La gastronomia a la Tarragona de 1800 (2ª part)

La cuina de Tarragona a imatge de la catalana es va nodrir de tota la tradició culinària popular del país rebent grans influències de les cuines d’altres regions espanyoles que seguien la tradició medievalista d’abans. La notable influència d’altres països, especialment de França i Itàlia, va influir en l’evolució de la gastronomia de Tarragona, especialment en les cuines de la noblesa i l’alta burgesia de les ciutats més importants del Corregiment de Tarragona.
Un dels llibres que va influir va ser el que avui presentem, el Nou Art de Cuina, portat des de Saragossa, i que va ser en el seu temps un clar referent de la cuina popular d’aquella època.


Joan Altamiras és el pseudònim d’un religiós franciscà de la Regular Observança, anomenat Fra Raimundo Gómez. Se sap que Altamiras va néixer en els últims anys del segle XVII a la vila de La Almunia de donya Godina i que va morir a Saragossa per l’any 1769. Entre els diferents convents en què va estar de cuiner destaca la seva presència al capdavant del Servei de la Cuina del Col · legi Sant Diego de Saragossa. Aquest era un dels Col · legis majors que hi havia a Saragossa i en el qual residien els estudiants franciscans que acudien a la Universitat. El col · legi estava localitzat al costat del monumental convent de Sant Francesc, el solar ocupa avui el Palau de la Diputació de Saragossa.
Els seus plats estan lluny del nivell adquisitiu que suposaven les receptes de Martínez Montijo o Joan de la Mata pels seus destinataris: els frares que han optat per una vida de sobrietat, i els indigents que eren alimentats per beneficència, i per recursos: sempre escassos. Per això Altamiras lloï el bon fer del cuiner virtuós que pot mitjançant la seva habilitat dissimular l’escassetat. Mètodes de cuina, aprofitament dels recursos i elaboració de plats acceptats pels costums gastronòmiques de l’Espanya del segle XVIII (la qual cosa ens porta a conèixer amb molta certesa la tradició d’aquest poble) són els elements més interessants d’aquesta obra.
L’acceptació de la seva obra Nou Art de Cuina va ser tanta que va esdevenir un dels llibres de cuina més editats del segle XVIII, i fins i tot del XIX, ja que durant aquests dos segles va arribar a ser l’obra amb més influència des del punt de vista culinari. L’obra, que evoca aspectes de la cuina anterior, amb la qual entronca, aporta elements veritablement nous, i el seu autor demostra ser un bon coneixedor de la cuina i la seva tècnica, alhora de saber escriure i transmetre el que desitja, sense faltar- moltes vegades la ironia i el bon humor. Es diu que es tracta de cuina conventual, ja que així es refereix en nombroses receptes, però, analitzat des de la perspectiva dels nostres dies, es pot veure el reflex de la cuina d’una ciutat tan important, llavors, com Saragossa i les preocupacions de qui bé podríem dir cuiner i gastrònom.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: