Voluntaris de Tarragona (1802) – Nou document gràfic-

 

Encara que ens hem centrat últimament en la recreació de les “Milícies Urbanes de Tarragona “ de l’any 1810, no volem oblidar anar recopilant nova informació sobre les altres formacions que tenim recrear en el futur. Una de elles i segona en importància per nosaltres es la de recrear el Regiment “Voluntaris de Tarragona”, amb els dos uniformes, el de 1802 i el de 1805.En aquesta ocasió ens ha arribat a les nostres mans un magnífic dibuix realitzat pel genial dibuixant  Jose Mª Bueno, i que està datat l’any 1962.

Disfruteu-lo

Noves aportacions gràfiques sobre el Regiment d’Infanteria lleugera “Voluntaris de Tarragona” (1802) 1a. Part

Com que diuen que per la vista s’entra a l’ànima i l’ànima és la font d’inspiració i del plaer, gaudiu d’aquestes noves làmines que representen el nostre estimat Regiment de “Voluntaris de Tarragona”. En estat realitzades per un dels més prestigiosos dibuixants, J.Martín Bueno.

Els uniformes militars durant el regnat de Carles IV (1788-1808)

D’esquerra a dreta:
– Companyies de Caçadors Artillers de la Guàrdia Reial; 1793.
– Companyies de Caçadors Artillers; 1800.
– Granader de les Reials Guàrdies Valones.
– Capità General.
– Hússar de la Guàrdia de l’Almirall; 1800-1805.
– Brigada d’Artilleria Volant de les Reials Guàrdies de Corps; 1797.
– Oficial del Real Cos d’Enginyers.
– Artillers del Reial Cos d’Artilleria; 1806.

El genial uniformòleg D. José M. Bé Carrera és autor de nombroses obres sobre la uniformología espanyola però sens dubte la seva obra més il·lustrativa de la trajectòria i evolució de l’uniforme espanyol és «Soldats d’Espanya, l’uniforme militar espanyol des dels Reis Catòlics fins a Joan Carles I».
Aquesta obra va ser declarada d’utilitat per a l’Exèrcit per Ordre de 3 d’agost de 1978, obtenint el segon premi en l’apartat de Literatura i Periodisme en els Premis Exèrcit de 1978.
En aquesta ocasió podrem gaudir dels dibuixos que representen els uniformes militars durant el regnat de Carles IV, un regnat en què hi va haver nombrosos canvis en la uniformitat i en l’equip dels soldats de l’exèrcit espanyol.
-1785: Es suprimeix el fusell i corretjam per a l’oficialitat dotant-se de  l’espasa com a únic armament. Més tard es canviaria pel sabre, més còmode i útil.
-1791: S’aprova una nova uniformitat introduint les solapes en les casaques i botins de drap negre, quedant els alts botins de llenç blanc per parades de gala. La xucla i les calces sempre del color de les casaques, excepte algun regiment com a excepció.
-1793: Es dota a la tropa d’un uniforme marró per campanya, el barret rodó amb l’ala esquerra aixecada com a peça de cap i es va abolir l’ús de bucles i pols en el pentinat i s’haurà de dur curt i amb «patilla».

-1797: Es torna a l’anterior uniforme blanc amb coll alt, recte i obert per davant però més curt. Com peça de cap es recupera el tricorni. Es torna a tomb empolsat però mantenint la «patilla». L’uniforme marró es va mantenir en els regiments destinats a assetjar la plaça de Gibraltar.

-1800: Nou uniforme blanc amb solapes i com a peça de cap s’opta per una «mitra» alta folrada del color de la divisa i amb un escut d’armes reials al capdavant. La frontalera és rematada per un pompó amb flama.

-1802: Nou uniforme blau cel amb divisa negra i vius vermells per a tots els regiments. S’opta pel bicorn com a peça de cap dotant d’un plomall vermell.

-1805: S’opta per un nou uniforme blanc i amb divisa diferent per a cada regiment. Amb aquest uniforme s’inicia la Guerra de la Independència de 1808.

 

D’esquerra a dreta:
– Regiment de Dracs del Rei; 1796.
– Regiment de Cavalleria de Línia Algarbe; 1793.
– Soldat de Cavalleria de Línia; 1802-1805.
– Hússars Espanyols; 1800-1802.
– Metge d’Hospital; 1793.
– Regiment de Caçadors de Cavalleria Voluntària d’Espanya; 1787.
– Regiment de Caçadors de Cavalleria Olivenza; 1802.

D’esquerra a dreta:
– Regiment d’Infanteria de Línia de Mallorca; 1792.
– Regiment d’Infanteria de Línia de Toledo; 1793-1797.
– Regiment d’Infanteria de Línia de Granada; 1801-1802.
– Fuseller d’Infanteria de Línia; 1802-1805.
– Regiment 1 de Infanteria Lleugera de Voluntaris de Catalunya; 1789.
– Regiment 2 º d’Infanteria Lleugera de Voluntaris de Catalunya; 1800.
– Infanteria Lleugera; 1802.
– Oficial d’Infanteria Lleugera en uniforme de passeig; 1807.

D’esquerra a dreta:
– Reials Guàrdies de Corps; Companyia Italiana.
– Reial Cos de Guàrdies Alabarders.
– Fuseller de les Reials Guàrdies Valones.
– Tinent General en uniforme de gala.
– Capità del Reial Cos d’Enginyers.
– Minador 1 º en uniforme de parada del Regiment de Sapadors Minadors.
– Granader del Regiment d’Infanteria de Línia Guadalajara.

 

 

D’esquerra a dreta:
– Fuseller del Regiment Irlandès «Irlanda».
– Sergent de fusellers del Regiment d’Infanteria Lleugera «Voluntaris de Girona».
– Tambor del Regiment d’Infanteria de Línia de Màlaga.
– Oficial d’Artilleria a cavall.

 

D’esquerra a dreta:
– Oficial del Regiment d’Hússars Espanyols.
– Caçador del Regiment de Caçadors a cavall «Voluntaris d’Espanya»; 1807.
– Porta estendard de Dracs de Lusitania.
– Trompeta de Dracs de Pavía.
– Regiment de Cavalleria de Línia Algarbe.

La recreació dels uniformes de les Milícies Urbanes de Tarragona de 1810

Uniforme de la tropa, a partir de dibuixos de J. M. Bueno

 

Un dels objectius prioritaris del Projecte Tarragona 1800 és la creació de diferents grups de recreació històrica de l’època de les guerres napoleòniques. Un dels primers grups que ens hem proposat és la de les Milícies Urbanes de Tarragona, que van ser creades l’any 1810 per defensar la ciutat de Tarragona i que van desaparèixer el següent any amb la presa de la ciutat pels francesos després de 56 dies de dur setge.

Uniforme d’oficial, a partir de dibuixos publicats a la revista ristre

 

Afortunadament hem pogut comptar amb les actes de l’Ajuntament de Tarragona de 1810 que ens han posat en antecedents sobre la creació d’aquest cos i de l’uniforme que van adoptar.

Com aquesta informació no estava prou clara per no haver utilitzat en el redactat dels textos l’exacta terminologia militar pel que fa a les diferents parts de l’uniforme, ens vam posar en contacte amb el Sr Luis Sorando, a Saragossa, que és un dels majors especialistes en l’estudi dels uniformes militars de l’època.

Luis Sorando és el president de l’Associació Històric Cultural Voluntaris d’Aragó i és el vicepresident de l’Associació Napoleònica espanyola. No ha dubtat ni un moment en col · laborar en el projecte de la recuperació dels uniformes de les Milícies civils voluntari que van participar en el Setge de Tarragona el 1811. La seva gran experiència ens ha permès esbossar, segons tota la informació que hem pogut recollir fins al moment, com van ser els uniformes d’aquest cos.

Amb tot el nostre agraïment per la seva col.laboració en el nostre primer caminar, us convidem a tots aquells que estigueu interessats en col·laborar en aquest ambiciós projecte, a formar part del grup de recreació històrica Milícies Urbanes de Tarragona (1810).

 

El nou uniforme del Regiment de infanteria lleugera “Voluntaris de Tarragona”(1805)

Antic uniforme de 1800

En l’Estat militar de 1805 s’aprova un nou reglament canviant en la seva totalitat el model anterior. El seu uniforme serà: “ guerrera o casaca de color azul turquí con vueltos de los faldones amarillos o rojos según regimiento, pantalón blanco abotonado a media pierna, polainas negras y bicornio negro con plumín verde. Se rescatan las divisas para cada regimiento que se lucirán en cuellos, solapas, bocamangas. Es cada vez más frecuente el uso de gambetos y ponchos de color marrón”.

En el cas del Regiment de Tarragona el coll i la bocamàniga serà de color groc i la solapa serà del mateix color blau turquí que la casaca i en un bordó groc al seu voltant. El botons seran daurats i portaran gravats el nom de Tarragona.

Aquest uniforme no serà portat fins ben entrat l’any 1809.

A continuació us mostrem alguns dibuixos basats en dibuixos publicats en la desapareguda revista Ristre. A disfrutar-los.

 

El Regiment d’Infanteria lleugera «Voluntaris de Tarragona» a la Gran Guerra (1793-1795) 1 ª Part.

Saint-Laurent-de-Cerdans en l’actualitat

 

El Regiment de «Voluntaris de Tarragona», durant la Gran Guerra contra França, va jugar un important paper militar en els diferents combats amb els quals es va enfrontar. La seva gran coratge i fermesa davant l’enemic li va merèixer el seu reconeixement i admiració tant en un bàndol com en l’altre.
Aquesta sèrie d’articles estan destinats a donar a conèixer algunes de les accions en què tan gloriós regiment va participar i va donar fama i nom a Tarragona.

Ocupació de Sant Llorenç de Cerdà (17 d’abril de 1793)

Antecedents

El dia de Dijous Sant de l’any 1793 els habitants de la petita vila de muntanya de l’alta vall del Tec anomenada Sant Llorenç de Cerdà van treure en processó les imatges habituals del poble. Assabentat de les seves intencions, el comissionat de la Convenció de la República es va oposar a la processó enèrgicament, manifestant que «ja havia passat l’època de tals mojigangas». No obstant, la processó es va portar a efecte i, al seu pas davant del comissionat, aquest va començar a insultar amb paraules grolleres la imatge de la Verge. Els habitants del poble reacccionaron amb indignació i van carregar contra el comissionat, que es va veure obligat a fugir i refugiar-se a Perpinyà.
El Directori del Departament va enviar 300 homes per castigar els habitants de Sant Llorenç per grandària desacatament a l’autoritat d’un representant de la Convenció. Però el poble es va mantenir ferm en les seves conviccions de manera que la Convenció va instruir un procés criminal contra ells i va condemnar la guillotina a un terç de la població, al presidi a un segon terç ia la confiscació dels seus béns al terç restant. Per a l’execució de la sentència van sortir de Perpinyà dos botxins escortats per un batalló.

Aquest era l’ànim dels habitants de Sant Lorenzo quan el 10 d’abril es van presentar a Figueres els tres principals habitants de la localitat, anomenats Noel, Costa i García, per oferir al general Ricardos l’entrada lliure de les tropes espanyoles a les seves muntanyes.

El general Ricardos va acceptar immediatament l’oferta. Militarment, se li oferia la possibilitat de passar els Pirineus amb les seves tropes i artilleria pel coll de Portell, deixant sense efecte l’amenaça que suposava el fort de Bellegarde, que bloquejava el pas del Coll del Pertús des de La Jonquera. Políticament, si no acceptava la proposició corria el risc que es enfriasen els ànims col · laboracionistes dels addictes a Espanya dins de la vall del riu Tech Per tot això, el general Ricardos va decidir el començament de les operacions sense esperar l’ordre de Madrid.
Preparatius per a la invasió

El 16 d’abril va ordenar que les tropes d’invasió es concentressin a la nit al poble de Maçanet amb quatre dies de pa, sis càrregues de útils, tres enginyers i un recanvi de cartutxos. També va ordenar que a Massanet hagués formatge i vi per donar a la tropa, i que la sortida de Maçanet cap a la frontera es realitzés a la una de la matinada del 17 d’abril.

Massanet era l’última població espanyola abans de la frontera. Aquest punt havia estat el lloc habitual de concentració de les tropes espanyoles durant les guerres entre ambdós països durant el regnat de Lluís XIV, i d’aquest lloc van partir les tropes d’invasió el 1674.

La força d’invasió ascendia a uns 3.500 homes i es va posar sota el comandament del Mariscal de Camp D. Joan Escofet, el segon va ser el brigadier D. Joaquín Palafox. Les unitats d’aquesta força van ser les següents:

• Quatre companyies de granaders del Regiment de Guàrdies Espanyoles.
• Quatre piquets del Regiment de Guàrdies Espanyoles.
• La companyia de granaders del Regiment d’Infanteria de Línia de Burgos.
• La companyia de granaders del Regiment d’Infanteria de Línia de Mallorca.
• El Regiment d’Infanteria de Línia de València, amb els seus dos batallons i la seva companyia de granaders.
• El Regiment d’Infanteria de Línia de Granada, amb els seus dos batallons i la seva companyia de granaders.
• El 1er. Regiment d’Infanteria Lleugera de Catalunya, amb el seu únic batalló.
• El Regiment d’Infanteria Lleugera de Tarragona, amb el seu únic batalló.

Van ser dividits en quatre columnes:

• una columna al comandament del brigadier D. Eugenio Navarro, capità del Regiment de Guàrdies Espanyola, amb missió d’atacar i ocupar el poble de Sant Llorenç de Cerdà.
• una columna al comandament del brigadier D. Antonio Cornel, coronel del Regiment d’Infanteria de Burgos, amb missió d’atacar i ocupar el poble d’Arlés.
• una columna formada pels regiments de València, l’1 de Voluntaris de Catalunya i el de Voluntaris de Tarragona, al comandament del brigadier D. Francisco Javier Negrete, coronel del Regiment d’Infanteria de València, amb missió d’atacar i ocupar el poble de Ceret.
• una columna de reserva, al comandament del Mariscal de Camp Escofet.

Voluntaris de Catalunya

 

Però la concentració de les forces no es va executar tan bé com el pla requeria. Alguns cossos es van extraviar i van arribar tard a Massanet, altres estaven massa lluny i tampoc van arribar a la seva hora, i la provisió de pa per a les tropes va ser deficient. Les últimes unitats van arribar a les 03:30 del matí del dia 17, i la majoria de les unitats van iniciar la invasió sense pa ni roba de recanvi. Com es pot observar, l’operació s’iniciava de forma una mica desorganitzada, però va ser el preu que va haver de pagar per haver canviat el pla original per donar suport i socórrer els habitants de Sant Llorenç de Cerdà.

En vista d’això el Mariscal de Camp Escofet va ordenar la sortida de la columna del brigadier Negrete a l’avantguarda per atacar i ocupar Sant Llorenç de Cerdà, mentre ell romania a Massanet esperant a la resta de les unitats. La columna del brigadier Negrete estava formava per:

• 1er. Regiment d’Infanteria Lleugera de Voluntaris de Catalunya, a l’avantguarda.
• Regiment d’Infanteria Lleugera de Voluntaris de Tarragona.
• Regiment d’Infanteria de Línia de València (un batalló).

Una vegada concentrats tots els cossos, les columnes van anar sortint a continuació. Els passos de muntanya cap a on es van dirigir les columnes espanyoles eren els següents: Coll de Creu, sobre Sant Llorenç de Cerdà; Coll de Faitg, sobre Arles, i Coll de Illas, sobre Ceret. Mentrestant, noves forces anaven concentrant-se en Massanet per cobrir els forts francesos de Prats de Molló i Castell dels Banys, i per unir-se al gruix de la invasió.
Ocupació de Sant Llorenç de Cerdà

A l’altra banda de la frontera es trobava el general La Houlière al comandament de la defensa. Disposava d’un miler de voluntaris de guarnició a Arles i dues companyies d’un batalló de Tarn a San Lorenzo de Cerdà. Aquesta última força era tan feble que va decidir reemplaçar-la per cinc companyies més fortes al comandament del Tinent Coronel Laterrade, un enèrgic cap del 2 º Batalló de Gers.

A primera hora del matí del 17 d’abril les dues companyies sortints estaven formades al poble esperant l’arribada del relleu, quan van veure baixar per la muntanya al 1er Regiment d’Infanteria Lleugera de Voluntaris de Catalunya, que anava a l’avantguarda a la columna del brigadier Negrete. Els francesos van fugir presa de pànic en direcció a Arles, abandonant armes i bagatges. A la sortida del poble els va saludar una nodrida calamarsada de bales que els va causar diverses baixes. Soldats espanyols els van perseguir escanyant i matant als més endarrerits. El regiment va prendre 34 presoners i va patir tan sols dos ferits.

A les 10:00 hores del matí el tinent coronel Laterrade es va presentar davant Sant Llorenç al capdavant d’uns 400 homes, disposat a fer el relleu. En veure el poble ocupat, va prendre posicions en una alçada que domina el poble des del nord-oest. Davant els francesos els Voluntaris de Catalunya van formar en ordre de batalla. El regiment havia ocupat les altures dominants i reforçat l’esquerra de la seva línia amb una companyia del Regiment d’Infanteria Lleugera de Voluntaris de Tarragona, acabat d’arribar a Sant Llorenç. Presentava un total aproximat de 1.000 homes, als quals es van unir els habitants de Sant Llorenç, armats tots ells.
El tinent coronel Laterrade va comprendre la inutilitat d’un atac i va disposar la retirada de les seves tropes a Arles, que es va iniciar ordenadament. Però van ser posats en fugida desordenada pels Voluntaris de Catalunya, que els van assetjar durant més d’una hora causant 4 morts als francesos, prenent 8 presoners i capturant dues banderes, els equipatges, 66 fusells i algun sabre. El regiment només va tenir un mort.

En aquesta presa de Sant Llorenç de Cerdà es van destacar els següents oficials del 1er. Regiment d’Infanteria Lleugera de Voluntaris de Catalunya:

• D. Lluís Vives, coronel del regiment.
• D. José Calvo, tinent coronel agregat al regiment.
• D. Joan Alegre, ajudant.

Finalitzada l’acció, els habitants de Sant Llorenç de Cerdà van rebre als espanyols amb vives demostracions d’alegria, llançant crits de «Visca del Rei», «Viva España», «Visca la Religió» i tocant les campanes de l’església.

 

LA ARTILLERIA ESPANYOLA DURANT EL SETGE DE TARRAGONA 1811

No sabem amb exactitud que uniforme portaven nostres artillers durant el Lloc de Tarragona, el 1811. Durant la Guerra de la Independència, iniciada el 1808 els uniformes s’havien anat degradant i la seva substitució, molt escassa per falta de mitjans, havia introduït nous elements no acords a les ordenances militars. La guerra havia fet evolucionar els uniformes encara que molts d’ells, per falta de mitjans, seguien usant els antics ja molt gastats i pendents de la seva renovació.

Al novembre de 1805 es dóna una nova Reial Ordre que modifica l’uniforme anteriorment descrit quedant de la següent manera:
El nou uniforme de l’artillero serà casaca, solapa, xucla i calçons blau turquí, volta, coll doble, folre i viu encarnats, dues carteres llargues en els faldons de la casaca, solapa blava en la xucla, la tornada de la casaca oberta amb portella blau, barret amb galó d’or mosqueter, i botó ple donat com el que usava abans el Cos, permetent a l’oficialitat, fora d’actes de servei, l’ús de xucla i calçons o pantalons blancs o Maó.

Els oficials i la resta tropa de les companyies d’Artilleria de les Milícies porten el mateix uniforme amb l’única diferència que el coll de la casaca serà blau.

Els uniformes del reglament de 1810 ens els mostren així:

L’uniforme de les tres companyies d’artilleria de les Milícies Urbanes de Tarragona és encara per a nosaltres desconegut. Només sabem que el seu uniforme consistia en casaca i barret rodó, amb pantalons llargs blau. Sabem també que el seu coll era blanc, segons un dibuix realitzat a partir d’un antic gravat d’un sotstinent de la Milícia.
No sabem si el seu coll era blau, com ens diu el reglament de 1805.
En aquest moment no podem precisar amb exactitud com era.

Elies T.C.

“EL BURGUÉS D’HAMBURG” (1ª.Part)

ELS UNIFORMES DE LES TROPES D’INFANTERIA LLEUGERA ESPANYOLA (1802)

En el Reglament Militar de 1802 les tropes d’infanteria lleugera canvien el seu antic uniforme per un altre que serà igual per a tots els regiments. L’uniforme, de gran vistositat al estil dels hússars, és de color verd amb les mànigues i el coll de color vermell. Els pantalons son blancs i va el cap protegit per un casc de pell endurida. El gravat del nom del regiment en la placa que porten al casc és l’únic que els diferencia entre ells.

En 1807-1808 hi va haver la famosa expedició de les tropes espanyoles a Dinamarca, dirigides pel Marqués de la Romana, on dos d’aquests batallons hi van tindre un paper important. Es tractava del Batalló de Voluntaris de Catalunya i del Batalló de Barcelona, d’igual uniformitat que el nostre Batalló de Voluntaris de Tarragona.

El professor Christopher Suhr va dibuixar tot una sèrie de làmines que representaven els diferents regiments militars espanyols de l’expedició, tal i com ell els veié desfilà per Dinamarca. Aquest manuscrit va ser publicat per primera vegada a France l’any 1902 i també va ser editat definitivament l’any 1968 per M. Henri Achard.

Per nosaltres és una obra excepcional per poder recrear amb la màxima exactitud el nostre regiment de Tarragona. Cal observar que algunes figures van uniformades amb jaquetes vermelles que van ser entregades a Dinamarca. Van ser una excepció.

Tanmateix en aquest article hi presentem només les làmines del manuscrit que corresponen als regiments d’infanteria lleugera, que son del tema que ens interessa. Aquestes làmines, que estan triplicades cada una d’elles, corresponen a l’ interpretació feta per diferents copistes, al llarg dels anys.

Disfruteu d’elles com ho hem fet nosaltres.

Reproducció de l’Uniformitat de les Companyes de les «Milícies Urbanes de Tarragona (1810) 1a.Part

El procés de reconstrucció de l’uniforme de les Milícies Urbanes de Tarragona passarà  per diferents fases d’estudi.

A. La casaca de l’oficialitat

En primer lloc tenim una petita informació, a partir d’una petita miniatura, que ens descriu part de l’uniforme d’un oficial. Per aquí començarem.

“Casaca curta, de blau turquí, decorada a dreta i esquerra del pit amb un fistó semicircular verd i sis tiretes obliqües, també verdes, aguantades per altres botons daurats. Al costat de les ombreres un altra tireta verda a cada costat.

 Coll blanc amb una part central de color blau turquí limitat per dues fileres perpendiculars de 3 botons daurats. “

Con que no sabem res més de la casaca ens queda descobrir com eren els colors dels seus punys, dels seus vius, de les voltes de la cua curta i del seu folro. Com que no tenim més informació caldrà decidir sobre quins colors hipotetitzarem fins que no tinguem més documentació.

Aquest article que mostra, a partir de les modificacions del dibuix d’un oficial militar publicat en la desapareguda revista Ristre,  les 9 possibles combinacions de com podia ser la casaca d’un oficial de les Milícies, ens servirà per que puguem escollir entre tots quin pot ser l’opció més encertada.

Voldríem que totes aquelles persones que estiguéssiu interessades en el tema ens donéssiu la vostra opinió, per decidir quina es la millor combinació.

Milicíes Urbanes de Tarragona (II)

L’uniforme de les Milícies Urbanes queda ven documentat en diferents actes i ordres del propi regiment.

Per les ordres del Cos del 21 i 25 de novembre de 1810 l’uniforme de la tropa i caporals constarà de casaca (no definida però se suposa que serà fosca, del mateix color que els pantalons), pantalon blau o negre, sabates i no espardenyes, i si es possible mig botí o bota sota el pantalon. Corbatí o mocador al coll, cinyell blau i barret rodó amb escarapel·la.

El cabell ha d’anar recollit sota el barret.

Pel que fa a l’oficialitat ha de vestir amb pantalon blau i botes, gola i cinturó blanc.

Hi ha una bonica miniatura d’època, realitzada per un notable artista, el Sr. Alarma, que destacà a Tarragona en el primer terç del S. XIX, que retrata al Tinent D. Joaquim Fàbregas i Caputo que va ser 2on. Ajudant de la Milícia Urbana. Malauradament no hem pogut trobar-la i tant sols ens queda la descripció realitzada per Adolfo Alegret i la seva reproducció en negre dins la seva obra “Historia del Sitio, Defensa, Asalto y Evacuación de Tarragona en la Guerra de la Independéncia” publicada l’any 1911 per commemorar el 1er. Aniversari del Setge.

Així ens descriu l’uniforme que utilitzava l’oficialitat de la Milícia de Tarragona: Casaca curta, de blau turquí, decorada a dreta i esquerra del pit amb un fistó semicircular verd i sis tiretes obliqües, també verdes, aguantades per altres botons daurats. Al costat de les ombreres un altra tireta verda a cada costat. L’armilla és blanca retallada en la seva part inferior. Coll molt alt, blanc, amb corbatí blau turquí sota la barba, limitat per dues fileres perpendiculars de 3 botons daurats, una a cada extrem del corbatí. El pantalon, de blau turquí. Dues xarreteres daurades si era capità, una a la dreta si era tinent i dues ombrers si era subtinent.

 

Primers dibuixos per a la recreació dels uniformes

L’Associació Projecte Tarragona 1800 ha posat en marxa el Grup de Recreació Històrica “Milícies Urbanes de Tarragona”. La nostra voluntat es que per l’any vinent poguéssim ja presentar una o dues parelles de milicians uniformats. Ells podrien servir per ser utilitzats en actes protocolaris de la ciutat, per realitzar visites guiades, per introduir-nos dins la ciutat de 1800, …, i per donar a conèixer Tarragona fora de les seves fronteres.

La primera tasca a realitzar serà reproduir amb tota mena de fidelitat històrica els seus uniformes, confeccionant-los tal i com es van fer ara fa 200 anys.

Per fer-ho possible l’artista Antonio Zapatero Guardini, autor del soldat de plom que representa un soldat del Regiment de Infanteria lleugera de Tarragona, l’altre grup de recreació que aviat també posarem en marxa, i que ja vam mostrar en aquest mateix bloc, ha fet un dibuix hipotètic de com seria l’ idealització del Tinent Fàbregas.

Els documentalistes Jesús Mª Alía Plana y Juan José Torres Escobar comenten “Resulta evidente la escasa familiaridad del autor con los términos uniformológicos más elementales. Como “festón semicircular” describe el autor al vivo de la solapa, que recorre el borde de la misma y denomina como “seis tirillas oblicuas” y “otra verde a cada lado” a las características botoneras de la época.  El corbatín azul turquí es, sin lugar a dudas, el golpe que se observa en el centro del cuello blanco.”

En la reconstrucción del uniforme los puños y las vueltas de la casaca, el tipo de tocado y el calzado no pasan de ser hipótesis verosímiles.”.

 

Us animem dons a participar en aquest agosarat projecte, primer perquè creiem que d’aquesta manera estem contribuint a donar a conèixer millor el nom de Tarragona i segon perquè d’aquesta manera, entre d’altres, facilitem i incentivem a  explicar millor la seva història.