Voluntaris de Tarragona (1802) – Nou document gràfic-

 

Encara que ens hem centrat últimament en la recreació de les “Milícies Urbanes de Tarragona “ de l’any 1810, no volem oblidar anar recopilant nova informació sobre les altres formacions que tenim recrear en el futur. Una de elles i segona en importància per nosaltres es la de recrear el Regiment “Voluntaris de Tarragona”, amb els dos uniformes, el de 1802 i el de 1805.En aquesta ocasió ens ha arribat a les nostres mans un magnífic dibuix realitzat pel genial dibuixant  Jose Mª Bueno, i que està datat l’any 1962.

Disfruteu-lo

Estudi sobre les “puntas arponades”

 

Com ja he mencionat en anteriors articles, la adopció de Regiments de Cavalleria Lleugera procedents del Est de Europa per als Reials Exercits del Rei Sol, aporten un nou estil de armes fins a les hores no conegudes ni a França ni en cap dels Països de la Europa Occidental.

 

Quelcom de aquestos soldats mercenaris, mostren modificacions practicades a les fulles dels seus sabres corbs, que generen falses explicacions produïdes per la falta del saber.

 

Arpo practicat a la punta de un sabre de Hussard model 1786

Aquesta practica que duraria fins al final del Imperi de Napoleó I, es considerada com “una recepta bàrbara” ja que se atribueix a aquestes modificacions una imatge salvatge al considerar que estan fetes per a incrementar el mal al enemic amb la fi de propinar un esgarro carnal afegit a la estocada.

 

Si estudiem aquestes modificacions, podem arribar a una conclusió totalment contraria ja que aquesta practica el únic que fa es restar eficàcia, comportant el risc de poder ser desarmat el soldat amb mes facilitat per al seu oponent, aportant el risc de que el seu arpó pogués enganxar-se en quelcom lloc del seu propi equip o del seu enemic.

 

Segons les explicacions i estudis realitzats per un “Vell Hussard”, el Coronel McCarthy, Conservador del Museu del Exercit a Paris des de 1963 fins el 1982, fa al·lusió a aquesta pràctica com un mètode de anar per casa amb la única finalitat de donar comoditat al genet per a poder recollir quelcom peça de uniformitat caiguda a terra sense necessitat de desmuntar del seu cavall.

 

 

Detall de la punta arponada del mateix sabre

 

La veritat es que no es troben gaires fulles modificades de aquesta manera, durant la meva trajectòria de mes de quaranta anys com a col·leccionista he de dir que amb totes les armes que han passat per les meves mans i per tots el Museus d’arreu del Mon visitats n’he vist molt poques.

 

En Jean Lhoste, contempla dins del seu llibre “Les sabres portés par l´Armée Française” aquest tipus de modificació, qualificant-la com a voluntària i sobretot present als sabres dels Hússars i dels Dragons. Diu que al retirar el sabre de la ferida desprès de la estocada aquest petit arpó afegeix al mal varis i profunds esgarrons de carn. Esta convençut edemes de que aquest Cavallers no eren gens tendres, apunta’n també la possibilitat d’utilitzar l’arpó per a descavalcar al genet de la seva muntura al enganxar-lo al arnes be del cavall be del genet.

 

La meva opinió personal evidentment es donar la raó al Coronel McCarthy, personatge molt entès i de gran credibilitat, però també dono crèdit a la destrossa afegida que aquest “arpó” pot produir a una ferida en combat segons l’estudi de l’amic Lhoste, persona amb qui he tingut llargues xerrades, gran col·leccionista, escriptor i gran antes d’armes blanques del Primer Imperi francès.

 

 

 


Francesc Pintado i Simó-Monné

Massèna International Society

 

Soldats a l’hospital de Cambrils (1809-1811)

 

Dins del grup de sèries Beneficència i assistència social del fons de l’Ajuntament de Cambrils, es conserva part de la documentació generada per l’antic hospital municipal, que està documentat des de 1440 fins a finals del segle XX. Es tractava d’una institució del tipus habitual als municipis d’època medieval i moderna, que realitzava tant funcions curatives com assistencials i estava ubicat a l’extrem de la vila, just a tocar de la muralla.

Un dels documents més singulars que se’n conserven és un quadern de registre de malalts que conté anotacions entre el 27 d’abril de 1809 i el 23 de març de 1811: Arxiu Municipal de Cambrils, lligall Hospital del Patriarca Sant Josep: registre dels malalts que hi entren i dels que hi moren (1809-1811), sig. top. 298.25.1.

Està format per 10 fulls relligats de paper (de 21 cm d’alt i 14,75 cm d’ample) i unes cobertes de paper blau més gruixut. Conté 56 registres d’entrada, escrits un sota l’altre en ordre cronològic i amb una estructura molt semblant: nom del malalt, ofici, població, data d’ingrés i causa. Pels canvis de lletra es veu clarament que anaven apuntant cada malalt a mesura que ingressava i que reservaven un espai en blanc on, més tard, anotaven el moment en què marxava o moria.

Alguns dels registres corresponen a soldats, que presumiblement participaven en les operacions de la guerra; cal notar que aquests registres estan escrits en castellà –en alguns casos, copien clarament l’autorització de trasllat que el soldat portava– , mentre que els de pacients civils són en català. A la primera pàgina del quadern hi llegim aquest registre:

«Regimiento de Húsares españoles, 7 Compañía. El Húsar Mauricio Sanches, de dicha, pasa hoy día de la fecha al Hospital de Caridad de esta villa a curarse de sus dolencias.

Cambrils, 27 abril de 1809. Ramon Jornet. En lo llit de nº 5».

Més tard, van escriure a sota:

«Se a curat de sa enfermetat als 14 dias de haver fet llit, y se a marchat ab sa corresponent alta.»

Entre els soldats que van passar per l’hospital també hi havia voluntaris, com aquest que hi arribà l’agost de 1809:

«Llit 5. Se admet en clase de malalt Domingo Cané, voluntari del Tercio de Vallès, 8ª Companyia, en virtut de la baixa fecha 29 dels presents. Firmada Joan Calsada.

Ha marchat lo antedit Domingo, curat de sa enfermedat, als 6 dias setembre.»

El 14 de juliol de 1810 hi van ingressar dos soldats, que venien acreditats amb el document corresponent:

«Copia de una baja. 2º Batallón, 1ª Sección, 3ª Compañía. Pase al Hospital de esta el soldado de dicha José Norell, llevándose las prendas que al respaldo se expresan. Cambrils 14 julio 1810.- José Coromina.- Con mi intervención, Mariano Brotons. Pase al Hospital de San José.- Gimbernat, administrador.»

«4º Batallón, 1ª Sección, 3ª Compañía. Pase al Hospital de esta plaza el cabo de dicha compañía Francisco Elías, llevándose las prendas que al respaldo se expresan. Cambrils, 14 julio 1810.- José Coromina- Con mi intervención- Bariano Brotons. Pase al Hospital de San José. Gimbernat, administrador.

Murió dicho cabo a las 8 de la mañana del día 16 de dichos mes y año.»

 

També hi trobem algunes persones que la guerra havia desplaçat lluny de les seves poblacions: entre altres, tres membres de la família Jardí, que figuren com a «expatriats» de Tivissa.

Més penós encara és el pas per Cambrils de Madalena Vidal, que el 12 de maig de 1810 va entrar a l’Hospital; l’escrivà va anotar: «diu ser muller de un soldat, y acaba de ser presonera en Zaragoza. Se ha despachat dita malalta ab pase fins a Tortose vuy dia 25 maig». Notícies com aquestes es relacionen tant amb els trasbalsos que els conflictes bèl·lics provocaven en la població civil, com amb la posició de Cambrils vora el camí reial.

Al document hi veiem també que molts dels ingressats morien, sens dubte per la precarietat de les condicions higièniques i dels mitjans de curació. Les anotacions de les defuncions estan assenyalades al marge amb uns signes que les fan visibles a simple vista: en les primeres hi van dibuixar dues tíbies entrecreuades, més endavant hi van afegir una calavera i finalment ho van substituir per una creu.

 

Arxiu Municipal de Cambrils

Girona 1809

 

 

Els nostres companys del Regiment Ultònia (Amics de la Girona Napoleònica) organitzen un any més i sota l’assessoria de l’ANE la commemoració dels famosos Setges de Girona (1808 – 1809), que de ben segur serà un gran èxit com en ocasions anteriors.
Els actes començaran a la tarda del divendres 21, però tindran el seu punt àlgid en els combats de carrer a la tarda de dissabte, i en l’assalt al castell de Montjuïc en el matí de diumenge.
Esperem veure allà molts dels amants de la recreació històrica d’època napoleònica de Tarragona. Confiem que el proper any ja pugui participar en aquests actes amb el recentment format grup de recreació històrica “Milícies Urbanes de Tarragona (1810)”.

 

Per saber més: www.girona18081809.com

Ens veiem