Reus durant la Guerra del Francès (1808-1815) 1a.Part

    A la vil·la de Reus, el 8 de gener de 1808 es va celebrar a l’Ajuntament una reunió extraordinària, on varen ser presents tots els seus membres, per a tractar el tema del finançament de les tropes establertes a la ciutat. Josep de Bofarull va posar de manifest un plec on es parlava de la situació: “…se encontró dentro de él un oficio del Muy Iltre. Sr. Dn. Francisco Requena fecha de este propio dia juntamente con una copia de otro que le pasó bajo la misma fecha D. Diego de Torres, teniente coronel de los esquadrones de Lusitania de quartel en esta villa en que pide por via de prestamo veinte mil reales de vellon…”. Aquesta quantitat de diners seran retornats després “de su cuerpo cobre las cartas de pago, que se le han librado por el Señor Intendente que montan a trescientos sesenta mil reales de vellón y para el qual sale hoy de Montblanch.

Les primeres referències de l’entrada dels exèrcits francesos a la península van arribar a Reus amb data de 10 de gener de 1808.

El 17 d’abril, els francesos entraven a Tarragona, i a Reus es ventaren les campanes “y se reunieron quatrocientos hombres y luego comparecieron mucha gente de los pueblos diferentes donde los armaron con fusiles, escopetas y otros con sables, porque los señores se vieron comprometido de los pobres porque querían dineros y armas”. De fet, els exaltats s’espantaren a mig de Tarragona, on anaven a atacar a l’enemic, i varen tornar cobrant deu rals cada un a l’arribada a Reus.

Els ànims es van tornar a encendre quan va sorgir el rumor que s’havia de subministrar aliment als francesos instal·lats a Tarragona; aquest fet va provocar el toc a sometent i el poble volia anar amb els carros de les vitualles a matar als francesos, que, davant la segona derrota al Bruc, el 14 de juny, es retiren i els exaltats van tornar a Reus on foren obsequiats amb licor per tal de calmar els seus ànims. Dies després, el doctor en lleis Joan Casas i Nogués va dirigir un sometent que el 20 d’octubre es va integrar en el cos de miquelets. Un bon nombre de reusencs duien una cinta al barret amb el lema “Por Fernando séptimo vencer o morir”.

El 23 d’abril, Josep Alonso de Valdés i Vives, notari reial i públic de Reus, així com també escrivà secretari de l’Ajuntament, certifica que, degut a l’exaltació popular produïda per la pujada al tron de Ferran VII durant els díes 17, 18 i 19 del mateix mes, es varen produir trets de mosquet i va haver música a l’Església Major, aquests actes varen concentrar gran quantitat de gent.

El 6 de juliol, Don Melchor Rovira, capità del primer de voluntaris de Barcelona, havia arribat a Reus fugint de Fiona i va ser nomenat comandant del segon terç de miquelets dels 400 que hi havia aixecats a la vil·la.

El 23 de juliol es reben notícies de l’arribada a Tarragona del nou general “el Sr. Marques de Palacios, hombre de mucho talento, y tan político como militar (…) conduce 3.500 soldados, 50 cañones y 200 artilleros, procedentes de Mallorca y Menorca…”; el dia anterior “salio nuestra tropa con todo su tren de artillería hácia Barcelona con la mayor precipitacion…”.

A finals de mes, a la sortida del correu s’assegura que “el general en xefe Duhesme ha sido hecho prisionero, y conducido al castillo de Cardona. Tambien se daba por cierto que el exército frances que se habia dirigido contra Hostalric, se halla muy apretado (…) Ayer, por órden del nuevo general marques de Palacios se pasó oficio á los pueblos para que acudiesen á Tarragona con un gran número de mulos y bagages, y hoy ha salido todo el exército que estaba allí. Se cree va en derechura á Barcelona.

Per vocal de la Junta Corregimental del govern, la vil·la escollir com a vocal a Tomas Antonio Ortiz amb data de 2 de setembre, que en un manifest va dir: “Haber dado Reus jornal á más de 1.500 hombres empleándolos en la reparacion de caminos. Enumera los acilos y auxilios prestada á ancianos, mugeres y niños. Haber asistido á más de dos mil somatenes, con provisiones de guerra y boca, que habían transitado por la villa. Las sopas públicas á los necesitados. Establecido un servicio de espías para observar al enemigo. Haber ausiliado á los espatriados de Barcelona, y concluye proponiendo verificar una cuestacion de ropas, hilas, & c. para los hospitales”.

Un dia després, el secretari de l’Ajuntament, José Alonso de Valdés i Vives, contesta a la carta enviada el dia anterior per Tomas Antonio Ortiz: ”El Ayuntamiento y Junta de Gobierno de esta Villa, enterada del contenido de la proclama que antecede, por acuerdo de este día, ha aprobado de conformidad el pensamiento que en ella se propone, y en su conseqüencia ha mandado se imprima y publique, y se pase a ejecutar, nombrando á ocho Eclesiásticos, seculares y regulares, é igual numero de personas distiguidas para que desde el dia cinco del corriente, pasen á recoger de las casas de los vecinos los articulos que en la misma proclama se expresan y para que dicho pensamiento produzca los mejores efectos, se pasen oficios al Reverendo Prior de esta Iglesia Parroquial y Prelados de las Comunidades Religiosas, á fin de que en el dia de mañana en la Misa mayor después del Ofertorio, exorten á los vecinos á que contribuyan con mano franca á un obgeto tan piadoso, y en el que todos deben tomar mayor interes”

En resposta a la crida, la població reusenca va aportar el següent material: “514 sabanas finas y comunes, 40 medias sabanas, 31 varas de lienzo nuevo, 473 camisas finas, 8 almohadas llenas, con sus sobrefundas de lienzo fino, 392 fundas de almohadas, 20 manteles, 464 servilletas, 82 tohallas, 1130 vendas de varios tamaños, 12 capotes nuevos de bayeton, 1 dicho de indiana usado, 1 cubierta de ídem, 2 mantas, 20 pañuelos, 27 pares de medias de hilo, 157 gorros, 35 pares de calzones de lienzo, 13 chalecos, 3 peinadores, 4 copias de hilo, 14 piezas de cintas de hilo, 10 cajones de trapos de toda clase, una porcion de idem para cozina, 1 cajon de ilas”. Tot aquest material estava dintre de 47 caixons i dos fardells. També es varen recollir alguns diners destinats a pagar el trasllat del material als hospitals de l’exèrcit.

Com a resposta a aquest enviament de material, el 15 de setembre, el Marqués del Palacio, dirigent del Quartel General de Vilafranca va escriure una carta a la ciutat: “Renuevo á V. mis más expresiva grácias por el celo y patriotismo que ha manifestado en el acopio gratuito de varios efectos de urgentisima necesidad para los Hospitales del Exercito…”.

El 20 de setembre es va produir a l’empadronament dels homes de la vil.la que teníen entre 16 i 40 anys “de cuyo alistamiento resulta contener este pueblo 1441 casados, 612 mancebos, 30 viudos y 240 miqueletes que se hallan actualmente en el Ejército”. Es varen comptar les armes que tenia la ciutat per a poder reclutar als homes per anar a lluitar, el resultat fou de 88 escopetes i 11 pistoles, a més d’unes 170 que teníen els miquelets que ja estaven servint a l’exèrcit.

El dos d’octubre es varen trobar al convent de Las Carmelitas Descalzas, després d’un registre, la quantitat d’onze caixes de cartutxos. Es va presentar un “Alferez del Real Cuerpo de Artilleria en el Convento de los P. Descalzos de esta villa con orden del Ilustre Señor Vicario general y Oficial de esa ciudad” que els va inventariar i els guardar a l’ermita de Misericòrdia.

Un dia després, el dia 3, l’Ajuntament va rebre de Juan Smith la següent notificació: Haviendo pasado a los cuarteles de esa villa por disposición mia la parada de Cavalleria ligera de Catalunya que se hallava en esta plaza, dispondra Vm de suministren a los individuos de ella las raciones de pan correspondientes y cogiendo los debidos recibos con las formalidades prevenidos para el abono competente por la Real Hacienda”

En data de l’onze d’octubre, la Junta reusenca rep de mans del director interí del Real Hospital Militar de Vilafranca, Antonio Coris, presbiteri de l’Oratori de Sant Felip, una carta on aquest dóna les gràcies a la vil·la pels materials adquirits i reconeixent el afecto al bien comun de la Patria, y á la justa causa de nuestro amado Rey Fernando Séptimo…”.

El 22 d’octubre, els conductors de carros, que transportaven material per a l’exèrcit, es queixaven a l’Ajuntament pels problemes que patíen per l’arribada de conductors estrangers, ja que ells en paguen les conseqüències. Els afectats també exposen que “los continuos bagages que han de afrontar en una época en que faltan de la presente villa treinta y quatro carros de quatros mulas cada uno, los siete que se hallan en el exercito de Galicia, veinte y tres que se llevaron los franceses en su referida uhida de Tarragona, y los dos que se quemaron quando se voló el almacén de polvora de Tarragona”. Per tot això, en reclamen la paga dels bagatges.

Sota els rumors que s’havien de subministrar aliments als francesos que es trobaren en els quartels a Tarragona es varen encendre els ànims i es tocar a sometent i el poble vol anar amb els carros de les vitualles a matar als francesos que, davant la segona derrota del Bruc, es retiren i els exaltats, tornats a Reus, reben abundants quantitats de licor per tal d’apaivagar els seus ànims. Pocs dies després, un franciscà va tornar a exaltar els ànims de la població i es va aixecar un sometent que va sortir a les ordres del doctor en lleis Joan Casas i Nogués i que, amb data del 20 d’octubre, s’integrà en el cos de miquelets.

Davant la gran utilització de bestiar de transport, el 16 de novembre es fa una crida a aquells que tenen mules i no fan el servei de transport de material i mercaderia per a que treballin igual que els altres. Cinc díes després, davant la demanda diaria de carros per al transport de material per a l’exèrcit i el no pagament de dits transports del qual depenen els carreters i llurs famílies per a sobreviure, l’Ajuntament proposar l’augment de preus dels carros que es venguin a la vil·la durant les actuals circumstàncies “y no mas podria con ello remediarse la necesidad de aquellos infelizes dandose de todo parte el Excmo. Señor Capitan General”

Per altra banda, les estretes ordres en que va trobar-se la Junta per part del Capità General de l’Exèrcit el qual reclamava la no demora en el pagament del primer terç del cadastre de l’any.

El 5 de desembre de 1808, l’Ajuntament es reuní per a tractar una carta datada el 30 de novembre i enviada pel Capità General on es deia que “se providenció el aprovo de las quinientas sesenta y dos libras diez sueldos que pidió el comisionado Don Juan Batlle subteniente del Parque de Artilleria de Tarragona a los efectos que se indican en el propio oficio”. Es va lliurar el rebut que va quedar sota mans de Don Jaume Mestre, subtinent del Reial Cos d’Artilleria.

Amb data del 10 de desembre, es proposa com a nou batlle de vila a Don Baltasar Gil i com a jutge local al Dr. Josep de Gavaldà per al trienni 1809 i 1810. Ambdós passaren pels corresponent despatxos a finals de mes per tal de prendre possessió dels seus nous càrrecs.

L’onze de desembre, Juan Smith es queixa de la falta de carros per al subministrament de les tropes i reclama a l’Ajuntament que faci una llista de la destinació de cada carro amb el material que transporta.

Sis dies després, el 17 de desembre, es nomena a Jaume Mestre, dipositari dels llibres i altres papers francesos a Tarragona que s’han posat a la casa consistorial. Jaume Mestre tindrà “los poderes y facultades necesarias” per a poder portar a terme la seva tasca.

Aquest mateix dia, el general francés Saint-Cyr derrotava a Llinás i Cardedeu a les tropes espanyoles, quedant al mateix temps el general Vives derrotat i desacreditat.

Firmat: Aldredo Redondo

 

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: