Julio Antonio i el Monument als Herois de Tarragona (2a. Part)

Continuem amb la ressenya que des de la plana web del Museu d’Art Modern de Tarragona ens fan de la realització del Monument dels Herois de Tarragona de 1811, realitzada per l’escultor Julio Antonio.

El 23 de setembre de 1910 es posa la primera pedra del monument al seu emplaçament, a la Rambla de Sant Joan, a la cruïlla amb els carrers de Cañellas i d’Ixart; al maig de 1911 ja s’havia alçat el basament i l’enjardinament, però la malaltia pulmonar que afectava Julio Antonio retardà l’execució definitiva.

A més, dificultats per a la concessió del bronze per a la fundició, portaren a que Julio Antonio no pogués veure la seva obra finalitzada, ja que morí el 23 de febrer de 1919.

Enrique Lorenzo Salazar, donant els últims detalls per la fosa del Monument, un cop desaparegut Julio Antonio

 

Finalment, l’any 1920, l’Ajuntament de Tarragona delegà en el deixeble de Julio Antonio, Enrique Lorenzo Salazar, la responsabilitat de la supervisió de la fundició que es contracta amb l’empresa Mir y Ferrero de Madrid.

El 9 de febrer de 1922 es mostra per primer cop l’obra al Museo de Arte Moderno de Madrid, abans del seu trasllat a Tarragona.

 

Després de l’èxit aconseguit per l’escultura a Madrid, resultà incomprensible el posicionament d’un sector de ciutadans qüestionant la ubicació de l’escultura a la Rambla de Tarragona, les raons eren:

– que podia restar visualitat i perspectiva al passeig.

– que l’exhibició pública d’un grup escultòric de figures nues podia ofendre els possibles vianants.

La polèmica es reflectí amb les diverses opinions en favor i en contra que aparegueren respectivament al Diari de Tarragona i a La Cruz. El resultat fou la col·locació del Monument al Museu Arqueològic de Tarragona, aleshores situat en una part de l’edifici Consistorial, a la plaça de la Font de la ciutat.

Tot i això, una part de la ciutadania continuava demanant a l’alcalde de Tarragona, Andrés Segura y Donato, que el monument fos cobert amb un llenç, i una cantarella, amb la música d’ “Ai mare” corria de boca en boca, ironitzant sobre la situació, que deia: Les dames estropejoses a l’Alcalde han fet compliment i han dit al Senyor Segura que tapi aquell monument.

La instauració de la II República, l’any 1931 propicià la col·locació definitiva de la peça en el lloc que inicialment s’havia escollit, i el 24 de setembre del mateix any s’inaugurà oficialment el Monument en presència de les autoritats locals de la mare i altres familiars de Julio Antonio.


Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: