Sabre per a Granaders a cavall de la Guàrdia Imperial

Continuant en la línia que vam començar l’any passat, en nostre amic Francesc ens ha fet arribar un interessantíssim article sobre el sabre oficial d’uns dels cossos més importants de la Guardia Imperial de Napoleó, els Granaders a Caball.

Gaudiu-lo.

e3

Francesc Pintado i Simó-Monné

Massèna International Society

Bessières es destinat a la Península en 1808 per dirigir el 2n Cos d’exèrcit que ocupa Salamanca, aixafant amb els seus 14.000 homes a un Exèrcit de 40.000 dirigits pel General Cuesta, en Medina de Rioseco el dia 14 de Juliol de 1808. Al assabentar-se Napoleó d’aquesta gran victòria diu “Bessières ha col·locat al meu germà en el Tron d’Espanya”.

Mariscal

Mariscal Jean-Baptiste Bessières amb uniforme de Mariscal de Camp  i Coronel General de la Guàrdia Imperial – Observis l’uniforme de Cavalleria Lleugera y la graduació de Coronel General en els pantalons, així com el seu sabre, un autèntic “kiligh” (Cimatarra) Otomà procedent de la Campanya d’Egipte

Segons els informes d’un doble-agen que rep Bessières anunciant-li la intenció dels Generals Blake i Cuesta d’unir els seus efectius, forma un Exèrcit de 14.000 homes i 40 canons i marxa ràpidament amb la fi de sorprendre al llarg dels caps de cultiu de Media del Río Seco, en la província de Valladolid.

 Dintre de les files franceses formades per elements escollits d’entre tres Divisions havia efectius d’una Divisió de Reserva, una Divisió de Veterans arribada des de Francia i Unitats de la Guardia Imperial arribats de Madrid.

 Situat dins dels efectius de la Guardia Imperial, havia un destacament de Granaders a Cavall, experimentats guerrers la reputació en combats dels quals els precedia, havien actuat en la insurrecció madrilenya del dos de Maig i anteriorment en les batalles de Marengo (14/06/1800), Ulm (16-19/10/1805), en les Planes de Pratsen en la Batalla d’Austerlits (02/12/1805) i en la Batalla d’Eylau (07-08/02/1807).

Granadero

Grenadier à Cheval de la Garde Impèriale.

Avui es troben en Medina del Río Seco, lloc en el que porten a cap una de les més brillants i decisives càrregues quan acudeixen en ajuda de la Divisió Merle, desbaratant a les forces espanyoles que manteníen en escac al mencionat General.

 En 1809, participen en Batalles de Aspen-Essling i Wagram (Alemanya), retornant a la Península, novament sota l’objectiu del Mariscal Bessières en el Nord-est d’Espanya.

 Després del desastre de Torres Vedras, el Mariscal Massèna és perseguit per Wellington fins Fuentes de Oñoro, lloc on són requerides totes les Forces sota el comandament de Bessières, però aquest només es justifica fent arribar a la zona als seus Granaders a Cavall sota el mandat del General Louis Lepic, qui es nega a obeir les ordres del Mariscal Massèna d’entrar inmediatament en combat, alegant que la Guardia Imperial tant sols obeeix ordres directes de l’Emperador o, en el seu defecte, del seu Comandant en Cap, el Mariscal Bessières. Els Granaders no participen en la Batalla, romanent en reserva.

 En 1812 els Granaders a Cavall participen en la Campanya de la Rússia, distingint-se en la Batalla de Borodino, anomenada també Batalla de la Moscowa, on es distingeixen en singular càrrega. Durant els incendis de Moscou, els Granaders a Cavall fan de policia per mantindre l’ordre dins la capital de la Rússia. Protegeixen la retirada de l’Exèrcit Francès cap a Polònia, assumint també la protecció de la Caserna General Imperial, comès que comparteixen amb Caçadors a Cavall de la Guardia Imperial, i intervenint en la Batalla del pas del Riu Berezinà.

Granadero II

Granader a Cavall de la Guàrdia Imperial – Observis el sabre origen d’aquest article.

El regiment fou informat, que a les 12:55 del matí del dia primer de Maig de 1813, mentre el Mariscal Bessières dirigia una càrrega en la localitat de Rippach, prop de Wiessenfels, una bala de canó russa se li emporta la ma i li traspassa el pit. Napoleó diria després de Waterloo “Si hagués tingut a Bessières en Waterloo, la meva Guardia hauria decidit la Victòria”.

Sabre

Sabre per a la Tropa de Granaders de la Guàrdia Imperial (3r Model i 2n del Imperi), Col·lecció Francesc Pintado.

Sabre dissenyat per Nicolàs Noël Boutet (1761-1833) Director Artista de la Manufacture Impèriale d´Armes de Versailles (1792-1818) y Arcabusser de l’Emperador.

 Muntura en llautó punxonada “Versailles” i “J.C.” composta per guarda formant plataforma amb curt galluelo envolt lleugerament cap la fulla, dos gavilans obliquos que surten de la guarda per unir-se a la plataforma enllaçats mitjançant un cercle que conté una granada flamejant, símbol d’Elit. Puny de fusta folrat de espès cuir reforçat amb doble trozal de llautó formant espiga, monterilla simple, doblec i virola.

 Fulla “a la Montmerency”, firmada en el seu llom “Manufacture Imperiale du Klingenthal” y datada en Septembre 1810, lleugerament corba de 95 cm, punxonada en la seva bigotera amb els punxons de Bisch (controlador de 2a classe, 1809-1824) i de Lobstein (revisor, 1804-1820) presenta un tercer punxó, aquest illegible. Tall corregut fins la punta, llom quadrat i contratall, vaceada en les seves dues cares, presentant els seus respectius canals (un en cada una de les seves cares) a partir del seu primer terç i fins el inici del contratall.

 Baina confeccionada en la seva totalitat en llautó, composta per brocal dos abraçadores proveïdes de pitó amb anella i de batent, aquest confeccionat en ferro. La baina presenta dos orificis en cada una de les seves cares, rectangulars, amb els seus extrems arrodonits que deixen veure la fusta interior de la baina, folrada en cuir. En el seu batent presenta una “V”, de “Verifiè” – Verificat – donant a entendre que el producte ha passat el control de qualitat. Porta també un punxó “J.C.” ubicat entre l’orifici inferior de la vaina i la segona abraçadora, punxó idèntic al ja anomenat ubicat en el galluelo de la muntura.

Aquest sabre equiparia també als Dragons de la Garde Impèriale o Dragons de l’Imperatrice, així com la Gendarmeria d’Élite

 

Detalle

La Granada Flameante símbol d’elit

Detalle II

Sabre i funda – Observis els punxons de Bisch (Controlador de 2a classe: 1798-1836) i de Lobstein  (Revisor: 1804-1820) presenta un tercer punxó illegible, ubicats tots ells en la bigotera de la fulla, aquesta procedent de la Manufactura Impèriale du Klingenthal i datada en setembre de 1810, pel que podem verificar la seva autenticitat amb els punxons de control i revisió, ja que coincideixen amb les dates que van estar d’alta Bisch i Lobstein en la ja esmentada Fàbrica, en setembre de 1810, segons documents de l’època consultats.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: