Hostal de la Cadena

Sortint de Tarragona per la Porta de Santa Clara (que estaria situada a la confluència de les actuals Via Augusta i Rambla Vella) o l’encara conservada Porta de Sant Antoni, anant en direcció Barcelona hi havia una sèrie d’hostals que oferien descans pel viatger, alhora que eren entre taverna i espai de reunió per a conspiradors, contrabandistes i gent de mal viure, doncs aprofitaven que sense estar molt lluny de Tarragona, tampoc quedava gaire a prop podent escapar així del control que les autoritats podien exercir. Concretament, a 1.500 vares (1km) de la Porta de Sant Antoni sabem de l’existència de dos d’aquests hostals, Ca la Clepsa i l’Hostal de la Cadena.

Concretament, el de la Cadena és del que més informació ens ha arribat. Sabem que era una casa de color groguenc unida a unes altres dues verda i rosa amb un gran vestíbul i mitja quadra i un parell d’àncores amb les respectives cadenes, probablement d’aquí el nom, hostal del qual ens en parla ni més ni menys que Pío Baroja en la seva obra Memorias de un hombre de acción, concretament editat al llibre Las Furias, i pels detalls de la descripció sembla que l’autor el coneixia personalment.

Més enllà d’aquests detalls, ens és una mica complicat situar-lo amb precisió, doncs no ens s’ha conservat res més enllà de la distància que el separava de la Porta de Sant Antoni, passant per un pont que salvava un barranc. Tenint en compte això, és probable que estigués a la Via Augusta després de l’Hotel Astari a mà esquerra, doncs el barranc encara existeix, tot i que urbanitzat amb el nom de carrer de Joan Fuster, i el pont es va reconstruir ara fa uns anys.

En la nostra història recent serà important diverses vegades. El 1809, derrotat Reding a la batalla de Pont de Goi, sabem que el vencedor, el mariscal Gouvion Saint-Cyr, perseguí a les tropes espanyoles en retirada fins Tarragona i que no s’atreví a anar més enllà de l’Hostal de la Cadena en no disposar d’artilleria de setge i considerar imponents les fortificacions de la plaça. El 1821, és utilitzat com barrera sanitària per evitar el contagi de la febre groga que assolava la capital, i podria ser que el control s’ubiqués allí ja que és plausible que fos també el lloc on estava instal·lat el burot on els comerciants que volguessin fer negoci a la ciutat devien pagar les taxes corresponents.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: