L’equip humà del Projecte Tarragona 1800: Esteve Galindo

 

Esteve Galindo, nascut a Barcelona, ara fa una colla d’anys, és el protagonista d’aquest article.

Vinculat en el mon del comerç i de l’ensenyament, ha alternat durant molts anys  les seves dues grans passions professionals amb la seva gran passió que és el mar i la navegació. En l’actualitat, aprofita el seu poc temps lliura en recrear a escala els millors vaixells de l’història, molts d’ells exposats permanentment en el Museu del Port de Tarragona .

 

Alpha Quan neix el teu interès pel període històric vinculat a la Tarragona del 1800?

Per mi, qualsevol període de la història és prou interessant per aprofundir-ne i treure’n el millor d’ell, però des de sempre he vist aquest període fascinant i digna de ser estudiat en profunditat.

La Tarragona de 1800, o si especifiquem més, el abans i el després de les guerres napoleòniques, és un període molt interessant dins l’evolució del nostre país. És per una banda un període, si ho mirem d’una manera supèrflua, on els exèrcits brillen per la seva pompositat i l’art i la cultura floreix com la primavera; però que si hi mirem de manera més profunda podem veure que rere de tot això plana la  guerra, la misèria, la por, la fam i la mort,  com a conseqüència dels grans canvis socials que s’estan portant a terme per tot Europa i que marcaran el futur de la nova Europa del segle XIX. Canvis que sens dubte vam poder comprovar en les nostres pròpies carns, aquí a Tarragona.


Quina és la teva participació en la associació i com et vas vincular a ella?

La meva modesta participació es la de ser el tresorer de l’associació, tasca difícil de portar a terme en els temps que corren. Amb la meva relació amb professionals del mon de la difusió cultural així com la meva participació amb grups de reconstrucció històrica, no va ser gens difícil que en vinculés a ella. Va ser un gran iman que en va atreure irremediablement.

 

Un dels pilars bàsics del Projecte és la recreació històrica d’època. Intervindràs en algun d’aquests grups que creareu o veuràs els toros des de la barrera?

Quan jo em fico em fico fins el moll del os. M’agradaria poder crear un grup que recreés el Regiment d’artilleria de Tarragona, de 1811, amb canó i tot, però de moment anirem poc a poc i ens centrarem en la creació del Grup de Milícies Urbanes de Tarragona de l’any 1810.
Què pot aportar a la cultura de Tarragona i dels pobles del Corregiment l’associació Projecte Tarragona 1800?

Coneixement, descobriment. Aquestes son per mi dues paraules màgiques que son la clau d’aquest gran projecte. Tot i així, l’èxit dependrà del grau d’implicació dels pobles de l’antic Corregiment de Tarragona que es vulguin implicar en el projecte.


Mirant el llistat de sòcis, tens el carnet de l’associació amb el número 1. Com és això?

Simple qüestió d’edat a l’hora de posar els primers noms de la llista de socis.

Considera que els ciutadans que viuen en les poblacions que van pertànyer al  Corregiment de Tarragona coneixen en profunditat aquest període de la seva història?

En absolut. Ni en profunditat ni en superficialitat. Aquest coneixement sols pertanyen a un nombre limitat d’estudiosos de l’època. Cal començar a donar a conèixer l’època des de les escoles, des de els centres cívics, des de les universitats,… Mitjançant conferències, exposicions, treballs de recerca, publicacions,…, podrem, de mica en mica, fer que  la ciutadania vagi descobrint aquest apassionant i interessant període tant important i tant vital per l’evolució de les nostres comarques.

Què farà la nova associació per facilitar la divulgació del que va passar en els anys previs i posteriors a la Guerra del Francès?

Treballar, treballar i treballar per poder, sense pressa però sense pausa, anar incentivant a la gent a conèixer aquest període. De moment mitjançant el nostre blog, després amb conferències i activitats a les escoles i centres cívics, després amb la creació dels grups de reconstrucció ens podrem acostar més al públic en general,…, i ja anirem veient.

 

Gràcies Esteve

Carles Gosalbez

L’equip humà de PROJECTE TARRAGONA 1800: JOSE LUÍS HERNÁNDEZ

José Luis Hernández s’ha vinculat a l’associació Projecte Tarragona 1800 des dels seus inicis. En la seva qualitat d’escriptor, destaca d’aquest període, i en especial de la Guerra del Francès, en pròpies paraules, el coratge, la decisió i la persistència de la població tarragonina que va decidir quedar-se a defensar les seves cases i les seves famílies. Ho van fer “tot i que sabien que el seu destí estava segellat per endavant”, ha manifestat.


Què l’ha motivat fer-se soci de l’associació Projecte Tarragona 1800?

L’estar involucrat en un projecte divulgatiu que donarà a conèixer encara més la història de la nostra ciutat dins i fora de les nostres fronteres. La història més enllà de l’època romana, ja que més enllà de la grandiositat que, és evident que va tenir, i que tots coneixem, crec també que és important donar a conèixer també les vicissituds per les que va passar i els herois que es van veure implicats en els fets anteriors, durant i posteriors al setge a què va estar sotmesa la ciutat, i els esforços que els supervivents van fer per tirar endavant en aquells moments tan durs.
Com valora la creació d’una entitat que té com a primer objectiu donar a conèixer la ciutadania de Tarragona i del seu Corregimiento en un període de la història, a cavall de dos segles, el segle XVIII i el S. XIX, i immersa de ple en la Guerra del Francès?

Importantíssima per donar a conèixer que, igual que altres ciutats que han passat a la història de la Guerra del Francès, com la nostra, també mereixen el seu lloc en ella.Ciutats com Saragossa i Madrid tenen el seu reconeixement i el seu lloc en els llibres, Per què no Tarragona? Amb la creació d’aquesta entitat i el treball de tots els seus integrants podem esmenar i col · locar a la nostra ciutat on es mereix per mèrits propis.No tan sols el lloc i la batalla final a les escales de la Catedral, que és el que ens ha arribat a través de la literatura, sinó l’esforç al qual es va veure sotmesa la població per ressorgir de les cendres i aixecar-se de nou.
Considera que els tarragonins coneixen en profunditat l’abans, el durant i el després de l’episodi bèl · lic que va patir la ciutat el 1811?

Jo puc parlar per mi. I sincerament he de contestar que no. Evidentment coneixia per sobre els fets esdevinguts, però el aprofundir i descobrir m’ha apassionat fins al punt de voler involucrar-me en aquest projecte per aportar el meu granet de sorra.

Com a soci col·laborador de Projecte de Tarragona 1800, què pot aportar vostè a l’entitat?

Recrear els episodis esdevinguts des d’un punt de vista històric, creant personatges que enganxin als lectors i amb els que puguin sentir identificats en els seus avatars al llarg de tota l’aventura que iniciarem amb ells.

Té algun projecte per realitzar en el futur?

Finalitzar un llibre que tinc a la recta final, intentar editar, amb un altre que ja tinc acabat i que forma part d’una trilogia, i posar-me a investigar per començar l’esmentat anteriorment.
Què li crida més l’atenció dels successos esdevinguts en ocasió de la invasió de l’exèrcit de Napoleó?

El coratge, la decisió i la persistència de la població que va decidir quedar-se a defensar les seves cases i les seves famílies tot i que sabien que el seu destí estava segellat per endavant.
Creu que la Guerra del Francès va marcar un abans i un després en la trajectòria històrica de Tarragona?

Tarragona és un exemple a seguir de com un poble abatut i destruït va aconseguir tirar endavant sense donar-se per vençut en cap moment. Entre tots van tornar a aixecar les seves cases, les seves famílies, els seus negocis. Com he dit al principi, Tarragona no surt als llibres d’història com la ciutat que va ser arrasada per les forces napoleòniques per donar un exemple a tot Espanya. Aquest projecte aconseguirà que això es posi remei i que l’abans, el durant i el després de Tarragona ocupi el seu lloc en la història, tal com es mereix.

Carles Gosálbez


L’equip humà del PROJECTE TARRAGONA 1800: BLANCA CROS

 

‘La Guerra del Francès és un període històric fascinant’

Blanca Cros va estudiar Turisme a la Universitat de Saragossa, és copropietària d’Argos Serveis Culturals i forma part de l’equip que ha posat en marxa l’associació Projecte Tarragona 1800. Va néixer a Saragossa el 1984. Procedeix d’una família d’hostalers emprenedors que regenta a Carinyena el restaurant “La Rebotica”, ubicat en una antiga farmàcia. Entre d’altres activitats professionals, Cros ha treballat a l’oficina de Turisme de la ciutat de Saragossa i en l’Expo 2008 celebrada a la capital aragonesa. Un cop finalitzat aquest esdeveniment internacional, va anar a residir a Tarragona.
Què espera de Tarragona 1800, un nou projecte de divulgació cultural del qual formes part?

El consideraria un primer pas per reivindicar un període històric fascinant i important per igual.

Del període de les guerres napoleòniques, què li crida més l’atenció?

La capacitat de França per poder guerrejar durant vint anys per Europa de manera gairebé sempre victoriosa i el punt d’inflexió que va suposar en la Història d’Europa.
Digui’m un fet històric que ressalti de manera especial?

Hi ha molts, però possiblement destacaria els setges de Saragossa, la meva ciutat.

Què pot aportar Tarragona 1800 a la divulgació de la Guerra del Francès al nostre territori?

Crec que és projecte que pot reivindicar l’important paper que va jugar el Corregiment de Tarragona en la lluita contra els invasors en totes les facetes de la vida quotidiana, no només la militar.

Què va significar per a Tarragona el setge de 1811 i l’ocupació francesa de la ciutat?

Va marcar un abans i un després, en quedar reduïda a cendres i gairebé despoblada. L’any 1813 amb prou feines arribava als 300 habitants. La guerra va obligar a la ciutat a tornar a començar des de zero i gràcies al patiment de 1811 va ser nomenada capital de província el 1834.
Com valora el naixement de Tarragona 1800, un nou projecte de divulgació cultural del qual forma part?

Jo espero que es converteixi en un gran projecte en el qual tota la ciutat participi. Així podrem entendre millor la història de la nostra ciutat, d’una manera més didàctica i real, no només per allò que es posa en els llibres que va succeir, sinó recreant la situació d’aquella època. Crec que aquest projecte portarà coses molt bones a Tarragona, com més turisme cultural i col·laboració entre els tarragonins i, en definitiva, pot ser una referència en l’àmbit de la unió ciutadana i d’un desenvolupament local i turístic de qualitat.
En què es concreta la seva participació en l’associació?

Actualment, sóc la Community Manager de l’associació, es a dir, la persona encarregada de gestionar, construir i moderar tot una sèrie de comunitats a partir de la nostra marca, en Internet. Prenc part en el desenvolupament de les xarxes socials, faig el manteniment del bloc gràcies a tots els articles que m’envien els meus companys i vaig dissenyar la pàgina web de l’associació. En definitiva sóc la responsable de la difusió 2.0.

 

 Carles Gosálbez