Pa i garrofes

 

Entre els  documents del fons de l’Ajuntament de Cambrils relacionats amb la Guerra del Francès hi ha una ordre i una súplica relacionada amb els proveïments de guerra, que es conserva al lligall Memorials (1750-1812).

Fins a l’època contemporània, els municipis estaven obligats a contribuir a allotjar les tropes, tant pel que fa a ubicar-los físicament –en cases particulars o bé en casernes– com a alimentar els soldats i els animals i dotar-los d’objectes com mantes i matalassos. Per cobrir les necessitats i despeses que tot plegat generava, era freqüent que cadascun demanés ajuda als municipis veïns.

El gener de 1812, l’Ajuntament de Cambrils va rebre l’ordre de lliurar a Reus –probablement per a l’allotjament de soldats– un seguit d’articles que triplicava les aportacions que havien fet fins llavors. Alhora, el dia 19, el factor Joaquim Rigalt –un càrrec que no hem pogut identificar– els ordenava que “a la mayor brevedad y prontitud deverán remitir todas las algarrobas que se hallen en esa villa, como se tiene pedido, de las que se pagará su total importe, como se tiene referido en el pasado oficio”. Probablement pel fet que l’ordre repetia una d’anterior, el càstig que preveia era sever: haurien de pagar  vint-i-cinc lliures per cada “quarto” que faltés. En realitat, però, la força més gran de l’ordre derivava de la consciència de l’Ajuntament cambrilenc, ja que el document apel·la al seu patriotisme.

L’endemà, l’Ajuntament redactava una petició en què es mostrava impotent per acomplir aquesta ordre, ja que declarava estar “al colmo de la miseria, por su mala situación”. Un representant municipal (Joan Anglès, que signa com a “diputado y comicionado de la villa de Cambrils”) argumentava que les contribucions de pa i garrofes que havien fet fins llavors ja els havien resultat molt pesades, però havien anat acomplint. Aquesta nova petició, però, superava les seves possibilitats –el document diu que triplicava les contribucions anteriors– i, a més, resultava injusta perquè havien sabut que altres municipis molt poblats contribuïen més. Com a argument dóna una dada demogràfica –Cambrils té menys de 400 cases, que lligaria força amb la xifra de 1.639 habitants del cens de Floridablanca de 1787– i dues dades sobre les condicions de vida dels seus habitants –fins i tot les cases més riques estan obligats a menjar pa de patates, i la majoria s’alimenta de garrofes.

Per tot plegat, Cambrils demanava no haver d’enviar totes les garrofes que se’ls demanava. La resposta, però, va ser negativa. El dia 21, Pau Vilar –que probablement actuava com a secretari de la Comissió Militar– responia des de Reus que precisament per la situació en què es trobaven no podien atendre la petició cambrilenca, però que l’estudiarien tan aviat com fos possible. Un cop més, el pes de la guerra recauria sobre la població.

 

Arxiu Municipal de Cambrils

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: