Estudi sobre les “puntas arponades”

 

Com ja he mencionat en anteriors articles, la adopció de Regiments de Cavalleria Lleugera procedents del Est de Europa per als Reials Exercits del Rei Sol, aporten un nou estil de armes fins a les hores no conegudes ni a França ni en cap dels Països de la Europa Occidental.

 

Quelcom de aquestos soldats mercenaris, mostren modificacions practicades a les fulles dels seus sabres corbs, que generen falses explicacions produïdes per la falta del saber.

 

Arpo practicat a la punta de un sabre de Hussard model 1786

Aquesta practica que duraria fins al final del Imperi de Napoleó I, es considerada com “una recepta bàrbara” ja que se atribueix a aquestes modificacions una imatge salvatge al considerar que estan fetes per a incrementar el mal al enemic amb la fi de propinar un esgarro carnal afegit a la estocada.

 

Si estudiem aquestes modificacions, podem arribar a una conclusió totalment contraria ja que aquesta practica el únic que fa es restar eficàcia, comportant el risc de poder ser desarmat el soldat amb mes facilitat per al seu oponent, aportant el risc de que el seu arpó pogués enganxar-se en quelcom lloc del seu propi equip o del seu enemic.

 

Segons les explicacions i estudis realitzats per un “Vell Hussard”, el Coronel McCarthy, Conservador del Museu del Exercit a Paris des de 1963 fins el 1982, fa al·lusió a aquesta pràctica com un mètode de anar per casa amb la única finalitat de donar comoditat al genet per a poder recollir quelcom peça de uniformitat caiguda a terra sense necessitat de desmuntar del seu cavall.

 

 

Detall de la punta arponada del mateix sabre

 

La veritat es que no es troben gaires fulles modificades de aquesta manera, durant la meva trajectòria de mes de quaranta anys com a col·leccionista he de dir que amb totes les armes que han passat per les meves mans i per tots el Museus d’arreu del Mon visitats n’he vist molt poques.

 

En Jean Lhoste, contempla dins del seu llibre “Les sabres portés par l´Armée Française” aquest tipus de modificació, qualificant-la com a voluntària i sobretot present als sabres dels Hússars i dels Dragons. Diu que al retirar el sabre de la ferida desprès de la estocada aquest petit arpó afegeix al mal varis i profunds esgarrons de carn. Esta convençut edemes de que aquest Cavallers no eren gens tendres, apunta’n també la possibilitat d’utilitzar l’arpó per a descavalcar al genet de la seva muntura al enganxar-lo al arnes be del cavall be del genet.

 

La meva opinió personal evidentment es donar la raó al Coronel McCarthy, personatge molt entès i de gran credibilitat, però també dono crèdit a la destrossa afegida que aquest “arpó” pot produir a una ferida en combat segons l’estudi de l’amic Lhoste, persona amb qui he tingut llargues xerrades, gran col·leccionista, escriptor i gran antes d’armes blanques del Primer Imperi francès.

 

 

 


Francesc Pintado i Simó-Monné

Massèna International Society

 

Un sabre a la Guerra Peninsular

Molt sovint quan tinc un objecte de les Guerres Napoleòniques a les mans, la meva ment inicia un llarg viatge a través de la història, plantejant una infinitat de preguntes i de suposicions sobre l’objecte en qüestió, alguns mostren de seguida els seus passos a través de la història, altres no.

Sabre britànic per tropa de Cavalleria Lleugera model de 1796P, marcat com n º 1 que va pertànyer al Soldat “B” del 16th., De Light Dragoons Regiment (Col Francesc Pintat)

 

Avui parlaré d’una peça britànica, d’una peça britànica que per si sola aporta considerable informació a través de la gran riquesa en punxons i inscripcions que hi obren, avui parlaré d’un sabre model 1796P per tropa de Cavalleria Lleugera, concretament d’una peça que va pertànyer al Light Dragoon “B” pertanyent al 16th. Light Dragoons Regiment, la breu història del seu pas per la península relataré:

Reconstrucció de la Càrrega del 16th. Light Dragoons a Waterloo – Observeu el seu uniforme model de 1812



El dia 31 març 1809 el 16th. Light Dragoons Regiment, capitanejat pel Coronel George Anson, navega des de Falmouth cap a Portugal, desembarcant a Lisboa el dia 13 del següent mes, després de 14 dies de navegació.
El 16th. forma immediatament Brigada amb el 14th., també de Light Dragoons, Brigada el Comandament l’ostenta el General Stapleton Cotton, entrant per primera vegada en acció en creuar el Riu Duero al març de 1809 i posteriorment a Salamanca el dia 16 de Maig del mateix any en ser atacats per la rereguarda francesa.

 

El 16th. Light Dragoons Regiment a Espanya, cal observar l’ús del casc “Tarleton”. A partir de 1812, el casc seria substituït pel Shako. Observeu també que els cavalls porten la cua en forma “Colino”, van ser els anglesos qui van introduir aquest tipus de tall practicat en les cues dels cavalls a Espanya.

El 16th., Entra en combat distingint-se en la batalla de Talavera els dies 27 i 28 de Juliol de 1809, perdent 13 homes.
En Busaco, es van mantenir en reserva no prenent part en la Batalla que va tenir lloc el 27 de setembre de 1810.
Quan les tropes anglo-portugueses van arribar a Torres Vedras l’octubre de 1810, el 16th., Va estar aquarterat a Mafra i després en Ramalhal, encarregant-se de la persecució de l’Exèrcit del Mariscal Masséna durant la seva retirada al novembre de 1810 durant diversos mesos, acabant per xocar amb la rereguarda francesa.
El Regiment es distingeix en la Batalla de Fonts d’Oñoro del 3 al 5 de maig de 1811, acabant per ser aquarterats a la frontera hispà-portuguesa. De gener a abril de 1812 la seva comesa va ser la vigilància de les operacions del lloc de Ciutat Rodrigo i de Badajoz respectivament, pràctica habitual duta a terme pels Regiments de Cavalleria durant els Llocs de Ciutats. El Regiment participa amb una aclaparadora càrrega el dia 11 d’abril de 1812 a la Batalla de Llerena (Badajoz), prenent gran nombre de presoners, sent esmentat en els despatxos del seu Comandant en Cap el General Cotton. Seguidament prenen part en la Batalla de Salamanca (Els Arapiles) el dia 22 de Juliol de 1812, quedant-se després encarregat de la custòdia de la Ribera del riu Duero mentre Wellington marxava cap a Madrid.
A l’octubre de 1812 el 16th., Cobreix les operacions del lloc de Burgos enfrontant-se a les tropes franceses en retirada el dia 23 d’Octubre a les marges del Riu Pisuerga, perdent en aquest enfrontament 62 de seus efectius.

Durant l’hivern de 1812-1813 el Regiment és aquarterat a Aviero no entrant a Espanya fins al mes de maig de 1813 quan Wellington inicia el seu avanç cap a Vitòria.

El dia 21 de juny el 16th., Càrrega brutalment contra els francesos en la gran Batalla de Vitòria perdent 21 homes. Continua seves accions als Pirineus, distingint el dia 10 de Novembre de 1813 a la Batalla de Nivelle actuant en protecció del Ala dreta de la Infanteria al voltant de Sant Joan de Luz.

El proper mes pren part en la batalla de l’Nive, sent després aquarterats.

Quan Wellington arribava a Tolosa, el 16th., Roman estacionat a Baiona, quedant en aquesta Ciutat fins al final de la Guerra Peninsular a l’abril de 1814.

Dos mesos més tard el Regiment marxa cap al Nord, fins Calais sent repatriat a Anglaterra al juliol del mateix any fins al dia 11 abril 1815 que s’embarca de nou cap al continent, on prendrien part decisiva en la Batalla de Waterloo, duent a terme la seva Càrrega més gloriosa.

Casc “Tarleton”, utilitzat pels Regiments de Light Dragoons fins a 1812.

El sabre que ens ocupa, és un sabre per tropa de Cavalleria Lleugera model 1796 Pattern, disseny del Major John Gapard Lemarchand, de qui parlaré en un pròxim relat.
Arma equilibrada, equipada amb una considerable full el disseny la dota d’un gran efecte mortífer, arribant-se a queixar els francesos per escrit a les autoritats militars britàniques del seu efecte devastador, vagi cara ………………., la dels francesos!

Muntura del sabre i detall del coll del seu beina – Noteu B-1 gravat a la naveta de subjecció a la beina a la creueta de la muntura i la mateixa inscripció situada sota el número del Regiment situada a la part inferior del coll de la beina .



Muntura del tipus anomenat de estrep, “a l’anglesa” confeccionada completament en acer, composta per guarda simple, llarg galluelo acabat en forma esfèrica lleugerament tornat cap a la fulla, monterilla correguda, puny de fusta cordada i folrada d’espès cuir acabat amb una virolla de protecció i dues navetes per la seva correcta subjecció a la beina ubicades una a cada costat del seu creueta.
Full corba, extremadament ampla, eixamplant considerablement en el seu terç final, confeccionada per Gill, famós Espadero de Birmingham la marca de control està representada mitjançant un “1” Coronado, punxonat en el full. La naveta va gravada amb una “B” subratllada i un “1” sota, el que ens diu que es tracta del sabre número 1 del Light Dragoon B, els soldats en comptes de portar un número d’identificació, portaven una lletra com a identificador.

Beina, confeccionada completament en gruixuda planxa d’acer amb brocal inserit en la seva boca subjectat mitjançant dos cargols, dos importants abraçadores foradades i proveïdes d’anella per al seu transport i batent “a l’anglesa”. Porta gravat sota la seva brocal: el nom del Regiment 16 LD (per 16 Light Dragoons) subratllat, sota una “B” (identificativa al Dragoon B) subratllada i sota un “1” (indicatiu del nombre de sabre).
Aquest tipus de sabre, el 1796 Pattern, va ser comprat i utilitzat en gran nombre per Espanya, i Àustria, davant la caiguda dels seus Fàbrica d’Armes en mans de Napoleó, Sent també va ser utilitzat per Portugal, però d’això parlaré en un altre article.

 

Punxó d’aprovació estatal que identifica el sabre com Apte per al Combat a Primera Línia mitjançant una Corona, sota la Corona hi ha un nombre que identifica el seu Constructor, en aquest cas Thomas Gill, famós Espadero a Birmingham.

 

Francesc Pintado i Simó

Massena International Society

HISTÒRIA D’UN GUERRER DESCONEGUT

Encetem amb aquest article un nou apartat que l’hem titulat “Armes en acció”, on per part del nostre amic i membre de l’associació, en Francesc Pintado, ens mostrarà amb els seus articles les històries d’algunes de les millors peces de la seva col·lecció particular. En Francesc, que és membre de la Massena International Society, és en l’actualitat un dels més importants col·leccionistes d’armes napoleònics del nostre país i un dels més prestigiosos especialistes d’armes de l’època. Tot un honor poder comptar amb ell.

 

HISTÒRIA D’UN GUERRER DESCONEGUT

El dia 18 d’Abril de l’any 2007, a les deu del matí, em trobava assegut a la Sala de Subhastes “Dreweatt Neale”, en la Mansió “Donnington Priory” a Newbury, localitat del Comtat de Berkshire (Anglaterra) esperant que sortís a subhasta un sabre, un sabre dels anomenats d’honor o de recompensa que va pertànyer a un tal Major Henry Blosse LYNCH i que havia intervingut en la Guerra Peninsular, fent al · lusió a Ciudad Rodrigo.
Després de licitar contra un senyor anglès, pèl-roig ell vaig tenir la sort de fer-me amb el sabre del Major Henry Blosse LYNCH personatge que desconeixia del tot igual que a Ciudad Rodrigo que per a mi per aquell temps no era més que un punt al mapa de la nostra estimada Espanya tot i haver llegit sobre la seva història relacionada amb la Guerra Peninsular.
Vaig arribar a casa meva a Tarragona i allí va quedar el sabre penjat a la paret amb els altres 97, de la meva col · lecció particular, esperant que li arribés el torn de fer-li la “autòpsia”, dic “autòpsia” a la investigació que aporto a cadascuna de les meves peces a través de les seves marques, punxons i altres vestigis, idioma amb el qual ens parlen aquestes peces i que ens ajuden a situar-les correctament en el passat.

El sabre d’Henry Bloose Lynch

A l’agost de l’any 2008 traslladà el meu domicili a Salamanca, fixant allí la meva residència habitual. Vaig convidar a diversos amics d’entre els quals hi havia la meva gran amiga Muguette, Secretària del Príncep de Essling Victor André Massena, descendent del Mariscal que va assetjar Ciutat Rodrigo en 1810.

Durant els dies que vaig tenir els meus amics a Salamanca realitzem moltes excursions de les quals a petició pròpia de la meva amiga Muguette, havíem de visitar sens falta Ciudad Rodrigo perquè a Ciudad Rodrigo havia una Exposició de gravats referents a l’època napoleònica de la qual li havia parlat molt bé el Príncep d’Essling així com de la Ciutat, que per a ell era una de les meravelles d’Europa.

Doncs bé, arribem a Ciudad Rodrigo i la veritat és que no donava crèdit al que veien els meus ulls, els elogis del Príncep de Essling, no arribaven a l’alçada del que aquesta magnifica Plaça Forta, molt proper al meu Tarragona natal ens oferia. .
Van passar els mesos i les casualitats de la vida em van oferir l’oportunitat de dirigir un Hotel-Palau en la meravellosa Ciutat Rodrigo, el sí no es va fer esperar i vaig entrar a formar part dels habitants d’aquesta bella localitat. Vaig ser acollit generosament per tots els seus habitants, que em van fer sentir com un mirobrigense més.

Vaig conèixer a qui avui considero com un dels meus millors amics, José Ramón Cid.

Em vaig recordar del meu sabre, i no vaig demorar a investigar la seva història, que és el següent:
Es tracta d’un sabre dels anomenats d’honor o de recompensa, ofert per “The Rochester and Chatham Volunteers” al llavors recent ascendit a l’ocupació de Major, el Capità Henry Blosse LYNCH, en atenció al seu comportament durant els seus anys de servei en el precitat Regiment, tant als seus iguals com als seus subordinats, datant aquest esdeveniment el dia 12 març 1809 tot això gravat a l’àcid en l’esplèndida full de Damasc que munta el sabre.

Com conseqüència al seu ascens, Henry Blosse LYNCH, passa a engrossir les files del 13 Light Dragoons Regiment amb l’ocupació de Major (Comandant), integrant-se en la Guerra Peninsular sota el cap del Duc de Wellington, distingint-se en la batalla de Fonts Oñoro i en el lloc i presa de Ciudad Rodrigo, on passa a formar part de la Brigada portuguesa del General Pack sent esmentat el seu nom en els Despatxos del propi Duc de Wellington, la al · lusió diu així:
“El general de brigada Pack, formava la 5 ª Columna i havia de realitzar un fals atac a la façana sud de la Fortalesa per tal de confondre als assetjats mentre el Regl., N º 94 baixava al fossat formant dues columnes a la dreta de la Brigada Mackinnon, donant suport el seu descens per així atacar al peu del canó oberta en la falsa braga “

  “El Brigadier Pack, comenta Wellington, va superar fins i tot les meves previsions, convertint el seu fals atac en real. La seva avantguarda manada pel MAJOR LYNCH, va perseguir a les tropes franceses més enllà de les obres avançades, fins a la falsa braga, fent presoners a tots els que allí es trobaven “-

 

/ 1 – Account of the war in Spain, Portugal and the south of France from 1808 to 1814 inclusivament in two volumes – by John T. Jones Lieut. Colonel, Corps of Royal Engineers – Second Edition Vol I – Capítol XL gener de 1812, pàgina núm 402 – London 1821 –


El 13th., Light Dragoons Regiment, es desplaça a Badajoz i torna a reunir-se amb el gruix de l’exèrcit de Wellington, retirant-se a Portugal en 1813.
La nit del dia 31 de Maig, matinada del dia primer de juny de 1813, en creuar el riu Esla a Zamora, a l’altura de Valdeperdices davant la gran dificultat de gual que presentava l’esmentat riu són sorpresos per Dracs francesos morint un oficial i 32 homes pertanyents al 13rd. Ligth Dragoons Regiment.

Marcatge oficial d’un sabre model de 1796 per tropa de Cavalleria Lleugera pertanyent al 13th. Light Dragoons Regiment

 


Aquesta informació està avalada per la recerca en arxius històrics amb la col · laboració del meu bon amic Miguel Ángel Martín Més, complementant així la informació rebuda dels actuals descendents del Major Lynch.

Per tot això, podem testificar que, el Major Henry Blosse Lynch, neix el 1778 en el si d’una important família propietària de Party House a Co Maig, Irlanda, que segons els seus descendents Henry, com Major del 13th., Ligth Dragoons Regiment, mor en acte de servei a Espanya el dia 1 de Juny de 1813, sens dubte el lloc és la vora del riu Esla a l’altura de Valdeperdices a la Província de Zamora. El cos del Major queda enterrat a Espanya, recuperant les seves pertinences, inclòs aquest sabre, que són retornades a la seva família a Irlanda, conservant fins al dia que decideixen posar en subhasta.
Es tracta d’un sabre per a Oficial de Cavalleria Lleugera.

Muntura d’estrep formada per guarda a l’anglesa acabant amb un llarg galluelo en forma de botó tornat cap a la fulla, puny en fusta folrat en cuir, amb tres tatxes de llautó a cadascun dels seus costats, clavetejades, com a símbol distintiu d’un capità de l’exèrcit britànic. El puny acaba en virolla. Tota la muntura està construïda en llautó ribetejat i daurat al mercuri.

Detall de la típica empunyadura “a la Anglesa”

Important full de Damasc que presenta en el seu tall la petjada d’haver estat usada en combat. És extremadament ampla, eixamplant considerablement en el seu terç final, assemblant-se a una simitarra d’origen turc-otomà molt de moda en aquesta època. Està llaurada amb l’escut del Regiment “The Rochester and Chatham Volunteers” embolicat d’atributs florals i geomètrics en una de les seves cares, en l’altra, figura la següent inscripció:

Detall de la inscripció a l’àcid

“GUIVEN TO CAPTAIN H. B. LYNCH BY THE ROCHESTER AND Chatham Volunteers IN TESTIMONY OF THE HIGH SENSE they Entertain OF HIS Zeal AND THE UNREMITTED ATTENTION HE PAID TO THE Discipline OF THE CORPS, AND ALSO HIS GENTLEMANLY DEMOUR towards INDIVIDUALS During THE TIME HE WAS their ADJUDANT. XII MARCH MDCCCIX ”

Detall de l’empunyadura i de la seva esplèndida fulla, observeu l’escut “Rochester & Chatham Volonteers”


Beina enterament confeccionada en acer, amb brocal, dues abraçadores amb pitons amb anelles i batent en llautó daurat al mercuri.
La beina porta l’escut del Regiment Rochester and Chatham Volunteers, en llautó daurat i plata, soldat en el primer terç de la seva cara dreta.

Francesc Pintado i Simó-Monné