Martí Franquès

Antoni Martí i Franquès neix a Altafulla E14 de juny de 1750, fill de la família dels Ardenya, per aquest motiu se li conegués també com Martí d’Ardenya, és un aristòcrata tarragoní que va saber fer-se un noble entre els científics més prestigiosos del seutemps.

Estudiant a la Universitat de Cervera, la seva preocupació cap a les millores en l’agricultura i la indústria li va fer impulsar en els seus dominis avenços en la indústria del cotó, la terrisseria o el cultiu d’oliveres. Home il · lustrat i del seu temps, a rebuf dels aires modernitzadors que bufaven impulsats per la Corona durant el regnat de Carles III, va ser el fundador a Tarragona de la Societat Econòmica d’Amics del País el 1786, any en què també va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Interessat pels estudis del francès Lavoisier, entre 1788 i 1790 realitza els experiments més importants de la seva vida, consistents en descobrir la quantitat d’oxigen que hi ha en l’aire: agafant mostres d’aire del Teatre de la Santa Creu a Barcelona, situat a lesRambles, publicar la seva obra Memòria sobre la quantitat d’aire vital que es troba en l’aire atmosfèric i sobre diversos mètodes de conèixer-la. La importància de les seves investigacions ho farà viatjar a diferents capitals: el trobem a Madrid el 1795, a París i Londres el 1801 ia Berlín el 1805.

Partidari de les teories del suec Carl von Linneo sobre la sexualitat de les plantes (havia donat a conèixer la funció dels estams i pistils en 1729), teories que van intentar ser refutades per altres científics com l’italià Lazzaro Spallanzani, exposa diferents cultius a diversos experiments (canvis d’orientació, forma de plantar les llavors per veure com evoluciona la planta, les sotmet a diferents graus d’insolació, …) i confirma la teoria de Linneo en el seu estudi Experiments i observacions sobre els sexes i fecundació de les plantes, publicat el 1791, influint postivamente en l’il · lustre botànic britànic Joseph Banks.

La seva fama i el seu rigor faran que sigui cridat per l’Acadèmia de França i col · labori en els estudis per mesurar el Meridià de París. Viatger incansable, veu les seves obres publicades a Amsterdam, Brussel · les, Londres o París, des de 1798 instal · la la seva residència en el seu palau del carrer Santa Anna de Tarragona, on tindrà no només la seva biblioteca personal sinó també un bon laboratori i una important col · lecció de minerals . Els seus coetanis li tindran un gran respecte per la seva seriosa metodologia així com pel seu rigor científic.

El seu esperit il · lustrat no va poder menys que sentir contrariat amb la invasió de Napoleó i l’esclat de la Guerra de la Independència el 1808. Allistat a les Milícies Urbanes, en el setge de Tarragona de 1811 el seu fill, oficial de les mateixes, va morir estocando francesos al Pla de la Seu i ell va veure com la seva casa era saquejada i la seva imponent col · lecció i les seves notes eren dispersades i destruïdes, de manera que malauradament només han arribat fins a nosaltres les notes dels anys 1816-1826.

Acabada la guerra el trobem promovent la carretera entre Tarragona i Lleida, i el 1822 signa un manifest per la recuperació de la Universitat de Tarragona, alhora que realitza un estudi pioner sobre la millor fecundació de les garroferes.
Morirà el 20 agost 1832 mentre li llegien els Annales de chimie et de physique.

Firmat: Paco Tovar

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: