El Cementiri de Tarragona acull les despulles de Sartine, l’amo de París a la Tarragona de 1800

El Cementiri de Tarragona acull les despulles de Sartine, l’amo de París a la Tarragona de 1800

santire

Projecte Tarragona 1800, recuperarà la memòria del home més poderós del París del segle XVIII.

Sabíeu que Anton, o Antoine-Gabriel, de Sartine, comte d’Alby, el polític que manava més a París durant el regnat de Lluís XV, va morir a Tarragona el 7 de setembre del 1801?

Lloctinent general de la policia parisenca, era molt més del que proclama aquest títol. Era en realitat l’alcalde totpoderós de París, un ministre secret del govern, l’home del rei a la capital, amb la reputació d’autèntic “rei” de París. Persona més ben informada de França, i potser d’Europa, va ser el Fouché d’abans de la Revolució Francesa. Amb Lluís XVI, seria ministre, ara nomenat, de la Marina. Amb un i altre rei, a la cort de Versalles, hi havia potser homes i dones amb més influència, però París va ser el feu de Sartine, com es veu encara actualment en la sèrie de novel·les policials de l’escriptor francès Jean-François Parot.

Però, per què va anar a viure a Tarragona? Ara com ara, és tot un misteri.

catedral

Sartine va ser enterrat a l’antic cementeri de la Catedral tarragonina, situat a la zona de l’actual carrer de les Coques. En el llibre tercer d’òbits de la parròquia de Santa Maria de la Catedral (1798-1809), que es conserva a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, hi trobem l’acta de defunció que registra, en català, que el dia set de setembre de “ mil vuit cents hu”, a les deu de la nit, després d’haver rebut “ los SS sagraments” i haver fet testament, en mans de Salvi Fàbregas, notari de Tarragona, l’19 d’abril de 1799, morí l’Excm. Sr. Don Anton

Sartine (al marge del document hi apareix com a Antonio, “ cos”, és a dir persona adulta, i hi diu que és “ de Madama Colabo DuPlessis”, la seva difunta dona), i que va morir a l’edat de 72 anys, “ ètich”, que vol dir de tisi. Indica altres coses, que jo voldria deixar per a un futur apunt, perquè tenen interès propi. L’acta finalitza explicant que “ lo dia seguent s’enterrà en lo fosar de la Cathedral”.

Aquí acabava la vida de Monsieur de Sartine, que documenta molt bé el llibre de l’historiador Enric Moreu-Rey Un barceloní a la cort de Maria Antonieta: Sartine, publicat per l’editorial Selecta l’any 1955. Una vida novel·lesca –no debades té avui dia un paper essencial en un cicle de novel·les a França, com ja he dit abans– que intentaré anar explicant. He esmentat ja el testament de Sartine, que també cita Moreu-Rey, fet a Tarragona tres anys abans de la mort. Un document molt interessant, pels personatges que hi apareixen, que revelen algunes amistats i coneixences tarragonines del polític barceloní-francès, i que ens poden ajudar a seguir-ne l’estada a la ciutat.

(Continuarà)

Carles Marquès

Referent d’atracció cultural i turística

TARRAGONA 1800

Un nou referent d’atracció cultural i turística de Tarragona

entrega

Paco Zapater i Elies Torres Claravalls i Esteve Galindo de “Projecte Tarragona1800” durant l’entrega dels dos primers uniformes de les Milícies Urbanes de Tarragona

Amb una clara aposta comercial des del sector privat de la ciutat i amb la col.laboració de les principals institucions del territori, les Jornades de Divulgació Històrica “TARRAGONA 1800” tenen tots els números de convertir-se en un nou producte de referència i projecció de Tarragona.  Tant mateix volen ser un pol d’atracció turística per la ciutat per a beneficiar econòmicament al teixit comercial de Tarragona en un període de l’any, de menys moviment comercial.

Dins la cel.lebració dels Bicentenaris de la Guerra del Francès a Tarragona (2011-2013), aquestes jornades naixeren l’any passat, a la tardor, sota el subtítol “Entre Bicentenaris”, amb gran èxit de crítica i on participaren més de 40 entitats i associacions de la ciutat.

Enguany, en commemoració del Bicentenari de la fugida dels francesos de Tarragona (1813-2013) i exactament coincidint en el dia 19 d’Agost, dia de Sant Magí, l’Associació “Projecte Tarragona 1800” vol presentar per aquestes dades les Jornades “Tarragona 1800”, que tindrán lloc a finals del proper més d’octubre.

El fil conductor d’aquestes jornades serà la recreació històrica de les Milícies Urbanes de Tarragona, un cos civil que defensà la ciutat de Tarragona durant la Guerra del Francès a Tarragona i que fou aniquilat durat el violent Setge de Tarragona de 1811.

Per aquest motiu i fruit de la eficient col·laboració que nasqué l’any passat entre l’Ajuntament de Tarragona, amb les Conselleries de Relacions Ciutadanes, Turisme i Cultura, i l’Associació “Projecte Tarragona 1800”, enguany podrem veure ja els primers resultats significatius.

Ara fa uns dies va tenir lloc a l’Ajuntament  de la ciutat l’entrega oficial del dos primers uniformes, confeccionats segons els documents trobats originals de l’època,  de les Milícies Urbanes de Tarragona.

El Sr. Paco Zapater, Conseller de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Tarragona va fer la seva entrega al President de  “Projecte Tarragona 1800”, el Sr. Elies Torres Claravalls, com a símbol i homenatge a la ciutadania que donà la vida per la ciutat. L’acte protocol·lari dona punt de partida a tota una sèrie d’actuacions culturals i didàctiques que s’aniran fent realitat al llarg d’aquest any i que serviran per preparar les II Jornades de Divulgació Històrica “Tarragona 1800”.

Mort a l’invasor

Mort a l’invasor

 

Libro

Fa pocs dies, a l’Ateneu de Tarragona he tingut l’oportunitat de presentar amb el meu amic Josep M. Sabaté, la segona part de la novel·la La Guerra del Francès, subtitulada “Mort a l’invasor”, d’Amando Lacueva editada per Edicions Citerior.

No cal dir que després del gran èxit que va tenir la seva primera part “La Marca del traïdor”, que en un altre pròxim article farem una ressenya amb profusió, no podíem acontentar si no hi havia una segona part. Encara que diuen que mai segones parts són tan bones he de dir que en aquesta ocasió això no ha estat així.

Amb que satisfacció puc dir que en aquest segon lliurament Amando s’ha crescut.

 Una narració intensa, molt millor relatada i molt més àgil, plasma clarament la gran evolució que l’autor ha realitzat en tan sols pocs mesos entre l’escriptura de la primera part i de la segona. Si el primer lliurament era bona, la segona és excel · lent.

Article

Amb la seva habitual domini de les trames carregades de conspiracions i intrigues, aborda la difícil situació dels habitants de Tarragona durant el temps de l’ocupació de la ciutat per les tropes imperials. Un cop més ens mostra una novel·la coral, carregada tant de personatges històrics com literaris. Barreja que reflecteix, amb enorme rigor, el patiment d’un poble sotmès, però que es rebel · la contra els governants impostos per Suchet, tots ells corruptes i despietats.

Entre les seves pàgines trobarem episodis d’enorme crueltat, d’intriga, conspiracions, traïcions, tot això perfectament embastat, on els diferents personatges conflueixen amb els seus diferents trames i subtrames en un final, que no per conegut, deixa d’enlluernar per la brillant posada en escena i ambientació.

Sexe, violacions, execucions sumaríssimes, fam, por i molt més, narrats per El Mellado, qui recupera diversos personatges del seu primer lliurament.
És una obra amb un ritme vertiginós, que et manté anhelant per conèixer més i més a cada capítol. Amena, entretinguda, divertida de vegades i crua alhora.

 L’autor ens presenta diversos personatges reals i ficticis on es perfilen amb una credibilitat sorprenent. Fra Fulgencio, Teresa Savall, El comissari, Emile Moreau. El capità Stiletto Caliani, el sergent Dago, sometents, brigants. Deixa’t seduir per l’apassionant aventura d’aquesta obra.

 

Sinopsi

Des de juliol de 1811 fins a agost de 1813, les tropes imperials del mariscal Louis Gabriel Suchet van ocupar la ciutat de Tarragona. A aquest període se li va conèixer com “El temps de l’esclavitud”.

Els habitants de la ciutat, farts de les humiliacions que patien, van constituir un grup de resistència que actuava contra les forces invasores.

A aquests valents se’ls va conèixer amb el nom de Brigants. Les forces que residien a l’interior de les muralles, socorregudes per sometents, funcionaris corruptes i homes de Lacy i del baró d’Eroles, van realitzar diferents temptatives per acabar amb la vida dels soldats i recuperar la sobirania de la plaça abaluartada.

Els seus gestes, gestes, incursions i sabotatges, traïcions, amors, intrigues, així com els penjaments i afusellaments que van patir durant aquests dos anys d’esclavitud, són de nou relatats per El Mellado, en aquesta delirant segon lliurament de la Guerra del Francès a Tarragona .

Elies Torres Claravalls

 

Els abanderats de les Milícies Urbanes de Tarragona

Els abanderats de les Milícies Urbanes de Tarragona

abanderado

La Milícia Urbana de Tarragona creada el 1810, va estar constituïda per dos batallons amb un total de més de 2.500 homes, ciutadans civils de Tarragona i del seu Corregiment.

Cada un dels batallons estava representat per una bandera de grans dimensions que lluïa la Tao de Tarragona com a símbol identificatiu de la ciutat. Les dues banderes que van ser pagades pels Gremis de la ciutat van ser beneïdes pel Sr Arquebisbe el dia de desembre de 1810.

De les dues banderes només hem sabut que van ser capturades per les tropes francesos en el Lloc de Tarragona de 1811 i que van ser regalades a Napoleó com a botí de guerra. Afortunadament una va ser retornada al govern espanyol i conservada al Museu de l’Exèrcit on nosaltres l’hem pogut recuperar de nou per a Tarragona, per donar-la a conèixer novament en tota la seva esplendor, en forma de rèplica històrica.

Però qui van ser els afortunats abanderats que van tenir l’honor de enarborar-les i defensar amb les seves vides?

El treball de l’investigador Robert Vallverdú, així ens els descobreix.

Abanderat del 1er.Batallón – Sr Francisco Aguiló

Rico hisendat, residia a Montblanc quan es va allistar voluntàriament el dia 6 d’abril de 1811. Aclamat com portabanderes del batalló, va patir tot el lloc i l’assalt final. Va ser fet presoner i deportat a França on no va ser alliberat fins al dia de l’Armistici general. Era el representant de Montblanc a la Junta de Govern de Tarragona.

Abanderat del 2 º Batalló – D. Josep A. de Castellar

Hisendat de Montblanc, com l’anterior, també es va allistar a la milícia el dia 6 abril 1811 on va ser nomenat portabanderes. Va defensar la plaça durant el lloc i assalt de la ciutat, caient també presoner i romanent en els dipòsits de França fins al Armistici.

En el procés de recuperació de les Milícies Urbanes de Tarragona, el pes de ser l’abanderat de la recuperada bandera (no sabem a quina batalló correspon) sota l’advocació de santa Tecla, recaurà en la persona del Sr Esteve Galindo, responsable de la tresoreria de “Projecte Tarragona 1800” i persona de més edat de l’associació.

Per la Junta és un honor i esperem que ho sigui per a ell també.

L’equip humà de Projecte 1800

L’equip humà de Projecte 1800

 

Amando Lacueva

Amando

Amando Lacueva, membre de Projecte Tarragona 1800, és un dels nostres principals divulgadors de la història de Tarragona del segle XVIII-XIX. Encara que és natural d’Hellín (Albacete), ja amb 10 mesos de vida, els seus pares el van portar a Tarragona, on va viure la seva infantesa i adolescència amarant, entre altres coses, del que hi havia darrere del monument als Herois de 1811 de la Rambla, el que el va animar a estudiar La Guerra del Francès a Tarragona.

És escriptor i ha escrit diferents obres, la més recent és la seva novel · la històrica “La Guerra del Francès -la Marca del Traïdor-, que va tenir una excel · lent acollida sent número u en vendes a la Diada de Sant Jordi de l’any 2011.

Ara acaba de treure la seva segona obra històrica, que és la continuació de la primera.

Un apassionant thriller històric sobre el temps de l’ocupació que comprèn des el 31 de juliol de 1811 fins el 19 d’agost de 1813, dia en què el general i governador de Tarragona designat per Suchet, Bertoletti, seguint instruccions del mariscal, abandona la ciutat no sense abans deixar 24 mines de gran potència que van devastar entre altres edificis, El Castell del Patriarca.

Aquest interès per la història de Tarragona, a què és degut?

La Història sempre ha estat una de les meves assignatures pendents, i aquest monument, que anomenem dels “nus”, que representa el sofriment de la ciutat a mans de les tropes imperials, sempre m’ha captivat. Què millor que començar estudiant aquest dramàtic període que va patir la nostra ciutat.

Per què una novel · la?

Com a escriptor que sóc, crec que era el millor homenatge possible que podia oferir a la ciutat que m’ha acollit amb tant entusiasme i afecte. El devia, i ella, tal com ha estat tractada per la història, s’ho mereixia.

En què penses que influirà la teva obra en els tarragonins?

La novel · la és rigorosa pel que fa als fets narrats. Crec que la seva lectura obrirà els ulls als nostres veïns i no tinc cap dubte que despertarà l’interès pel que va succeir.

Una segona part?

És la prova palpable que realment molts veïns de la ciutat s’han interessat per aquest període de la nostra història. Els correus electrònics, cartes, comentaris, missatges i paraules d’alè animant-me a explicar el que va succeir durant el temps de l’ocupació, van ser els que em van animar a seguir els meus estudis i novel · lar aquest període.

Quin serà el teu aportació al Projecte?

Ja vaig intervenir l’any passat en les jornades que es van realitzar en el Seminari amb una xerrada sobre “El temps de l’esclavitud”, és a dir, sobre aquesta segona part novel · lada. De la mateixa manera, tinc diferents xerrades i conferències en diversos instituts i centres d’educació de la ciutat, així que dedicaré els meus esforços a divulgar la nostra història als quatre vents.

 I tu, què esperes del Projecte Tarragona 1800?

Que creixi i pugui donar-se a conèixer a nivell nacional i internacional. Sé que els seus integrants s’esforcen cada dia per que aquest període no caigui en l’oblit. Cal que alguna cosa així naixés perquè Tarragona ocupi el lloc que li correspon.

 

Gràcies Amando