Reus durant la guerra del francès (1809)

Amb aquesta segona part dedicada a Reus durant la guerra del francès, tractarem d’apropar-nos una mica més al que va succeir a la ciutat i al seu voltant durant l’any de 1809.

            El 2 de febrer, el Superior y capellans de la casa de la Congregació de la missió de Reus varen exposar en una carta al monarca que “estando una casa por orden superior destinada para Hospital del Real Exercito, sin tener lugar comodo y decente en donde poder habitar ni sanos ni enfermos, suplicará a V.M., y solo por el tiempo que las tropas enfermas permaneceran en dicha casa o por el de su beneplacito, se digne a conceder la habitación de la Hermita de N. Señora de Misericordia sin pretender que V.M. haga gasto alguno, ni pierda el derecho que tiene la Sta. Hermita como ni nosotros á nuestra casa”.

El dia 25 de febrer es va produir la batalla del Pont de Goi, prop de Valls, on l’exèrcit espanyol fou derrotat i el general Reding, tot i les seves ferides, va ser l’últim es retirar-se. A la batalla, els reusencs, a les ordres del comandant Cuadrados, varen arribar tard i mal armats, tot i així, varen patir algunes baixes. Les conseqüències d’aquesta batalla foren que la població reusenca, espantada, va fugir cap a la muntanya uns i vers Tarragona i Tortosa altres, encara que hi va haver gent que fugir a Puigcerver.

La primera entrada de tropes franceses a la vila sota el comandament del general francés Saint-Cir es data el 26 de febrer. Per tal d’evitar represàlies el poble reusenc va haver de pagar 20.000 duros i 20.000 racions de postres, i els francesos, amb l’excusa de la construcció d’un campament, varen tallar 20.000 oliveres.

Des d’aquell moment la ciutat va ser considerada el lloc de descans, tant dels espanyols com dels francesos, i els oficials dels dos bàndols ocupaven el mateixx allotjament.

El 30 de maig, es va dirigir una carta a Don Melchor Rovira, tinent coronel dels Reials Exèrcits i Comandant del Primer Terç de Voluntaris de Tarragona on se li comunica la falta de pressupost per a vestir adequadament a les tropes de voluntaris que s’estaven formant. La roba que porten els soldats és la que havíen donat els aliats anglesos: “En el dia he podido lograr que se me haya entregado del vestuario que nuestros fieles aliados los ingleses han traiddo pero no constan mas que casacas, chalecos, calzones, y lienzo para camisas, siendo las tres primeras prendas, sin forro alguno…”. Davant d’aquesta situació demanen diners per a fer front a aquest problema ja que “nuestros amados paisanos que gustosos sacrifican sus vidas a favor de la Religion, nuestro amado Monarca Fernando Septimo, y la Patria…”.

Al mes de juny, concretament al dia 14, i en vista de la Reial Ordre del Real Palacio del Alcazar de Sevilla del 15 de maig que establia que tots els pobles havien de tenir una Junta destinada a allotjaments i bagatges, es va proposar a Don Jose Roselló, regidor, i a Don Ramon Batlle, prior síndic general amb plenitud de poders. La Junta hauria d’estar formada per “un Regidor, del Procurador del Común, y de un Eclesiástico el que eligiere el Cabildo, Comunidad ó pluralidad de Clérigos donde la hubiere, y donde no del mas condecorado de los que haya en el Pueblo”.

Si el repartiment d’equipament i allotjament no es feia correctament s’establia que “seran condenados los contraventores en la multa de cincuenta ducados por la primera vez, en la de ciento por la segunda, y en la de quinientos por la tercera, con aplicación por terceras partes al Real Fisco de penas de Cámara del expresado Consejo de Guerra, al perjudicado, y al delator, imponiendo ademas á los reos privacion de oficio en la ultima reincidencia”.

L’Ajuntament de Reus esta d’acord en celebrar dues festes anuals “Nuestra Señora de Monserrate, y el San Narciso” per a conmemorar “el grande objeto de nuestra independencia”. Aquesta carta está redactada el 14 de juny i va dirigida a la “Muy Ilustre Junta Gobernativa de la Ciudad de Tarragona”.

El 15 de juny es va rebre una circular del Sr. Don Martin de Garay, membre de la Junta Superior del Principado, que la Suprema Gobernativa del regne ha proposa que “en todas las capitales y Pueblos de España se pague el tributo de dolor y reconocimiento que devemos á las ilustres victimas del dos de mayo de mil ochocientos ocho en Madrid, y á los que han perecido despues en nuestros Exercitos con su solemne aniversario en todas las parroquias y conventos”. El mateix dia, s’escolleix al regidor Pedro Pujades Benet com a vocal de la Junta de bagatges.

El 19 de juny, es va avisar per mitjà d’un pregó, del solemne funeral que es celebraria l’endemà en record de les víctimes del dos de maig.

El 3 de juliol, diversos mercaders entregaren “paños y bayetas” a l’Ajuntament en resposta a la demanda del Señor Don Teodoro de Reding, general en cap de l’exèrcit i principat, “para conducirlos a Tarragona” i utilitzar-los en els malalts. Es va fer el corresponent rebut que demostrava el lliurament del material.

El 10 d’agost, a l’ermita de Misericordia  es varen reunir els membres de l’Ajuntament (el batlle, regidors i diputats) i Don Diego Padró i Malet (capellà pàrroc de l’ermita) per a tractar el tema de l’establiment del quartel general del segon exèrcit sota el comandament del capità Don Angel Warluzel Marfil i de Croix a la ciutat i “que por disposicion y orden del Excmo. Sr Don Joaquin Blake Capitan en jefe de dicho exercito y de este Principado debia fijarse en este Pueblo”.

Tots els allotjamets estaran sota la direcció, coneixement i privativa de l’aposentador general de l’exèrcit, el capità Dn Angel Warluzel Marfil i de Croix “baix qual intelligencia deura ser obeit de tothom sens distinció de persona per lo que respecta a allotjament, y demes corresponent a son empleo de Aposentador General á qual Señor se retornaran las Bulletas luego que qualsevol casa quedi desocupada pues del contrari se li doblarà lo allotjament, y perque ningu pugi alegar ignorancia se massa publicar i fixar est pregó”.

El mateix dia, a petició del capità Dn Angel Warluzel, els quatre batlles de barri, juntament amb quatre escrivents, sortiren per a conèixer i saber “á punto fixo” de quants veïns, inquilins, “quartos o aposentos, de quantas quadras y de quantos mulos, cavallos ó yeguas constaba cada casa de su Quartel…”.

Els membres de l’ajuntament sortiren tots cap a l’ermita de Misericordia montats a cavall, on un cop arribaren, baixaren del cavall on esperaren noticíes de l’arribada de “su excelencia”. Quan varen saber que s’acostava, varen montar a cavall i es dirigiren “hasta la extremidad del termino hasta donde se halla colocada la meta o limite que la divide del territorio de Tarragona” fins que va arribar “su excelencia con acompañamiento de mucha oficialidad y tropa de caballeria”. Un cop presentats es varen dirigir a la casa del “Noble Sr. Don Policarpio de Bofarull destinada al afecto para la habitacion de su Exa”. Alli se li va oferir un refresc, però que no va veure “por hallarse algo indispuesto” , pero donar més a la seva comitiva per a que ho fer.

Un cop acabada la recepció a casa de Policarp de Bofarull es varen dirigir a “la Casa del Comun de esta villa travesando por medio de un infinito número de gentío que se vehia de todas clases y estados por todas partes, demostrando el mayor júbilo y satisfaccion por la venida de su Exa”. L’arribada també es va verificar amb “toque de campana y con repique de ellas”. Quan arribaren a la plaça del Mercadal “se oyó un coro de Música en los balcones de la Casa Capitular”. Al sentar-se el general es va produir “un completo disparo de mosquetes que estaba allí prevenido para el recibimiento de dicho su excelencia”. Un cop dins de l’Ajuntament es va servir beguda al general i als seus oficials i acompanyants.

El 6 d’octubre, es demana al comisari de guerra destinat a la vila per a proveir de palla i altres articles a la tropa que es troba a la ciutat. També s’acordar que en “en la mayor brevedad se presenten en esta ciudad dos individuos de ese cuerpo político para tratar las causas nefastas que supondria no hacer este servicio al Rey”.

En data del 27 d’octubre es comunica a varis senyors de l’ajuntament per a posar en pràctica l’exarció i cobrament del dret de la vila i contribució voluntària i es nombra tresorer per les partides que satisfacin en raó de les obres de fortificació de Tarragona a Don Joaquin Blake.

Alfredo Redondo

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: