Estudi sobre les “puntas arponades”

 

Com ja he mencionat en anteriors articles, la adopció de Regiments de Cavalleria Lleugera procedents del Est de Europa per als Reials Exercits del Rei Sol, aporten un nou estil de armes fins a les hores no conegudes ni a França ni en cap dels Països de la Europa Occidental.

 

Quelcom de aquestos soldats mercenaris, mostren modificacions practicades a les fulles dels seus sabres corbs, que generen falses explicacions produïdes per la falta del saber.

 

Arpo practicat a la punta de un sabre de Hussard model 1786

Aquesta practica que duraria fins al final del Imperi de Napoleó I, es considerada com “una recepta bàrbara” ja que se atribueix a aquestes modificacions una imatge salvatge al considerar que estan fetes per a incrementar el mal al enemic amb la fi de propinar un esgarro carnal afegit a la estocada.

 

Si estudiem aquestes modificacions, podem arribar a una conclusió totalment contraria ja que aquesta practica el únic que fa es restar eficàcia, comportant el risc de poder ser desarmat el soldat amb mes facilitat per al seu oponent, aportant el risc de que el seu arpó pogués enganxar-se en quelcom lloc del seu propi equip o del seu enemic.

 

Segons les explicacions i estudis realitzats per un “Vell Hussard”, el Coronel McCarthy, Conservador del Museu del Exercit a Paris des de 1963 fins el 1982, fa al·lusió a aquesta pràctica com un mètode de anar per casa amb la única finalitat de donar comoditat al genet per a poder recollir quelcom peça de uniformitat caiguda a terra sense necessitat de desmuntar del seu cavall.

 

 

Detall de la punta arponada del mateix sabre

 

La veritat es que no es troben gaires fulles modificades de aquesta manera, durant la meva trajectòria de mes de quaranta anys com a col·leccionista he de dir que amb totes les armes que han passat per les meves mans i per tots el Museus d’arreu del Mon visitats n’he vist molt poques.

 

En Jean Lhoste, contempla dins del seu llibre “Les sabres portés par l´Armée Française” aquest tipus de modificació, qualificant-la com a voluntària i sobretot present als sabres dels Hússars i dels Dragons. Diu que al retirar el sabre de la ferida desprès de la estocada aquest petit arpó afegeix al mal varis i profunds esgarrons de carn. Esta convençut edemes de que aquest Cavallers no eren gens tendres, apunta’n també la possibilitat d’utilitzar l’arpó per a descavalcar al genet de la seva muntura al enganxar-lo al arnes be del cavall be del genet.

 

La meva opinió personal evidentment es donar la raó al Coronel McCarthy, personatge molt entès i de gran credibilitat, però també dono crèdit a la destrossa afegida que aquest “arpó” pot produir a una ferida en combat segons l’estudi de l’amic Lhoste, persona amb qui he tingut llargues xerrades, gran col·leccionista, escriptor i gran antes d’armes blanques del Primer Imperi francès.

 

 

 


Francesc Pintado i Simó-Monné

Massèna International Society

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s