina, i les ja antigues amb els protometges de l’Armada, que volien monopolitzar les institucions professionals dels cirurgians.

L’arribada del nou monarca Carles III va ser també al principi negativa per Virgili, que va ser jubilat com a cirurgià de cambra. Tanmateix, la seva inactivitat va ser curta, ja que aquest mateix any (1760) va projectar la fundació d’un nou col·legi de cirurgia a Barcelona i, malgrat l’oposició mantinguda per la Universitat de Cervera, va poder dur a feliç terme el projecte, amb la ajuda del cirurgià de cambra Pere Perchet. En 1764 es va inaugurar el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, situat al costat del vell hospital de la Santa Creu i amb les mateixes característiques estructurals i idèntiques activitats que el Col·legi gadità.

 Reial Col·legi de Cirugía de Barcelona

Entre els seus treballs de més mèrit, va estar la «Memòria sobre la broncotomía» que en any de 1743, es va publicar a París, per l’Acadèmia de Medicina i «Compendi del art d ‘assistir» publicada a Barcelona l’any 1765.
Va morir després d’una llarga inhabilitació per causa de problemes greus reumàtics a la ciutat de Barcelona el 1777.
En 1780, Antonio Gimbernat i Mariano Ribas, deixebles de Virgili a Cadis, van fundar el Real Col·legi de Sant Carles a Madrid, on també es formaven cirurgians civils.
Virgili va mantenir vinculacions molt estretes amb les més importants figures científiques del moment, com Antonio d’Ulloa i Jorge Juan, i va participar activament en l’Assemblea amistosa i literària que aquest últim va fundar a Cadis. Va ser cap i mestre d’una important escola de cirurgians que va comptar entre les seves files noms de la talla de Francisco Canivell, Diego de Velasco, Francisco Villaverde, Francisco Puig i, sobretot, el seu més immediat successor, en qui va culminar la cirurgia espanyola del segle XVIII: Antoni de Gimbernat.
L’any 1893 el seu retrat va ser penjat a la Galeria de Catalans Il · lustres de l’Ajuntament de Barcelona.
L’hospital militar de Barcelona ha passat a anomenar-se Parc Sanitari Pere Virgili, en honor seu un cop ha deixat les activitats militars per donar pas a activitats civils.
Porta el seu nom un premi de cirurgia atorgat per l’Ajuntament de Cadis, la Reial Acadèmia Nacional de Medicina i la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis.

 A Vilallonga del Camp i gestionat pel Centre d’Estudis Doctor Pere Virgili, hi ha el Museu-Arxiu que porta el seu nom i que va ser inaugurat l’any 2000. El Museu acull una exposició permanent dedicada a la cirurgia del segle XVIII i del qual parlarem amb més extensió en un altre article del nostre bloc.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: